No Maps for These Territories és una pel·lícula documental independent feta per Mark Neale centrada en l'autor de ficció especulativa William Gibson. Presenta aparicions de Jack Womack, Bruce Sterling, Bono i The Edge i va ser llançat per Docurama. La pel·lícula es va estrenar mundialment al Festival Internacional de Cinema de Vancouver l'octubre de 2000.
Fonts i premissa
En el moment de la concepció del projecte, Gibson, un exiliat estatunidenc a Vancouver, Canadà, era vist com una figura reclusa, que pensava que la inclinació didàctica dels novel·listes era anatema i no era propens a divulgar gaire a la manera d'informació personal en entrevistes i retrospectives. El documental pretenia pal·liar la manca de coneixement de les perspectives de Gibson sobre si mateix, la carrera i la cultura i descobrir les profunditats fins ara obscures de l'escriptor.
La pel·lícula es va rodar als Estats Units, Canadà, Irlanda i el Regne Unit.
Contingut Durant el documental, Gibson reflexiona tant sobre el seu passat com sobre les circumstàncies que el van portar a escriure el que va escriure, així com sobre el nostre present que, en conseqüència, comença a assemblar-se en molts detalls als futurs que ha dibuixat de manera diversa. Especula sobre temes tan amplis com la societat i la mecànica posthumana, la nanotecnologia, les drogues i la cultura de les drogues, l'efecte de Neuromàntic en els seus fans i els seus escrits posteriors i la normalització de la tecnologia. El documental és extremadament fluid i també molt personal, ja que permet una comprensió propera tant dels processos de pensament com dels desencadenants psicològics interns de William Gibson. De tant en tant és motivat per una figura de conductor invisible, de veu femenina, i de vegades es comunica amb figures externes (concretament, Jack Womack i Bono, que també s'estaven filmant en aquell moment, el producte final s'ha superposat a una tanca publicitària electrònica).
A la pel·lícula, mentre explica la seva infància a prop de Conway (Carolina del Sud), Gibson reflexiona sobre els seus primers treballs, dient:
Cinematografia Tot el documental gira al voltant de les imatges preses des del cotxe, ja sigui de càmeres frontals (presumiblement muntades a prop del quadre de comandament o al xassís real) o muntades a l'interior, instal·lades per centrar-se en Gibson, que s'asseu al seient del darrere de la limusina. Només en una ocasió deixa el cotxe, per passejar amunt i avall per una platja preferida, i aquí també està filmat, proporcionant una de les imatges icòniques del documental, la d'un Gibson monocromàtica desgastada amb un llarg abric negre. sacsejada per la forta brisa costanera. Neale juga constantment amb el metratge gravat, invertint seccions de la pel·lícula mentre manté els altres jugant o aturant-los completament, esvaint-se entre peces de metratge similars però fonamentalment diferents, i fins i tot en un moment combinant imatges de Gibson amb la pantalla d'una televisió antiga mentre ell descriu l'arribada de la televisió al sud dels Estats Units.
A The End of Celluloid (2004), l'historiador de l'art digital Matt Hanson argumenta que No Maps va ser una pel·lícula que no es podria haver fet abans de l'arribada de la tecnologia digital.
Llançament i recepció No Maps va ser llançat per Docurama i es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Vancouver l'octubre de 2000 amb l'estrena als Estats Units al Slamdance Film Festival el gener de 2001. El documental va arribar posteriorment al circuit de festivals de cinema independent, amb projeccions a South by Southwest a Austin, Texas (març de 2001), Grauman's Egyptian Theatre a Los Angeles (març de 2001); onedotzero a l'Institut d'Arts Contemporànies de Londres (maig de 2001), al Carlton Arts Festival de São Paulo (juny de 2001), al Festival Internacional de Cinema d'Oldenburg a Alemanya (setembre de 2001), i a onedotzero Japó (novembre de 2001).
Els crítics de cinema del New Times LA i del Riverfront Times de St. Louis, Missouri van reconèixer la pel·lícula com el millor documental del 2001, amb aquest últim comentant "L'escriptura de Gibson sovint és tediosa, però l'home es mostra articulat i convincent, sobretot quan està assegut a la part posterior d'un cotxe que sembla conduir per diferents dimensions." El novel·lista postcyberpunk Cory Doctorow, revisant la pel·lícula per a la revista Wired, va concloure que "Nostàlgic sense ser sensibler, No Maps for These Territories és un espectacle individual amb revelacions cada minut". El revisor Merle Bertrand de Film Threat no es mostrava entusiasta amb la premissa de la pel·lícula, però va trobar que "la seva edició ràpida, l'atmosfera místicament inquietant però irònica i la banda sonora estranya evita que s'avorreixi" malgrat el tractament repetitiu del tema, i finalment va aclamar el documental com "una experiència de visualització brillant i intel·ligent".
En el període previ a l'estrena de la novena novel·la de Gibson Spook Country l'estiu de 2007, l'editor Penguin Books va anunciar la seva intenció de projectar el documental "bell i estrany" al món virtual Second Life.
Referències
Enllaços externs No Maps for These Territories a Docurama Films Director's Statement by Mark Neale
Categoria:Pel·lícules del Regne Unit del 2000 Categoria:Documentals del Regne Unit Categoria:Pel·lícules en anglès