Els col·legis professionals són corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurídica pròpia, integrades per totes les persones que exerceixen la professió de què es tracti. La finalitat dels col·legis professionals és la gestió dels interessos públics vinculats a l'exercici d'una professió determinada.
Els seus membres associats són coneguts com a col·legiats. Els que es dediquen a activitats manuals o artesanals formen organitzacions similars, conegudes com a gremis, actualment sinònim d'associació professional.
miniatura |Seu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Professió i Col·legi professional El terme professió té un vessant objectiu relacionat amb l'ocupació laboral, el servei o treball propi de cada professió i un vessant subjectiu relacionat amb la dedicació a aquest treball, des del punt de vista de tria, vocació i de formació per desenvolupar-lo. En la societat actual es pot identificar com a professió una activitat diferenciable de d'altres, que ocupa a un grup de persones de forma estable en la producció de béns o serveis necessaris per a la societat, pels quals aquestes persones disposen d'uns coneixements i capacitats pròpies per la professió, que exigeixen d'una formació específica, que han d'emprar d'una forma ètica. Les competències professionals o conjunt de coneixement i habilitats necessàries per a desenvolupar una professió precisa d'una acreditació amb determinades titulacions acadèmiques, una formació específica superada, diferent per cada professió i que les fa diferenciables. El fet de relacionar les professions amb la producció de béns i serveis necessaris per a la societat insta les administracions a determinar quins serveis han de ser objecte d'una professió titulada i a regular l'oferta i pràctica d'aquests. Els governs, per tant, assumeixen una responsabilitat en la determinació de la formació específica per exercir les professions, per protegir els drets dels usuaris o clients, vetllar per l'ètica dels professionals i també pels seus drets, evitant l'intrusisme.
Els col·legis professionals integren les persones que exerceixen una determinada professió, la realitat com a base associativa que suposa s'ha d'encaixar amb la seva condició de corporacions de dret públic, compaginant les funcions públiques amb altres funcions privades. Per tant, l'organització col·legial ha de suposar la solució legal per integrar les professions en un sistema administratiu basat en la participació dels professionals i encarregat de la gestió dels interessos públics vinculats a l'exercici de la professió.
Les administracions així com regulen l'exercici de les professions titulades, també vetllen per un tractament de les condicions de les seves organitzacions associatives, per garantir el respecte dels interessos generals i dels corresponents als destinataris de l'activitat professional, establint normes amb principis bàsics relatius a la professió, condicions d'accés, incompatibilitats, drets i deures dels professionals.
Entre les tasques que exerceixen es troben les destinades a la formació contínua dels professionals i la funció deontològica, mecanismes que han de garantir la bona pràctica professional.
La deontologia és l'ètica aplicada al món professional, concretada en unes normes i codis de conducta exigibles al col·lectiu de la professió, amb una sèrie de deures i obligacions mínimes exigibles. Tres principis orienten la deontologia: beneficència, com a obligació de no causar dany, autonomia i justícia, representant les tres instàncies de la vida professional, com són el mateix professional, el client i la societat.
Objectius i característiques Els objectius dels col·legis professionals solen ser:
ordenació de l'exercici de les professions, procurant el prestigi i el perfeccionament; representació dels practicants o col·legiats i defensa dels seus drets; defensa dels interessos professionals dels col·legiats; garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió; vetllar per una pràctica professional ètica, dels seus membres; cal que les actuació dels seus col·legiats responguin als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l'exercici professional de què es tracta.
Els estatuts, redactats a la majoria dels col·legis professionals, com a document normatiu intern que defineixen l'organització, al·ludeixen al desenvolupament de l'activitat corresponent a cada professió, on es marquen pautes d'actuació considerades de manera unànime com a ètiques i que contribueixen al bé social de la professió.
Espanya Els col·legis professionals són institucions públiques previstes a la Constitució espanyola de 1978 i són creades mitjançant una llei a petició dels professionals.
La Llei estatal de Col·legis Professionals de 1974 establí que els treballadors públics i qui treballa per a una administració pública han d'estar col·legiats.
