El sistema hidràulic de l'Assut d'en Carròs és un sistema distribució d'aigües principalment de reg que serveix la major part de la comarca de la Safor, al País Valencià. Un altre nom pel qual es coneix el sistema és el de Canals Baixos del Serpis.
La xarxa de reg tradicional de l'Horta de Gandia miniatura|La Safor, amb l'Horta de Gandia L'Horta de Gandia és el ventall de terrenys al·luvials delimitat per les serres Falconera, de la Safor i Fontanelles, i la mar mediterrània entre la desembocadura del Serpis i Oliva]. És una zona de gran productivitat agrícola que es caracteritza per cultius intensius. La irrigació d'aquests cultius es realitza amb les aigües del riu Serpis i les del seu afluent per l'esquerra, el Vernissa.
El sistema de reg de l'Horta de Gandia dependent del riu Serpis s'origina en dos assuts de grans dimensions que són el d'en Carròs i el d'en Marc. Aquests assuts alimenten séquies que permeten el reg a banda i banda del riu. Per la riba esquerra s'origina la Séquia d'en Carròs, a partir de l'assut del seu nom, i la Séquia d'en Marc, que ja no és funcional i que s'origina a l'assut homònim.
Hi ha una tercera séquia que rega aquesta part, la Séquia de Vernissa, la qual s'origina a l'Assut de Palma i que pren aigües del riu Vernisa, afluent del Serpis.
El territori irrigat a partir de l'assut d'en Carròs inclou la totalitat o parts dels termes municipals d'Ador, Almoines, l'Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Beniflà, Daimús, la Font d'en Carròs, Gandia, Guardamar, Miramar, Oliva, Palma de Gandia, Palmera, Piles, Potries, Rafelcofer, el Real de Gandia i Vilallonga. Llevat d'aquest últim municipi, la resta s'integren a la Comunitat de Regants Regs del Riu Alcoi (enrigistrada en castellà com Comunidad de Regantes Riegos del Río Alcoy).
Cal aclarir que el nom del riu és tant Serpis com Alcoi.
Història Els estatuts de la comunitat de regants estableixen l'origen dels seus drets d'ús de l'aigua en temps "immemorial", tant per al reg com per a l'ús com a força motriu. Per això la comunitat de regants mateixa manifesta que l'origen del sistema d'explotació de les aigües s'hauria de remuntar almenys a l'època musulmana.
A la comarca de la Safor existia a l'època musulmana una complexa xarxa hidràulica basada en els dos principals corrents fluvials de la comarca, els rius Serpis i Vernisa. L'aigua es prenia del Serpis i es distribuïa per una xarxa de séquies a partir dels assuts, que en aquella època eren fets de pedres, branques i algues. Un situat entre Potries i Villalonga, i que partia per la riba dreta del riu una séquia el sistema del qual regava les terres meridionals de la comarca, des de Gandia al comtat d'Oliva. A la riba esquerra hi havia un segon assut que portava les aigües a Palma i Ador; i en aquesta mateixa riba, a prop de Potríes, un tercer assut, permetia el reg del marge esquerre. Les aigües que sobraven d'aquests dos assuts del costat esquerre es van canalitzar al segle XVI mitjançant un aqüeducte en pedra que passant sobre el riu Vernisa irrigava les terres del Reial de Gandia, Gandia i nombroses alqueries distribuïdes per aquest sector la comarca.
Entre els segles i es van realitzar algunes obres hidràuliques bàsiques pel regadiu tradicional de la Safor: la Séquia del Rei , la Séquia Nova del Vernissa, la Séquia d'en Carròs i la Séquia d'en Marc.
El 30 d'agost de 1854 es va constituir la comunitat de regants, denominada "Recs del Riu Alcoi" (enregistrada en castellà com “Riegos del Río Alcoy”), a Gandia, on té la seu. Les ordenances de la comunitat es van aprovar per Reial Ordre de 17 de setembre de 1927 i van ser modificades el 1975, 1995, 1996 i 1998.
