La criptomnèsia es produeix quan un record oblidat torna sense que sigui reconegut com a tal pel subjecte, que creu que és quelcom nou i original. És un biaix de memòria pel qual una persona pot recordar falsament haver generat un pensament, una idea, una melodia, un nom o una broma;Taylor, F..K. (1965).Cryptomnesia and plagiarism. British Journal of Psychiatry, 111, 1111–1118. no es dediquen deliberadament al plagi, sinó que experimenten un record com si es tractés d'una nova inspiració.

Ús primerenc La criptomnèsia es va documentar per primera vegada l'any 1874, implicant el mitjà Stainton Moses, que durant una sessió es va creure que estava en contacte espiritual amb dos germans de l'Índia que havien estat assassinats recentment. Malgrat l'aparent comunicació, no va poder esbrinar cap detall que no s'havia donat ja a la cobertura dels diaris de la història la setmana anterior. Els investigadors van arribar a la conclusió que Moisès havia llegit la història, però s'havia oblidat que l'havia llegit, en canvi, va confondre la memòria parcial amb un missatge del món dels esperits.

La paraula va ser utilitzada per primera vegada pel psiquiatre Théodore Flournoy, en referència al cas de la mèdium Hélène Smith (Catherine-Élise Müller) per suggerir l'elevada incidència en el psiquisme de "memòries latents per part del mèdium que surten, de vegades molt desfigurada per un treball subliminar d'imaginació o raonament, com passa sovint en els nostres somnis ordinaris".

Carl Gustav Jung va tractar el tema a la seva tesi "On the Psychology and Pathology of So-Called Occult Phenomena" (1902) i en un article, "Cryptomnesia" (1905), va suggerir el fenomen a l'obra de Friedrich Nietzsche Així va parlar Zaratustra. La idea va ser estudiada o esmentada per Géza Dukes, Sándor Ferenczi i Wilhelm Stekel així com per Sigmund Freud en parlar de l'originalitat dels seus invents. Jacques Lacan va il·lustrar l'adaptabilitat del concepte en la seva formulació de l'ideal del jo (l'"ego" com a Altre) en remodelar el "cas" de Margarite Pantaine (Cas d'Aimée). Les seves experiències d'auto "coneixement erroni" van proporcionar una estructura per a les teories posteriors clau de Lacan sobre El simbòlic i l'⁣etapa del mirall."[Pantaine] remembered with horror the time she had spent in hospital and blamed Lacan for never having done anything to get her out of the asylum, for never having helped her or listened to her properly. In her opinion, he had stolen her life story and turned it into a thesis. When he became famous she resented it, and feelings of persecution again rose up strongly ίη her. She never forgave Lacan for not having given her back her manuscripts. After Lacan's death Ι asked Jacques-Alain Miller [Lacan's protégé and son-in-law] to look for them. Ι knew how much Marguerite's son wanted to have them back, though he didn't want to ask for them himself. But Ι never received any answer." (Cryptomnesia occurs when a forgotten memory returns without its being recognized as such by the subject, who believes it is something new and original - see )

La paraula criptomnèsia és un compost del grec cryptos (amagat, amagat, secret) i mnèsia (memòria).

Recerca experimental En el primer estudi empíric de la criptomnèsia, les persones d'un grup generaven per torn exemples de categories (per exemple, tipus d'ocells: lloro, canari, etc.). Posteriorment, se'ls va demanar que creessin nous exemplars en les mateixes categories que no s'havien produït anteriorment, i també que recordessin quines paraules havien generat personalment. La gent va plagiar sense voler entre el 3 i el 9% del temps, ja sigui regenerant el pensament d'una altra persona o recordant falsament el pensament d'algú com a propi.Brown, A. S., & Murphy, D. R. (1989). Cryptomnesia: Delineating inadvertent plagiarism. Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition, 15, 432–442. S'han replicat efectes similars utilitzant altres tasques com els trencaclosques de cerca de paraulesMarsh, R. L., & Bower, G. H. (1993). Eliciting cryptomnesia: Unconscious plagiarism in a puzzle task. Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition, 19, 673–688.Marsh, R. L. & Landau, J. D. (1995). Item availability in cryptomnesia: Assessing its role in two paradigms of unconscious plagiarism. Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition, 21, 1568–1582. i en sessions de pluja d'idees.Marsh, R. L. Landau, J. D. Hicks, J. L. (1997). Contributions of inadequate source monitoring to unconscious plagiarism during idea generation. Journal of Experimental Psychology: Learning, Memory, and Cognition, 23, 886–897.

