Mar, en arameu oriental (siríac classic: , escrit amb una iod final silenciosa; judeoarameu babiloni: ) o Mor, en arameu occidental, és una mot arameu que significa ‘senyor’, amb les formes Marth i Morth per al femení, ‘senyora’ (), i que s'empra com a tractament de reverència.
En el cristianisme En el cristianisme siríac és un tractament de reverència que s'empra abans del nom de baptisme. S'usa, en primer lloc, per a referir-se als sants; així, per exemple, Mar Aprem/Mor Afrem per a referir-se a Efraïm de Síria o Marth/Morth Maryam per referir-se a Maria, mare de Jesús.
El tractament també s'utilitza en lloc de «Monsenyor», abans del nom de religió que prenen els bisbes, inclosos els bisbes metropolitans i els arquebisbes. Tot i que també s'empra per referir-se al catolicós i a altres primats, aquests normalment reben el tractament de Maran Mar/Moran Mor, on Maran o Moran () significa ‘Nostre Senyor’. Així mateix, el patriarca ortodox siríac d'Antioquia i catolicós jacobita siríac també poden rebre el títol d'Aboon Mor, on Aboon significa ‘nostre pare’. Tot i que és habitual mantenir la concordança dialectal, alguns prelats de les esglésies siromalabar empren l'híbrid Moran Mar, que combina les dues pronunciacions, oriental i occidental. Finalment, els cristians de Sant Tomàs anomenen al papa Marpāpa, que pot considerar-se una adaptació del tractament de Sant Pare.
De fet, Maran / Moran és també un títol particular donat a Jesús, ja sigui sol o en combinació amb altres noms i títols. De la mateixa manera, Martan / Mortan (, ‘Nostra Senyora’) és un títol de Maria, mare de Jesús.
Mar/Mor és, de fet, una forma abreujada de Marya/Moryo (), que seria la forma determinada plena, i que en el cristianisme siríac s'utilitza per a referir-se a Déu. Marya s'utilitza, així, a l'Antic Testament de la Peshitta per representar el tetragrama. De Marya/Moryo deriva la forma Mara/Moro, emprada per referir-se a Jesús. Tot i que Mara/Moro és clarament una forma derivada de Marya/Moryo i, en última instància, té arrels en el semític comú, existeix una etimologia fantasiosa donada pels lèxics siríacs més antics, en que es considera el terme un acrònim:
de , ‘senyoria’ de , ‘majestat’ de , ‘auto-existència’
En el judaisme En hebreu misnàic o del Talmud, aquest mot arameu es pronuncia «mar» () i s'utilitza com un tractament formal per referir-se a qualsevol home, equivalent a «senyor». Mar va ser també el tractament honorífic donat als exilarques o caps de la diàspora jueva a Babilònia, una mostra més dels molts trets culturals compartits entre els jueus de parla aramea i els cristians siríacs. Dins del Talmud, Mar és el nom amb què és conegut Tabyomi, un important rabí babiloni del .
En hebreu modern d'Israel, Mar s'utilitza per a qualsevol home, equivalent a «senyor» en català. Tanmateix, en cercles rabínics de jueus de l'Orient Mitjà, la variant aramea Maran (, ‘nostre senyor’) encara és un títol exclusiu de rabins molt apreciats, com ara Ovadia Yosef, líder espiritual del partit Xas.
En el mandaisme Dins del mandaisme i en llengua mandea, una varietat aramea oriental, el terme Mara també s'empra per referir-se a la divinitat única, Hayyi Rabbi, ‘la Gran Vida’: , ‘Senyor de la Grandesa’ o ‘el Gran Senyor’.
Referències
Categoria:Denominacions de Jesús Categoria:Cristianisme oriental Categoria:Arameu Categoria:Jerarquia eclesiàstica Categoria:Judaisme