Viola Klein (Viena, Àustria, 20 d'agost de 1908-Reading, Gran Bretanya, 13 d'octubre de 1973) va ser una sociòloga britànica. La seva obra va demostrar que les idees objectives sobre els atributs de les dones es construeixen socialment. Tot i que la seva formació inicial era en psicologia i filosofia, els seus compromisos de recerca més prolífics es van referir als rols socials de les dones i com aquests van canviar després de la Revolució Industrial. Va ser una de les primeres estudioses a aportar proves quantitatives sobre aquest tema socioeconòmic i aviat va saber veure que la diferència sexual en general i de la dona en particular és psicosocial. La seva investigació no només va il·luminar els rols canviants de les dones a la societat, sinó que també va escriure i va dictar conferències sobre canvis socials i polítics concrets que ajudarien a facilitar aquests nous rols.
Primers anys Viola Klein va néixer a Viena el 1908 en una família jueva il·lustrada. De jove estudiant, es va traslladar a Praga amb la seva família a causa de circumstàncies polítiques, després d'estudiar un any a la Universitat de la Sorbona, a París, i un curt període a la Universitat de Viena. Va continuar els estudis a la Universitat de Praga i es va graduar en Psicologia i Filosofia. Mentre estudiava a Praga, va treballar com a editora assistent. A més de la psicologia i la filosofia, també s'interessava per la literatura francesa. La seva primera tesi doctoral va tractar sobre l'estil lingüístic de l'autor modernista francès Louis-Ferdinand Celine. A causa del seu interès en la qüestió de la dona, va visitar la Unió Soviètica als anys trenta. Inspirada per aquesta visita, va escriure diversos articles a revistes britàniques sobre la "doble parla". Representava el nou paper de la dona en la societat, el matrimoni i la família. El 1938, ella i el seu germà van emigrar a Anglaterra. Poc després de fugir, els seus pares van morir en un camp de concentració nazi.
Com a refugiats jueus, Klein i el seu germà tenien problemes per trobar feina a Anglaterra. Durant un curt període, va treballar com a treballadora domèstica, criada i mainadera, fins que va rebre una beca del govern txec que operava a l'exili, la qual cosa li va permetre matricular-se a la London School of Economics per estudiar ciències socials i treballar en el seu segon doctorat. Mentre estudiava a Londres va conèixer el sociòleg Karl Mannheim, que es va convertir en el seu supervisor. A causa del seu bagatge cultural similar, que els feia estar interessats en temes socials, literatura i art similars, tots dos estaven recollint informació i idees relacionades amb la seva tesi mentre viatjaven per tot el país entre diferents universitats. El 1946, Klein va publicar la segona tesi, una de les seves publicacions més conegudes: The Feminine Character: History of an Ideology. Aquesta publicació va ser criticada pel seu feminisme aparentment militant que s'allunyava dels punts de vista i valors tradicionals. El seu estímul a les dones perquè treballessin si així ho desitjaven va ser percebut pels crítics com una força social destructiva, que provocaria desestabilització i problemes familiars.
Klein va treballar en posicions d'estatus relativament inferiors com a editora, traductora i professora. No obstant això, va continuar la seva recerca treballant sobre l'ocupació femenina a la Gran Bretanya. A partir de 1951, va col·laborar amb la sociòloga sueca Alva Myrdal i juntes van publicar finalment el llibre Women's Two Roles: Home and Work. Aquesta publicació la va ajudar a augmentar la seva implicació en activitats de recerca internacionals. El 1964 se li va oferir el primer lloc acadèmic com a professora al departament de Sociologia de la Universitat de Reading, a Gran Bretanya. Després de tres anys, va ser promoguda a professora titular i el 1971 a lectora. miniatura|Universitat de Reading Entre el 1972 i el 1973, la Universitat de Reading li va poder oferir un lloc com a investigadora honorària, i es va poder plantejar estudis futurs, sobre dones i envelliment en concret, però no va tenir temps per tal com va morir al 1973, poc després de la seva jubilació.
Visió general Els pensaments de Klein es van construir al voltant del significat del concepte de feminitat i la creació social del rol femení. En la seva primera obra important: The Feminine Character: History of an Ideology, afirmava que les actituds en la societat considerades com a femenines no són observacions de fets sinó preconcepcions i interpretacions subjectives particulars (Klein, Correspondència, 30 de maig de 1942, articles de Klein). Amb una pregunta sobre les fonts del coneixement sobre la feminitat i examinant els estudis de principis del segle XIX, va voler demostrar que «el que pensem de perspectives específiques no són veritats garantides, sinó idees subjectes a la influència de la cultura que ens envolta i als biaixos personals». Amb el seu treball, Klein volia demostrar que els científics, els supòsits dels quals resulten de branques particulars del coneixement, no estan lliures dels climes socials, culturals i històrics del seu temps. Va observar que els estudis científics objectius sobre la feminitat estan plens d'estereotips i repeteixen trets particulars com «la passivitat, emocionalment, la manca d'interessos abstractes, una major intensitat de relacions personals i una tendresa instintiva pels nadons». Per tant, va voler definir una naturalesa femenina, utilitzant nocions d'expectatives socials i culturals. «Klein va intentar aïllar les influències psicològiques sobre la diferència de sexe excloent els trets relacionats amb el sexe que es podien atribuir a la funció social, la tradició històrica i la ideologia predominant».
