LIran és subdividit en trenta-una províncies ( ostân), cadascuna governada per una entitat local, normalment la ciutat més poblada, anomenada capital (, Màrkaz) de cada província. L'autoritat provincial és encapçalada per un governador general ( ostândâr), qui és nomenat pel Ministre de l'Interior subjecte a aprovació del Cabinet de l'Iran.
Història moderna miniatura|300px|Mapa de les subdivisions administratives de l'Iran el 1911, Tehran, Eyalats, i Velayats. L'Iran va establir el seu territori modern des del Tractat de París de 1857. Abans de 1937, l'Iran havia mantingut la seva estructura divisional administrativa feudal, que es remunta a l'època en què l'estat modern va ser centralitzat per la dinastia safàvida al . No obstant que els límits, els rols i els governants canviaven sovint. A la vigília de la Revolució Constitucional Persa de 1905, l'Iran estava compost per Teheran, essent governat directament pel monarca; quatre eyalats ( elâyât pl., elayat sin.), governat pels Prínceps de Qajar; i diversos velayats ( velâyât pl., velayat sin.). Les confederacions tribals nòmades, com el poble Bakhtiari i el poble Qashqai, eren en gran part independents de les divisions administratives domèstiques i eren autònoms.
Amb la Revolució Constitucional, i la formació de la primera Assemblea Nacional Consultiva, es van definir legalment les subdivisions administratives de l'Iran el 1907. Segons la llei de 1907, les següents subdivisions van ser definides:
El 22 d'octubre de 1911, l'Assemblea Nacional Consultiva iraniana va aprovar una altra llei, titulada "La llei d'elecció de l'Assemblea Nacional Consultiva" (). Aquesta llei presentava una llista complerta de tots els Eyalats i Velayats del país, així com els seus districtes i ciutats constituents. Aquesta llista presentava l'agrupació de diverses ciutats i districtes en districtes electorals per a les eleccions. Segons aquesta llei, el 1911, l'Iran estava format per 27 subdivisions administratives, la regió de Teheran, 4 eyalats, i 22 velayats. La llista era:
El 1937 Iran fou reorganitzat formant 10 províncies amb governacions subordinades: Gilan, Mazandaran, Azerbaijan Est, Azerbaijan Oest, Kermanshah, Khuzestan, Fars, Kerman, Khorasan, i Esfahan.
Iran havia tingut una reclamació història sobre Bahrain com la seva 14ena província, que fou sota ocupació britànica fins 1971. Anteriorment a 1957, Bahrain pertanyia a la Província de Fars. Durant l'Iran safàvida, Bahrain estava subordinat a la Província de Buixehr i Zubara (situada al país actual de Qatar) era la seva capital. El 1737, sota la dinastia Afsharid, Bahrain va ser sotmès al govern de Fars. Aquesta reclamació va ser reafirmada pel nou lideratge teocràtic iranià després de 1979 amb l'intent de cop d'estat a Bahrein de 1981.
De 1960 a 1981, les governacions es van elevar gradualment a l'estatus provincial una per una. Des d'aleshores s'han creat diverses províncies noves, la més recent el 2010, quan la nova província d'Alborz es va dividir de la província de Teheran, i abans el 2004, quan la Khorasan es va dividir en tres províncies.
600px|miniatura|center|Mapa de les 31 províncies de l'Iran.
Informació none| Població de l'Iran desglossada per província803x803px
Províncies actuals ProvínciaCapitalPoblació (2023)Àrea (km2)Densitat (/km2)ComtatsMapa Alborz AL Karaj 2.730.000 5.833 465,01780px Ardabil AR Ardabil 1.284.000 17.800 71,371280px Azerbaidjan Oriental EA Tabriz 3.925.000 45.650 85,642180px Azerbaidjan Occidental WA Urmia 3.278.000 37.437 87,221780px Buixehr BU Buixehr 1.174.000 22.743 51,151080px Chahar Mahall i Bakhtiari CB Xahrekord 973.000 16.332 58,031180px Fars FA Siraz 4.904.000 122.608 39,573780px Gilan GN Rasht 2.546.000 14.042 180,221780px Golestan GO Gorgan 1.893.000 20.195 92,531480px Hamadan HA Hamadan 1.756.000 19.368 90,781080px Hormozgan HO Bandar Abbas 1.806.000 70.669 25,141380px Ilam IL Ilam 591.000 20.133 28,821180px Esfahan IS Esfahan 5.136.000 107.029 47,852880px Kerman KN Kerman 3.184.000 183.285 17,272380px Kermansah KE Kermansah 2.003.000 24.998 78,101480px Khorasan Nord NK Budjnurd 868.000 28.434 30,351080px Khorasan Sud SK Birjand 786.000 151.913 5,061180px Khuzestan KH Ahvaz 4.725.000 64.055 73,543080px Kohgiluyeh i Boyer-Ahmad KB Yasuj 728.000 15.504 45,99980px Kurdistan KU Sanandaj 1.614.000 29.137 55,021080px Lorestan LO Khurramabad 1.784.000 28.294 62,231180px Markazi MA Arak 1.436.000 29.130 49,071280px Mazandaran MN Sari 3.302.000 23.701 138,542280px Qazvin QA Qazvin 1.284.000 15.549 81,92680px Qom QM Qom 1.300.000 11.526 112,12380px Razavi Khorasan RK Mashhad 6.444.000 118.884 54,123380px Semnan SE Semnan 715.000 97.491 7,20880px Sistan i Balutxistan SB Zahedan 2.777.000 180.726 15,352680px Teheran TE Teheran 13.323.000 18.814 705,201680px Yazd YA Yazd 1.156.000 76.469 14,891380px Zanjan ZA Zanjan 1.103.000 21.773 48,57880px Iran (total) IR Teheran 79.937.000 1.628.554 49,07847480px
Referències