Causes És més probable que es produeixi criptomnèsia quan es veu afectada la capacitat de controlar correctament les fonts. Per exemple, és més probable que les persones afirmin falsament les idees com a pròpies quan estaven sota una càrrega cognitiva elevada en el moment en què van considerar la idea per primera vegada.Macrae, C.N., Bodenhasen, G. V. & Calvini, G. (1999). Contexts of cryptomnesia: May the source be with you. Social Cognition, 17, 273–297. La criptomnèsia augmenta quan la gent està lluny de la font original de la idea, i disminueix quan els participants reben específicament que prestin atenció a l'origen de les seves idees. Les afirmacions falses també són més freqüents per a idees suggerides originalment per persones del mateix sexe, presumiblement perquè la similitud perceptiva del jo amb una persona del mateix sexe agreuja la confusió de la font. En altres estudis s'ha trobat que el moment de la idea també és important: si una altra persona produeix una idea immediatament abans que el jo en produeix una, és més probable que la idea de l'altre sigui reclamada com a pròpia, aparentment perquè la persona és massa ocupats preparant-se pel seu torn per controlar adequadament la informació font.

Valor Tal com explica Carl Jung, a L'home i els seus símbols, "Un autor pot estar escrivint de manera constant sobre un pla preconcebut, elaborant un argument o desenvolupant la línia d'una història, quan de sobte s'escapa per una tangent. Potser un se li ha passat una idea nova, o una imatge diferent, o una subtrama completament nova ara ha produït un material totalment fresc i aparentment desconegut per a ell, però de vegades es pot demostrar de manera convincent que el que ha escrit té una semblança sorprenent amb l'obra d'un altre autor —una obra que creu no haver vist mai".

La història de Jorge Luis Borges, "Pierre Menard, autor del Quixot⁣", és una representació metafítica de la criptomnèsia. Aquesta obra està escrita en forma de ressenya o peça crítica literària sobre (l'inexistent) Pierre Menard. Comença amb una breu introducció i una llista de tota l'obra de Menard.

La "ressenya" de Borges descriu aquest escriptor francès del segle XX que s'ha esforçat per anar més enllà de la mera "traducció" del Quixot, però per submergir-se tan a fons com per poder "recrear" realment, línia per línia, en castellà original del . Així, "Pierre Menard" sempre s'utilitza per plantejar preguntes i discussió sobre la naturalesa de la traducció precisa o, en aquest cas, l'⁣hermenèutica de la criptomnèsia.

Casos Nietzsche Jung dona el següent exemple a L'home i els seus símbols. El llibre Així parlava Zaratustra de Friedrich Nietzsche inclou un relat gairebé paraula per paraula d'un incident inclòs també en un llibre publicat cap al 1835, mig segle abans que Nietzsche escrivia. Es considera que això no és ni plagi intencionat ni pura coincidència: la germana de Nietzsche va confirmar que efectivament havia llegit el relat original quan era més jove, probablement entre els 12 i els 15 anys; Les capacitats intel·lectuals juvenils de Nietzsche, la seva degeneració cognitiva posterior i el deteriorament psicològic que l'acompanya (específicament, la seva grandiositat creixent tal com es va manifestar en el seu comportament i els seus escrits posteriors) juntes reforcen la probabilitat que arribés a cometre el passatge a la memòria en llegir-lo inicialment i més tard, després d'haver perdut la memòria d'haver-lo trobat, va suposar que la seva pròpia ment l'havia creat.

