Octobriana és una superheroïna creada pel dissident txecoslovac Petr Sadecký a partir d'uns dibuixos de Bohumil Konečný, Zdeněk Burian i Milos Novak: apareguda per primera volta el 1971 en l'assaig Octobriana and the Russian Underground ("Octobriana i la subcultura russa"), publicat per Tom Stacey al Regne Unit, el personatge no s'utilitzà en un còmic fins a l'any 1978, en el número 3 de Near Myths.
Cronologia Peter Sadecký nasqué l'any 1943 i, durant els estudis de cinema en la FAMU, viatjà fora de l'àmbit de l'URSS, on conegué la cultura popular del còmic occidental: en tornar a Praga, llogà Burian i Konečný, que llavors eren dos artistes consagrats, per a il·lustrar les aventures d'una «Amazona» per al mercat estranger. Nogensmenys, Sadecký els hauria enganyat i, després de vendre alguns dels dibuixos a l'editorial alemanya occidental Karl May Verlag com a propis i que els dibuixants el demandaren, hagué de fugir al Regne Unit. Finalment, l'editorial anglesa Harper & Row li publicà el llibre seminal per al qual Sadecký hauria rebatejat Amazona com a Octobriana i li hauria afegit el símbol revolucionari de l'estrella roja al front.
Fins i tot abans de la publicació, Octobriana and the Russian Underground fon ressenyat en la portada de The Daily Telegraph Magazine i, ja editat, en The Sunday Times i altres capçaleres de tot Europa, per la qual cosa es feu popular no només entre els lectors de còmic, sinó també pel públic en general, encuriosit per l'exotisme d'un producte contracultural soviètic. Tanmateix, a la setmana de ser publicat ja aparegueren els primers dubtes sobre la pretesa autenticitat de la història o de l'autoria de Sadecký, un cas que tardaria vora trenta anys a esclarir-se. De retruc, l'afer els costà problemes als dibuixants: Burian, llavors un artiste consagrat, va ser inquirit per les autoritats i es posà en dubte que no tinguera res a vore amb la politització del personatge duta a terme per Sadecký.
En la part autobiogràfica del llibre, Sadecký afirma haver contactat l'any 1961 a Kíiv amb un col·lectiu subversiu soviètic anomenat «Pornografia Política Progressista» (Progressive Political Pornography en l'original anglès) que estava en contra de la propaganda oficial, i en el si del qual haurien creat el personatge com a personificació de la seua visió del comunisme, per això Octobriana té trets mongols i l'estrela al front:
A banda del text en el qual explica l'origen del personatge, el llibre reproduïx dos historietes intitulades Octobriana and the Atomic Suns of Chairman Mao («Octobriana i els sols atòmics del president Mao») i The Living Sphinx of the Kamchatka Radioactive Volcano («L'esfinx vivent del volcà radioactiu de Kamtxatka»).
Influència miniatura|Atomic Heart El creador de Luther Arkwright, l'anglés Bryan Talbot, conegué Octobriana després de vore-la en la portada del Sunday Telegraph: llavors interessat en el còmic alternatiu, Talbot encara tardaria uns quatre anys a fer-se amb un exemplar dOctobriana and The Russian Underground. Per a ell, Octobriana simbolitza l'esperit de la Revolució d'Octubre de 1917, l'ideal pur del comunisme i l'alliberament sexual:
El 1973, el ninotaire finés Reima Mäkinen, autor d'una publicació pròpia del personatge, fon entrevistat per la revista alemanya Stern, en la qual desvelà que els dibuixants txecs havien dibuixat les historietes d'Octobriana per diversió, que Sadecký s'havia endut el material a l'estranger i que l'any 1970 havia publicat una il·lustració modificada en la pàgina de correu dels lectors de Vampirella; quant al PPP, la seua existència és desconeguda per als autors ex soviètics: com a anècdota, en un Saló del Còmic de Lucca, l'autora californiana Trina Robbins preguntà a uns animadors russos sobre Octobriana, i l'únic que la coneixia assegurava que era un producte de propaganda anticomunista ideat per una comicaire de San Francisco, una asseveració dubotsa pel fet que Robbins coneixia totes les autores d'allà.
