Carl Anton Ebert (Berlín, 20 de febrer, 1887 - Santa Monica, Califòrnia), 14 de maig, 1980), a va ser un actor, director i director artístic alemany.
Biografia Carl Ebert va completar els seus estudis d'actuació amb Max Reinhardt. Després va treballar com a actor en diferents escenaris i va aparèixer en nombroses produccions de cinema i televisió (vegeu filmografia). El 1927 va esdevenir director d'òpera i director artístic al Teatre Estatal de Darmstadt abans de passar al mateix càrrec a la "Deutsche Oper Berlin" el 1931 i ocupar aquest càrrec fins al 1933. Després que els nacionalsocialistes van arribar al poder, va ser difamat per la comunitat cultural nazi com a "bolxevic musical"Ernst Klee: Das Kulturlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. Fischer, Frankfurt am Main 2007, ISBN 978-3-10-039326-5, S. 234. o com a "bolxevic cultural".Çiğdem Akyol: Die gespaltene Republik. Die Türkei von Atatürk bis Erdoğan. S. Fischer Verlag, Frankfurt am Main 2023, ISBN 978-3-10-397138-5, S. 47. Ebert va emigrar a Turquia via Suïssa i Anglaterra, i el 1948 es va traslladar als EUA.
A Anglaterra, Ebert va fundar el Festival de Glyndebourne juntament amb Fritz Busch i hi va treballar com a director artístic fins al 1939 i de nou als anys cinquanta. El 1936Çiğdem Akyol: Die gespaltene Republik. Die Türkei von Atatürk bis Erdoğan. S. Fischer Verlag, Frankfurt am Main 2023, ISBN 978-3-10-397138-5, S. 47. es va traslladar a Ankara, on va tenir un paper destacat en l'establiment del conservatori estatal i del teatre estatal. La primera obra que hi va interpretar va ser Madame ButterflyÇiğdem Akyol: Die gespaltene Republik. Die Türkei von Atatürk bis Erdoğan. S. Fischer Verlag, Frankfurt am Main 2023, ISBN 978-3-10-397138-5, S. 47. de Giacomo Puccini en turc. El seu assistent durant aquest temps va ser l'escriptor Sabahattin Ali.
Ebert va dirigir l'Institut per l'Òpera de la Universitat del Sud de Califòrnia a Los Angeles de 1948 a 1954. De 1954 a 1961 va ser novament nomenat director artístic de la "Deutsche Oper Berlin". Després de la seva direcció artística allà, Ebert va romandre associat a la "Deutsche Oper" com a director.
El 1955 es va convertir en el primer president del Centre Alemany de l'Institut Internacional del Teatre.Zentrum Bundesrepublik Deutschland des Internationalen Theaterinstituts auf miz.org
Carl Ebert va ser el pare del director d'òpera britànic-alemany Peter Ebert (1918–2012).Nachruf zu Peter Ebert auf telegraph.co.uk, 7. April 2013 El seu net Alex Ebert és el líder de la banda nord-americana "Edward Sharpe and the Magnetic Zeros".
Filmografia 1913: Das verschleierte Bild von Groß-Kleindorf 1914: Der Prinzenraub 1914: Erlkönigs Tochter 1914: Der Golem 1915: Der springende Hirsch 1915: § 14 BGB 1919: Die lebende Tote 1920: Die geschlossene Kette 1921: Der Stier von Olivera 1923: Nora 1923: Erdgeist 1923: Wilhelm Tell 1923: Der Kaufmann von Venedig 1923: Das unbekannte Morgen 1924: Lebende Buddhas 1925: Das Abenteuer der Sybille Brant 1926: Fiaker Nr. 13 1926: Sein großer Fall 1963: Schwäbische Geschichten 1964: Ödenwaldstetten (altaveu)
Premis 1957: Ernst-Reuter-Plakette 1960: Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya 1961: Deutscher Kritikerpreis 1961: Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic 1966: Creu del comandant Orde del Mèrit de la República Italiana 1977: Full de plata de la Unió de Dramaturgs.
Referències
Bibliografia Gerhard Beier: Arbeiterbewegung in Hessen. Zur Geschichte der hessischen Arbeiterbewegung durch einhundertfünfzig Jahre (1834–1984). Insel, Frankfurt del Main 1984, ISBN 3-458-14213-4, S. 404. Thomas Blubacher: Carl Ebert. a: Andreas Kotte (Hrsg.): Theaterlexikon der Schweiz. Volum 1, Chronos, Züric 2005, ISBN 3-0340-0715-9, S. 510 f. Peter Ebert: In this Theatre of Man's Life. The Biography of Carl Ebert. Book Guild, Lewes/Sussex Großbritannien1999, ISBN 1-85776-347-5. Yorck A. Haase: Ebert, Carl, a: Roland Dotzert et al.: Stadtlexikon Darmstadt. Konrad Theiss Verlag, Stuttgart 2006, ISBN 978-3-8062-1930-2, S. 190. Sabine Hillebrecht (Red.): Haymatloz. Exil in der Türkei 1933–1945 (= Schriftenreihe des Aktiven Museums Faschismus und Widerstand in Berlin e. V. Bd. 8, ZDB-ID 2215929-0). Verein Aktives Museum, Berlín 2000, S. 60–61 (catàleg de l'exposició). Ilse Kobán: Warten darauf, dass es wieder Leben wird. Sobre la correspondència entre Carl Ebert i Gertie Ebert. a: Sinn und Form. Bd. 60/2008, Número 5, pàg. 593–603. (Inclou una biografia Carl Eberts) Briefwechsel 1933–1934, Carl Ebert und Gertie Ebert. (I). i (II.) a: Sinn und Form. Vol. 60/2008, número 5 pàg. 604-630 i número 6 pàg. 769-793. Reiner Möckelmann: Wartesaal Ankara. Ernst Reuter – Exil und Rückkehr nach Berlin. Berliner Wissenschafts-Verlag, Berlín 2013, ISBN 978-3-8305-3143-2, S. 94–102. Fred K. Prieberg: Handbuch Deutsche Musiker 1933–1945. CD-ROM-Lexikon, Kiel 2009, 2. Edició, pàg. 1367f. en línia C. Bernd Sucher (Hrsg.): Theaterlexikon. Autoren, Regisseure, Schauspieler, Dramaturgen, Bühnenbildner, Kritiker. Von Christine Dössel i Marietta Piekenbrock amb l'ajuda de von Jean-Claude Kuner i C. Bernd Sucher. 2. edició. Editorial alemanya de butxaca, Munic 1999, ISBN 3-423-03322-3, S. 155.
Categoria:Directors de cinema alemanys Categoria:Directors artístics Categoria:Morts a Santa Monica Categoria:Comanadors de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Actors berlinesos Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors alemanys morts al segle XX