miniatura|344x344px|Cúpula de la Tomba de l'Emir Alí, Siraz, l'Iran Les cúpules perses o cúpules iranianes tenen un origen antic i una història que s'estén fins a l'època actual. La utilització de cúpules en l'antiga Mesopotàmia és present en tots els imperis que van governar la regió del Gran Iran.(1)

L'antiga tradició de cobrir les audiències reials amb tendes en forma de carpa que representaven els cels derivà en la utilització de cúpules monumentals fetes de pedra i rajola. Això fou possible gràcies a la invenció de la trompa, un element estructural que permetia la transició des de la base circular de les pesades cúpules fins als massissos murs de suport dels recintes, normalment quadrats (i també octogonals). Les cúpules remataven les cobertes dels palaus reials, fortaleses i temples, entre altres edificis.

Amb la introducció de l'Islam en el segle VII, l'arquitectura de les mesquites i mausoleus adoptà i eixamplà aquest element. Les innovacions estructurals s'hi succeïren, amb l'ús de cúpules apuntades, de tambors, de sostres cònics, de clovelles dobles i triples, i l'ús de mocàrabs o muqarba, i de formes bulboses. Per a decorar tant l'exterior com les superfícies interiors es feren servir patrons decoratius de rajola, costelles entrellaçades, guixos pintats i colorits mosaics de taulells.

Visió general Les cúpules perses de les distintes èpoques històriques es distingeixen per la manera de realitzar la transició de les estructures de suport a la base circular de la cúpula: trompes, petxines o suports són elements que en fan la transició. Els tambors, després de l'etapa de l'Il-kanat, tendien a ser-hi molt semblants i amb una alçada mitjana de 30 a 35 m des del terra, i s'hi disposaven els buits. Els embolcalls interns podien ser semicirculars, semielíptics, punxeguts o en forma de platet. La capa de fora d'una cúpula persa reduïa el volum 25 o 30 graus des de la base. Les cobertes de fora podien ser semicirculars, semielíptiques, apuntades, còniques o bulboses, i aquesta forma externa s'empra per a classificar-les. Les cúpules apuntades es poden subcategoritzar com de perfil poc profund, mitjà o afilat, i en cúpules bulboses. Les cúpules dobles feien servir reforços interns amb muntants de fusta entre totes dues fulles, tret de les de clovelles còniques externes.

Període preislàmic L'arquitectura persa degué heretar una tradició arquitectònica de construcció de cúpules que es remunta a les primeres cúpules de Mesopotàmia. A causa de l'escassetat de fusta en moltes zones de l'altiplà de l'Iran, les cúpules foren una part important de l'arquitectura vernacla al llarg de la història persa.

Imperi aquemènida (550-331 ae)

miniatura|Iurta mongol de finals del   Tot i que els reis de la dinastia aquemènida tenien palaus de rajola i pedra, feien audiències i festivals en tendes de campanya amb voltes que derivaven de les tradicions nòmades dels pobles de l'Àsia central. Probablement eren semblants a les iurtes dels khan mongols. Anomenades «cels», aquestes tendes emfasitzaven el significat còsmic del governant diví. Alexandre el Gran les va adoptar després de la seua conquesta de l'imperi, i el baldaquí cupulat de la pràctica romana i romana d'Orient probablement degué inspirar-se per aquesta associació.

Imperi part

miniatura|Vista del Gran Temple d'Hatra declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1985 Les restes d'una gran sala circular amb cúpula que fa 17 m de diàmetre de l'Imperi part a la capital Nasa s'han datat del segle I. «Mostra l'existència d'una monumental tradició nacional a l'Àsia Central que fins ara havia estat desconeguda i que sembla haver precedit als monuments imperials romans o, si més no, haver-ne crescut independentment». Probablement tenia una cúpula de fusta.

El Gran Temple d'Hatra sembla indicar una transició des dels corredors amb columnes i sostres travats a les construccions voltades del segle I, si més no a Mesopotàmia. La cúpula del santuari del temple era precedida per un iwan amb volta de canó, una combinació que utilitzaria el posterior Imperi persa sassànida.

En la Vida d'Apol·loni de Tiana, de Filòstrat d'Atenes, hi ha un relat d'un palau dels parts amb cúpula d'al voltant de l'any 100 a la ciutat de Babilònia. La sala, utilitzada pel rei per a celebrar judicis, era decorada amb un mosaic de pedra blava per a semblar-se al cel, amb imatges dels déus en or.

En l'escultura en relleu de l'Arc de Septimí Sever a Roma es pot apreciar una cúpula bulbosa amb la forma del període part, l'estructura de la qual aparentment es deu a l'ús d'un marc semblant a una carpa lleugera.

Imperi sassànida (224-651) miniatura|Exemple de trompa primitiva al Palau d'Artaxerxes (actual província de Fars, l'Iran) miniatura|Ruïnes del Palau de Sarvestan a l'Iran Els caravanserralls empraven obertures amb voltes des del període sassànida fins a la dinastia Qajar. La invenció persa de la trompa, una estructura amb volta amb la forma d'una part d'un con, que sol tenir l'aparença d'un nínxol esglaonat, fou un element constructiu que permetia la transferència de càrregues i una transició visual des d'una cúpula esfèrica o octogonal superior fins a un volum cúbic de la sala inferior. Les transicions prèvies des d'una cúpula sobre una habitació quadrada existien, però s'improvisaren en qualitat i només s'intentaren a petita escala, perquè no era de prou confiança per a les grans construccions. La trompa permetia que les cúpules s'usassen àmpliament i, com a resultat, eren en l'avantguarda de l'arquitectura persa.