Des del 1958, la principal infraestructura de regulació hídrica del riu Serpis és l'embassament de Beniarrés (26,5 Hm3), el funcionament del qual condiciona el subministrament d'aigua de l'Horta de Gandia més enllà de la gestió pròpia dels regs tradicionals. Les funcions principals del pantà de Beniarrés són la irrigació i el control d'inundacions. L'ús agrícola suposa el 72% de la demanda total d'aigua a la conca del Serpis, i es produeix a la part baixa en dos sistemes diferents. D'una banda, hi ha els Canals Alts, els quals s'alimenten exclusivament d'aigües superficials; d'altra banda hi ha els Canals Baixos, que usen aigües superficials i subterrànies. El subministrament per a les àrees urbanes prové d'aigües subterrànies. miniatura|Assut d'en Carròs
Descripció general del sistema hidràulic de l'Assut d'en Carròs Des de l'Assut d'en Carròs s'originen dues séquies. Per la riba esquerra, la Séquia d'Encarròs. Aquesta séquia, juntament amb la d'en Marc (que s'origina a l'assut homònim un quilòmetre aigües avall i que ja no està en servei) reguen la partida de l'Alfàs, que s'estén pels municipis d'Ador, Beniarjó, Palma de Gandia i el Real de Gandia. Les aigües sobrants s'incorporen a la Séquia de Vernissa.
Des de l'Assut d'Encarròs, per la riba dreta, sorgeix la Séquia Reial d'Alcoi, la qual recorre des del municipi de Vilallonga, la part sud-occidental del terme de Potries fins a arribar al partidor de la Casa Fosca.
Al partidor de la Casa Fosca, la Séquia Reial d'Alcoi es descompon en dues noves séquies, que són la Séquia Comuna de Gandia i Oliva, que va cap a l'esquerra, i la Séquia del Rebollet, que ho fa cap a la dreta.
La Séquia Comuna de Gandia i Oliva es dirigeix cap al nord-est, travessant sòl residencial i industrial del terme de Potries, fins a la partida de la Palanca, arribant al partitr de la Casa Clara.
La Séquia del Rebollet o de Dues Portes, alimenta un sistema de reg que inclou nombroses canalitzacions de derivació i cobreix part dels municipis de Potries, la Font d'en Carròs i Oliva.
Al Partidor de la Casa Clara, la Séquia Comuna de Gandia i Oliva es descompon en dues noves séquies, que són la Séquia Comuna de Gandia, que va cap a l'esquerra, i la Séquia Comuna d'Oliva, que ho fa cap a la dreta.
La Séquia Comuna d'Oliva, que té el seu origen al Partidor de la Casa Clara, rega els termes de Potries, la Font d'en Carròs, Rafelcofer, Bellreguard, Palmera, l'Alqueria de la Comtessa, Miramar, Piles i Oliva.
La Séquia Comuna de Gandia, que té el seu origen al Partidor de la Casa Clara, rega els termes de Beniflà, Beniarjó, Almoines, Bellreguard, Gandia, Daimús, Guardamar i Miramar. Aquesta séquia distribueix progressivament les seues aigües mitjançant diverses canalitzacions, com la Séquia de Bellreguard, la Séquia de l'Arbre, la Séquia de Daimús i la Séquia de Benieto, totes les quals es distribueixen mitjançant els corresponents fils.
Distribució de les aigües miniatura|Antiga porta d'accés a l'Assut d'en Carròs, conservada a casa de la vila de Potries. Els forrellats evitaven la manipulació irregular de la distribució de les aigües. La distribució dels cabals es duu a terme a mesura que les aigües discorren pels diversos partidors i altres elements de repartiment. Aquest repartiment es pot fer en proporció al cabal -dues o més lleres reben aigua alhora- o per assignacions de temps dús. L'ús no sempre és de reg, ja que també es té present l'ús dels molins i algun altre, com ara la fàbrica de seda d'Almoines.
Les «Ordenanzas. Riegos del Río Alcoy. Gandía», de 1927, a l'article 4t indiquen el repartiment entre les séquies, en funció del nombre de fanecades regades o servides per cada séquia. La fanegada valenciana equival a 831,0964 m² i els molins, centrals hidroelèctriques, fàbriques i altres usuaris es valoren en quantitats equivalents de fanegades.
Séquia Reial d'Alcoi. El citat document comença per la Séquia Real d'Alcoi. Aquesta séquia no regava cap terreny, però sí que subministrava aigua a la central hidroelèctrica del Molí dels Frares i a l'antiga estació del ferrocarril d'Alcoi a Gandia. La central comptava com a 186 fanecades i l'estació com altres 10, per la qual cosa a efectes de repartiments aquesta llera comptava com si abonés 196 fanecades.