Gènere, rols sexuals i teoria dels rols Ja feia molt de temps que el concepte de gènere s'utilitzava en el discurs científic; però Klein va considerar la teoria del rol en la seva investigació sobre què és femení. Assenyalant que cada individu de la societat ocupa diverses posicions socials, Klein va escriure que cada posició inclou patrons particulars de rols i comportaments. Segons Klein, el procés de convertir-se en adult és l'acció d'aprendre patrons de rol adequats, com el paper de la mare, el paper del mestre, el paper de la noia de l'escola i dins de cada societat en particular aquests patrons s'entenen de manera diferent. «Es pensa que els rols masculins i femenins estan pautats en el grup social de maneres innombrables i subtils gairebé des del naixement. Es reforcen amb l'experiència, l'exemple, les insinuacions i els diversos altres mitjans pels quals s'exerceix habitualment el control social». Partint dels estereotips sobre la feminitat i els prejudicis del rol sexual, Klein va explicar que el marc en què es desenvolupen els individus i que configura la manera com els individus s'hi adapten està ple de creences comunes, opinió social i tradició.
El que Klein va iniciar en la seva investigació, supervisada per Mannheim i coneguda com a ideologia del caràcter femení, va passar a ser conegut com a orientació psicosocial després de 1975 i finalment es va subsumir en allò que avui coneixem com a gènere. Tal com afirmava Shira Terrant, la investigació de Klein sobre la feminitat conceptualitzada dins de la metodologia de Mannheim –subestimada per la segona onada de feministes– de fet va donar arrels a aquest concepte. Contràriament a la comprensió funcional de Parsons de la teoria del rol i la divisió de rols sexuals, Klein va entendre el concepte de manera més àmplia, que la feminitat i la masculinitat haurien d'incloure també trets personals que es poden assignar més o menys al caràcter del sexe oposat, un concepte que es va consolidar més tard en la teoria transgènere i queer (p. ex. Butler 1990; Bornstein 1995).
La sociologia del coneixement Dins del marc de la sociologia del coneixement de Mannheim i el seu punt de vista per entendre com els individus donem significat a la realitat dins del context estructurat per institucions específiques i valors socials que organitzen la nostra percepció, la realitat és entesa pels individus dins de marcs estructurats institucionalment. Klein va ser la primera que va fer servir la teoria de Mannheim i la va aplicar als estudis sobre un tema concret: la feminitat. Pel que fa al món social, «la perspectiva de Mannheim exigia que el pensador busqués formes d'interpretar la situació de manera més clara i productiva». Dins d'aquesta exposició i conceptualització de la realitat social, aquesta manera d'examinar la realitat pot promoure l'emancipació de les dones.
Pensament polític de les dones (connexió de gènere, raça i nacionalitat) Klein va considerar el problema de la construcció social del femení de manera més àmplia, les dones i els homes d'una societat eren participants de dos sistemes culturals i, pel que fa a les normes hegemòniques, un és dominant sobre els altres. En aquest context, Klein va entendre que les dones tenen un estatus secundari, com els grups particulars discriminats de la societat, per exemple els negres americans, els jueus o els immigrants. El que ella creia que era el més desafiant per a les dones era que «interioritzaven el sentit d'estatus secundari». Klein va anomenar aquest fenomen«un complex d'inferioritat col·lectiu».
Per a Klein, la raó de la conformitat de les dones i l'acceptació del seu estatus secundari són actituds socials manifestades en institucions poderoses de rols sexuals, relacions de poder i domini-submissió i prejudicis de grup. El problema amb el canvi de situació de les dones, segons ella, era el fort caràcter dels estereotips que es reprodueixen socialment i que passen de generació en generació perdurant en la ment de les persones.
Viola Klein i Karl Mannheim Durant el període en què Klein va conèixer Karl Mannheim, va ser un bon amic i un mentor per a ella. La seva teoria de la sociologia del coneixement així com el seu modus operandi científic van influir molt en Klein. Tots dos eren refugiats del règim nazi, es van trobar per primera vegada a la London School of Economics, on Mannheim va ajudar i guiar Klein en el procés d'obtenir el seu segon doctorat, aquesta vegada en sociologia. Al principi, anomenava la seva tesi «Feminisme i antifeminisme: un estudi d'ideologies i actituds socials», però en acabar-la, el 1944, i publicar-la, el 1946, el títol i el tema havien canviat a «The Feminine Character: History of an Ideology».
The Feminine Character: History of an Ideology El llibre The Feminine Character: History of an Ideology [publicat per primera vegada el 1946, segona edició el 1971] és la segona tesi important de Klein. Aquest treball s'introdueix amb un pròleg de Karl Mannheim on explica que, a la qüestió del caràcter femení, no s'hi pot arribar amb un sol camp d'estudi; així, doncs, va establir que podem abordar aquest tema des de la perspectiva de la biologia, la filosofia, la psicoanàlisi, la psicologia experimental, la psicometria, la història, la història literària, l'antropologia i la sociologia" (pàg. VII). Tots aquests camps de coneixement tenen les seves pròpies regles de recerca, amb resultats diferents, però complementarietat de temes i utilitats. Segons Mannheim, «totes les ciències socials tenen un mètode comú per a la comprensió del comportament humà; un mètode comú l'anàlisi quantitativa dels registres de comportament; i una aspiració comuna per idear maneres d'experimentar sobre el comportament» (pàg. XII). En aquest pròleg, argumenta a favor de les intencions de Klein, que havien estat criticades per altres autors. Per a ell, aportava una investigació anterior no per plagiar-la, sinó per donar lloc a una altra perspectiva. Explica que va intentar crear nous qüestionaments a partir d'investigacions ja realitzades en diferents camps d'estudi.