Les ruïnes del Palau d'Artaxerxes i de Ghal'eh Dokhtar, en l'actual província de Fars, a l'Iran, construïts per Artaxerxes I (224–240) de l'Imperi sassànida, són els exemples més antics coneguts de trompes. Les tres cúpules del Palau d'Artaxerxes tenen un poc més de 13,5 m de diàmetre i són, en secció vertical, el·líptiques, cadascuna amb una obertura central o òcul que permet el pas de la llum. Van ser construïdes amb pedra i morter locals i recobertes amb algeps a dins. Al centre del Palau de Shahpur, a Bixapur, hi ha també una cúpula verticalment el·líptica que recolza directament sobre el terra i està datada del 260.

La gran cúpula de rajola del Palau de Sarvestan, també a Fars, però d'una data posterior, mostra una ornamentació més elaborada i té quatre buits als cantons. També anomenat «el Temple d'Anahita», l'edifici podria haver estat un temple de foc. En lloc d'usar un oculus central en cadascuna de les cúpules, com al Palau d'Artaxerxes i com es mostra en el baix relleu trobat a Kuyunjik, la il·luminació provenia d'una sèrie de buits cilíndrics de terracota disposats en les cúpules a intervals regulars. miniatura|Taq-i Kisra a Ctesifont Molts relats de fonts medievals, àrabs, romanes d'Orient i occidentals descriuen una cúpula al palau, sobre el tron, del shahanshah Còsroes I, decorada en blau i or. La cúpula era coberta amb representacions del sol, la lluna, les estreles, els planetes, el zodíac i els reis, inclòs el mateix Còsroes I. Segons Adon de Viena i altres, de la cúpula podia caure pluja, i podia girar-se amb un so com de tro per cordes tirades per cavalls des d'un soterrani. El Castell de Qasr-e Shirin tenia una habitació amb volta al final d'un llarg iwan amb volta de canó. L'antic arc sassànida de Taq-i Kisra és l'única resta visible de l'antiga ciutat de Ctesifont i també pot haver tingut una sala del tron amb volta. miniatura|Ruïnes d'un chahar-taqi a l'Iran Els chahar-taqi, o 'quatre voltes', eren edificacions més petites dels temples de foc de Zoroastre, disposades sobre quatre suports; se situaven en una plaça. Les voltes es connectaven per quatre arcs i eren cobertes per cúpules ovoides centrals. El temple zoroastrià de Niasar, a Kashan (actual província d'Esfahan) i el chahar-taqi de Darrehshahr (província d'Ilam) en són bons exemples. Aquests temples, de planta quadrada i voltats amb les entrades disposades en els eixos, van inspirar les formes de les primeres mesquites després de la conquesta islàmica de l'imperi en el segle VII. Aquestes cúpules són el tipus que més sobreviu del període sassànida, i algunes després s'han convertit en mesquites. Les habitacions amb cúpula aïllades posteriors, anomenades «mesquita de tipus quiosc», poden haver-se creat a partir d'aquests temples. Les cúpules preislàmiques de Pèrsia eren comunament semiel·líptiques, apuntades i amb les parts de fora còniques, el tipus de cúpula més utilitzat en els períodes islàmics.

Tot i que els sassànides no feren pas tombes monumentals, el chahar-taqi amb volta podria haver-los servit com a mausoleu o memorial. Un fragment d'una pintura sogdiana de la primeria del  trobat en Panjakent sembla representar una cúpula funerària (tal volta una tenda de campanya) i això, juntament amb algunes osseres de naturalesa arquitectònica, indicaria una possible tradició a Àsia central d'una associació funerària amb la cúpula. L'àrea del nord-est de l'Iran fou, amb Egipte, una de les dues zones notables per als primers mausoleus amb cúpules islàmiques, que aparegueren al segle X.

Període islàmic

Primer període islàmic miniatura|Cúpula del Mausoleu d'Ismail Samani a Bukharà, Uzbekistan miniatura|Mausoleu d'Ismaïl Samani Les primeres cúpules islàmiques conegudes a Pèrsia, com la de la Gran Mesquita de Qom (878) o la de la tomba de Muhammed Banu Musa (976), semblen haver continuat les arredonides formes sassànides. Els mausoleus amb cúpula contribuïren en gran manera a l'expansió de la cúpula a Pèrsia a principis del període islàmic. En el segle X, ja s'havien construït tombes amb volta per als califes abbàssides i els màrtirs xiïtes. Elpelegrinatge a aquests llocs pot haver ajudat a difondre aquest tipus de cúpula.

L'exemple més antic que se'n conserva, el de Qubbat-al Sulaibiya, era una edificació octogonal amb cúpula central sobre tambor construïda al voltant del 892 a Samarra. Del  es coneixen pavellons amb volta independents a Siraz i Bukharà. El Mausoleu d'Ismaïl Samani, en la Transoxiana, es remunta a tot estirar al 943 i és el primer a fer que les trompes creassen un octògon regular com a base per a la cúpula, un exemple que després en seria un model habitual. El Mausoleu d'Arab-Ata, també a la província de Samarcanda, pot datar-se del 977–978 i fa servir mocàrabs entre les trompes, per a una transició més unificada cap a la cúpula.

Les tombes funeràries de tipus de torre, amb plantes cilíndriques o poligonals i sostres cònics sobre cúpula, semblen haver existit a partir del segle XI. El primer exemple n'és la tomba de la torre Gonbad-e Qabus, de 57 m d'alçada i 9,7 m d'amplària, construïda el 1007. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2012.

Dinastia seljúcida (1037-1153) miniatura|Interior de la cúpula de la mesquita aljama d'Esfahan, a l'Iran miniatura|Interior de la cúpula de la Tomba d'Àhmad Sanjar (reconstruïda)