Byron En alguns casos, la línia entre la criptomnèsia i el zeitgeist (compareu el concepte de descobriment múltiple a la ciència) pot ser una mica borrosa. Els lectors del drama d'armari de Lord Byron, Manfred, van notar una gran semblança amb el Faust de Goethe. En una ressenya publicada el 1820, Goethe va escriure: "La tragèdia de Byron, Manfred, va ser per a mi un fenomen meravellós i un fenomen que em va tocar de prop. Aquest singular poeta intel·lectual s'ha pres el meu Faust i n'ha extret el més estrany aliment per al seu humor hipocondríac. Ha fet ús dels principis impulsors a la seva manera, per als seus propis propòsits, de manera que cap d'ells segueix sent el mateix i és especialment per això que no puc admirar prou el seu geni".Reprinted in Lord Byron: The Critical Heritage by Andrew Rutherford Aparentment, Byron estava agraït pel compliment; tanmateix, va afirmar que mai havia llegit Faust.

JM Barrie JM Barrie, el creador de Peter Pan, era conscient de l'aparició de la criptomnèsia. A Peter and Wendy Wendy torna a cosir l'ombra d'en Peter i això el fa molt feliç, però de seguida creu que ha enganxat l'ombra ell mateix:

"Que llest que sóc", va cantar exaltat, "oh, la meva intel·ligència!".

Peter presenta una sèrie d'altres peculiaritats clínicament precises de la memòria que suggereixen que Barrie considerava el comportament de Peter com un trastorn de la memòria més que com un egocentrisme.

Helen Keller Helen Keller va comprometre la seva pròpia credibilitat i la del seu professor amb un incident de criptomnèsia que va ser malinterpretat com a plagi.Jonathan Bailey. "5 Great People Who Plagiarized". Plagiarism Today, February 10, 2015. The Frost King, que Keller va escriure a partir de records enterrats del conte de fades The Frost Fairies de Margaret Canby, llegint-li quatre anys abans, va deixar Keller un desastre nerviós. I incapaç d'escriure ficció durant la resta de la seva vida.

Robert Louis Stevenson Robert Louis Stevenson es refereix a un incident de criptomnèsia que va tenir lloc durant l'escriptura de L'illa del tresor, i que va descobrir per a la seva vergonya diversos anys després:

Jerusalem d'or Jerusalem d'or ( ) és una cançó de 1967 de Naomi Shemer. Part de la melodia de la cançó es basa en una cançó de bressol basca, Pello Joxepe,Paco Ibáñez: https://www.youtube.com/watch?v=ttuRcl1dK1M composta per Juan Francisco Petriarena 'Xenpelar' (1835–1869). Shemer va escoltar una interpretació del cantant i compositor espanyol Paco Ibáñez, que va visitar Israel el 1962 i va interpretar la cançó a un grup que incloïa ella i Nehama Hendel. Més tard va reconèixer haver sentit Hendel interpretar Pello Joxepe a mitjans dels anys 60, i que inconscientment havia basat part de la melodia en la cançó de bressol. Shemer es va sentir molt malament quan va trobar que era semblant a Pello Joxepe, però quan li van preguntar a Ibáñez com se sentia sobre el tema, ell va respondre que estava "alegre que ajudés d'alguna manera", i que no estava enfadat, ni tampoc percebre-ho com un plagi.

Steven Tyler L'any 1984, quan els Aerosmith gravaven Done With Mirrors, el cantant Steven Tyler va escoltar "You See Me Crying" del grup a la ràdio i, sense recordar que era la seva pròpia cançó, va suggerir que el grup enregistrés una versió, a la qual el guitarrista. Joe Perry va respondre: "Aquests som nosaltres, puto!".

George Harrison