A Espanya, la col·legiació obligatòria (a excepció de l'Administració Pública), la qual representa una excepció a la llibertat d'associació constitucionalment reconeguda, es justifica per l'especial rellevància i transcendència social d'aquestes professions i la seva consideració com d'interès públic.
Catalunya A Catalunya, es consideren d'interès públic i d'especial rellevància social o econòmica les professions que es caracteritzen per l'aplicació de coneixements i tècniques per a l'exercici de les quals cal tenir un títol acadèmic universitari, que habiliti per a l'exercici professional i específicament per a l'exercici d'actes o la realització de prestacions essencials que afecten:
La preservació de la salut de les persones, la garantia de les condicions sanitàries i la preservació del medi. La seguretat de les persones. La garantia de la conservació i administració dels béns i del patrimoni. L'exercici dels drets i el compliment dels deures constitucionals i estatutaris. La tutela dels drets i dels interessos de les persones i dels grups socials davant l'Administració de justícia i en els procediments de prevenció, negociació i solució de conflictes. El disseny i la direcció d'obres i d'infraestructures. El disseny de béns, mitjans i serveis destinats a l'ús públic.
Un tret remarcable de l'organització dels col·legis professionals de Catalunya és la coexistència de diferents models d'articulació territorial. En determinades professions hi ha un col·legi professional que abasta tot el territori i en d'altres, per contra, en poden coexistir diversos d'àmbit territorial més reduït.
La Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, constituïda com a associació el 28 d'abril de 2011, representa més de 100 corporacions professionals de Catalunya, amb més de 200.000 col·legiats i col·legiades de tots els sectors professionals i té com a missions bàsiques reforçar la presència social dels col·legis professionals, divulgar les seves funcions d’interès general, impulsar projectes comuns i actuar com a interlocutor amb les administracions.
Legislació aplicable La regulació de l'exercici de les professions titulades és una inquietud comuna dels països del nostre entorn, pel fet que ocupen una tercera part de l'ocupació i formen part del creixement econòmic en les societats avançades. Les principals normes aplicables en aquest àmbit s'emmarquen en:
Article 125 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006), on es defineixen les competències de la Generalitat en matèria de corporacions de Dret Públic i professions titulades. Llei 7/2006 de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.
Es tracta de la llei catalana que regula les professions per les quals cal tenir un títol universitari, establint uns principis bàsics en les condicions d'accés a la professió, incompatibilitats, drets i deures dels professionals, per tal que es garanteixin els interessos generals i els dels destinataris de l'activitat professional. Aquesta normativa ha de conviure amb l'específica de cada sector professional. Davant la proliferació d'organitzacions col·legials, aquesta llei aborda el règim jurídic dels col·legis professionals des d'una perspectiva rigorosa, establint que només les professions que requereixen un títol oficial habilitant de caràcter universitari i amb una funció d'especial rellevància social poden quedar integrades en una organització col·legial, tenint en compte també el seu caràcter de base associativa que tenen.
D'altra banda, tant l'Estatut, com la Llei de política lingüística estableix que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua de totes les institucions de Catalunya i, per tant, que els col·legis professionals han d'utilitzar el català en les seves actuacions internes i emprar-lo normalment en les comunicacions adreçades a persones o empreses residents en l'àmbit lingüístic català, sense perjudici del dret de rebre-ho en castellà si ho demanen.
Illes Balears A les Illes Balears els col·legis professionals es regeixen per la Llei 10/1998, de 14 de desembre, es defineixen com a corporacions de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, i capacitat plena per al compliment dels seus fins. Actuen com a corporacions col·laboradores del Govern i de l'Administració per a satisfacció dels interessos generals, sense perjudici de les funcions que tinguin atribuïdes en matèria de representació o defensa dels interessos professionals dels col·legiats.
Referències
Bibliografia
Llei espanyola 2/1974, de 13 de febrer, de col·legis professionals. Jefatura del Estado. BOE núm. 40 de 15/02/1974 (Pàg. 3046).
Vegeu també Associació voluntària Gremi Menestral
Enllaços externs