Séquia d'en Carròs. L'altra séquia que s'obre a l'assut és la Séquia d'en Carròs. Aquesta rebia «una desena nona i mitja part de l'aigua presa per la Séquia Reial» («una décima nona y media partes del agua tomada por la Acequia Real»). La Séquia d'en Carròs distribuïa l'aigua entre els seus usuaris per temps. Cada setmana, tres dies i mig subministrava a les partides de l'Alfàs, 423 fanecades al terme de Palma de Gandia i 676 al d'Ador. Els altres tres dies i mig les aigües s'aportaven al Sindicat de Regs de la Séquia del Vernissa, la qual disposava de subministraments propis d'aigua addicionals, per la qual cosa regava una superfície molt més gran: 5445 fanecades. El conjunt de la Séquia d'en Carròs subministrava reg a 6544 fanecades i força motriu a cinc molins -equiparats a 684 fanecades- fent-ne un total de 7228 fanecades. miniatura|Séquia del Rebollet, amb el anivellador. Al fons, la Casa Fosca. Els partidors i els anivelladors formen part del sistema de control de la distribució de l'aigua. Séquia del Rebollet. Les aigües de la Séquia Reial d'Alcoi, amb l'excepció de la petita quantitat dispensada per ella mateixa, arriben a la Casa Fosca on es reparteixen. Dues parts d'un total de 7,5 es destinen a la Séquia del Rebollet. El repartiment es fa per cicles de divuit dies entre les tres xarxes que alimenta. Tres dies i vint-i-dues hores corresponen al Fil del Poble, a Potries. Set dies i vint hores corresponen a la Font d'en Carròs. A Oliva, mitjançant la Séquia Mare, correspon la resta: sis dies i sis hores. La séquia regava en el moment de redacció de les «Ordenanzas» 4970 fanecades i alimentava set molins (equivalents a 758 fanecades); 5728 fanecades en total.
Les altres 5,5 parts de la distribució de la Casa Fosca van, mitjançant la Séquia Comuna de Gandia i Oliva, fins al Partidor de la Casa Clara.
Séquia Comuna d'Oliva. Les aigües que arriben al Partidor de la Casa Clara es reparteixen de manera que quinze parts passen a la Séquia Comuna d'Oliva i les altres deu a la de Gandia. Aquest flux ha de tornar-se a repartir. Per això les quinze parts passen a considerar-se deu fils, els quals es reparteixen entre municipis, corresponent 4 a Oliva, 1 5/7 a Rafelcofer, 1 3/7 a Piles, 1 a l'Alqueria de la Comtessa, 5/7 a Palmera i el mateix a Miramar, 2/7 a la Font d'en Carròs, i 1/7 a Bellreguard. La xarxa d'aquesta séquia proveïa nou molins, equivalents a 650 fanecades i 3/4, i regava 10 310 fanecades; un total de 10 960 fanecades i 3/4.
Séquia Comuna de Gandia. Les aigües que arriben al Partidor de la Casa Clara es reparteixen de manera que deu parts passen a la Séquia Comuna de Gandia i les altres quinze a la d'Oliva. La part corresponent a la Séquia Comuna de Gandia pateix diverses distribucions successives. En primer lloc, les deu parts assignades a la Casa Clara es consideren deu fils, dels quals quatre es destinen a Almoines, Bellreguard, Beniflà i Beniarjó, un fil a cada municipi. Els sis fils restants passen a considerar-se 10 fils i 1/4 al Partidor d'Almoines, i d'aquests quatre van destinats a sengles municipis (Almoines, Bellreguard, Guardamar i Miramar). Els 6 fils i 1/4 restants passen a considerar-se 5 fils i 1/4 al partitr de Daimús, que novament els reparteix, aquesta vegada quatre a Gandia i 1 i 1/4 a Daimús. miniatura|Molí Canyar, a Potries La Séquia Comuna de Gandia movia quatre molins i la fàbrica sedera d'Almoines, equiparant-se aquesta força a 302 fanecades i 1/2, a les quals se sumaven altres 7093 fanecades de regadiu; un total de 7395 fanecades i 1/2.
El conjunt del sistema, el 1927, data de l'«Ordenanza», regava 28 917 fanecades, a les quals calia afegir les equivalent per ús de força motriu (2591 fanecades i 1/4). La quantitat de terra irrigada determina els drets i obligacions dels regants dins de la Comunitat de Regants de què formen part. Les quantitats daigua són proporcionals al cabal disponible.
Elements significatius