miniatura|Poblat ibèric de Sant Antoni, pròxim a Calaceit, a la Franja de Ponent. El timiateri o encenser de Calaceit és datat entre els anys 675-526 a. C. ( a. C.) i és una peça elaborada pels ibers, que és tal com anomenaven els antics cronistes grecs als pobles nadius del llevant i sud de la península Ibèrica, per distingir-los dels pobles de l'interior, la cultura i els costums dels quals eren ben diferents.
El timiateri o thymiaterion és una mena d'encenser utilitzat antigament a la zona mediterrània amb propòsits espirituals i religiosos, en particular durant les cerimònies de culte.
Fou trobat l'any 1903 a l'interior de la tomba d'un personatge d'alt rang iber, al costat d'un calder i d'una cuirassa, a la necròpoli de "Les Ferreres", situada a la comarca aragonesa del Matarraña, a la Franja de Ponent. La peça arqueològica va ser trobada per un pagès i bescanviada per un quadre a l'oli amb Juan Cabré, natural de Calaceit, arqueòleg i artista autor de la pintura.
L'encenser s'exposa al Museo A rqueológico Nacional d'Espanya, a Madrid, amb el número d'inventari 38447.
Característiques tècniques Període: Edat de ferro II. Estil: Ibèric. Forma: Dos cons de cèrcols calats contraposats, units per una columneta que a la seva base té un cavall. Material: bronze. Tècnica: Fosa a la cera perduda. Altura: 35 centímetres Altura del cavall: 15 centímetres. Longitud del cavall: 15,5 centímetres. Longitud de la columna: 20 centímetres. Diàmetre màxim del cremador: 20,5 centímetres. Diàmetre màxim del suport: 19,5 centímetres.
Referències Fitxa tècnica del Timiateri de Calaceit del Museo Arqueológico Nacional de España Categoria:Calaceit Categoria:Arqueologia als Països Catalans Categoria:Objectes arqueològics ibers