Entre els aficionats a Octobriana, a banda dels autors de còmic Talbot, Mäkinen o Robbins, hi ha els músics David Bowie —del qual es publicà l'any 1973 que pretenia fer-ne una pel·lícula amb Amanda Lear— i Billy Idol, el qual se la tatuà al braó esquerre després de llegir el llibre de Sadecký:
El fet que la pretesa autoria del personatge fora col·lectiva i en l'àmbit del comunisme, fa que no tinga drets d'autor, per la qual cosa Octobriana ha sigut reinterpretada per diferents autors d'arreu del món i l'any 2001 inspirà la creació d'una altra superheroïna de domini lliure, Jenny Everywhere.
Publicacions + Llistat de publicacions A. títol autoria editorial ISBN 1971 Octobriana and the Russian Underground Sadecký Tom Stacey 1978 Near Myths n. 3: "The Treaty of St. Petersburg" Talbot Galaxy Media 1992 Cherry's Jubilee n. 2 Larry Welz Tundra Publishing 1996 Octobriana (núms. 0 a 5) Short / Taylor et al. Revolution 1997 Octobriana ja helvetin X piiri 1997 The Octobriana Seduction 1998 Romantic Tails n. 1 div. autors Head Press 1998 Octobriana: Filling In the Blanks núms. 1 i 2 div. autors Artful Salamander 1999 Octobriana: Underground Tales div. autors1998 2000 AD (núms. 1.113 a 1.116): "Nikolai Dante: The Octobriana Seduction" (parts 1 a 4) Morrison et al. revista setmanal2011 2000 AD (núm. 1.731): "The Memoirs of Nikolai Dante" Rebellion2001 The Octobriana Special Short et al. Alchemy Texts 2021 Octobriana y los Vengadores soviéticos contra el capitalismo nuclear div. autors Cósmica 2021 Octobriana with Love div. autors Dead Good The Adventures of Luther Arkwright n. 3: "The Firefrost Principle" Talbot Valkyrie Press Octobriana and the Underground: Full Tilt Boogie 2023 Octobriana Berger / Kavalír Labyrint Komiks
L'agost de 1996, Revolution Comics mamprengué la publicació d'una sèrie limitada de sis números —del 0 al 5, el número 1 amb portada de Bryan Talbot— concebuda per Stu Taylor i John A Short, est últim autor d'una historieta de quatre planes intitulada The Legend of Octobriana per a la revista Deadline que, en no publicar-se finalment, esdevingué la sèrie Octobriana: cada número conté dos històries, una ambientada en la dècada del 1960 (The Octobriana Files, per Taylor i O'Farrell) i l'altra en l'actualitat (Return Of Octobriana, de Short i Bamforth), escrites en un to autoparòdic que, no obstant, els valgué el guardó dels UK National Comics Awards del 1997 al millor còmic britànic nou.
Al maig del mateix any, després de la desaparició de Revolution, Taylor fundà Artful Salamader i reprengué la seua versió d'Octobriana en els dos números de Filling In the Blanks i l'especial Octobriana: Underground Tales, a més d'una aparició en el número 1 de l'antologia Romantic Tails, publicada per Head Press. Taylor participà en el festiva Comics 99, on organitzà un Trivial entre el públic en el qual participaren quatre persones i repartí premis com un dibuix fet per Talbot durant el concurs.
El 2021, Dead Good Comics publicà Octobriana with Love, una novel·la gràfica col·laborativa de seixanta-quatre pàgines pels cinquanta anys del personatge: guionitzada per Stephanie Phillips, Stu Taylor i Andrea Towers i dibuixada per Simon Fraser, Marc Laming, N. Steven Harris, Andy Belanger, Stephen Byrne, Nicole Goux, Juni Ba, Vincenzo Riccardi, Sofie Dodgson, Ellie Wright, Tatto Caballero i Pippa Bowland, amb tres portades diferents de Marguerite Sauvage, Joyce Chin i Michael Cho: en l'argument, Octobriana té la missió de salvar una vlogger i s'enfronta a la seua nèmesi, Baba Iagà.
Referències
Enllaços externs Octobriana Online
Categoria:Art de Txèquia Categoria:Personatges de còmic introduïts a la dècada de 1970 Categoria:Superherois