Rumen Ràdev (; Dimitrovgrad, 18 de juny de 1963) és un polític búlgar i antic general major, president de Bulgària entre 2017 i 2026, i primer ministre a partir de 2026. A part del búlgar, Ràdev també parla rus, alemany i anglès.
Trajectòria Ràdev és membre de l'Església Ortodoxa Búlgara. Va manifestar el seu suport als esforços de l'església búlgara per a introduir l'educació religiosa a les escoles i va declarar que «el suport de l'Església ortodoxa búlgara i el benestar espiritual dels fidels segueix essent la primera prioritat per a l'Estat». Ràdev també va expressar la seva admiració pel papa Francesc, considerant-lo «la veu dels febles i dels desfavorits».
Ràdev va servir comandant de la Força Aèria Búlgara.((bg)) Major General Rumen Radev // Department of Defence. Retrieved 11 August 2016
President de Bulgària Ràdev va guanyar les eleccions presidencials búlgares de 2016 com a candidat independent, amb el suport del Partit Socialista Búlgar, derrotant a la candidata del GERB Tsetska Tsacheva a la segona volta.BSP elected Gen. Radev as a presidential candidate with 99 votes, Bulgarian National Radio, Radio "Sofia", 17 August 2016 Més endavant, va guanyar un segon mandat consecutiu a les eleccions de novembre de 2021, amb el 66,7% dels vots a la segona volta.
L'abril de 2018, Ràdev va criticar els bombardeigs occidentals de 2018 contra Síria sense l'aprovació del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, en canvi va demanar «menys armes i més diàleg». El 24 de gener de 2018 Ràdev va condemnar la invasió turca del nord de Síria amb l'objectiu d'expulsar les Unitats de Protecció Popular de l'enclavament d'Afrin i va insistir amb que la Unió Europea (UE) hauria d'intervenir per aturar-la.
El febrer de 2019, Ràdev va condemnar el reconeixement per part del govern de Boiko Boríssov del líder de l'oposició veneçolana Juan Guaidó com a president interí de Veneçuela durant la crisi presidencial veneçolana de 2019, i va afegir que creia que el govern havia superat la seva autoritat en reconèixer el líder de l'oposició com a president interí. Ràdev va criticar a més el reconeixement de Guaidó per part de la UE, instant tant al país com a la UE a mantenir-se neutrals i abstenir-se de reconèixer Guaidó, ja que considerava que aquest reconeixement imposava un ultimàtum, i que només agreujaria la crisi a Veneçuela.
Durant la campanya per a les eleccions legislatives búlgares de 2021, Ràdev va acusar el president turc Recep Tayyip Erdoğan d'interferir-se en els afers interns de Bulgària després de participar en una videoconferència amb el partit polític búlgar DPS. El desembre de 2022 Ràdev va visitar Erdogan, aconseguint un acord per a millorar la seguretat fronterera i augmentar la cooperació en el sector energètic arran d'un acord signat amb la companyia de gas turca Botas. El 29 de maig de 2023 Ràdev va felicitar Erdogan per la seva reelecció després de les eleccions presidencials turques de 2023, i més endavant va assistir a la seva investidura, essent l'únic cap d'estat de la UE a fer-ho.
Ràdev s'ha mostrat molt crític amb les posicions d'Àustria i els Països Baixos, que el desembre de 2022 van anunciar que vetarien l'accés de Bulgària a l'espai Schengen, qualificant la decisió de «cínica» i en contrast amb el concepte de solidaritat europea. Durant una cimera de la UE el 15 de desembre de 2022, Ràdev va sol·licitar als líders de la UE que proporcionessin un calendari clar per a l'adhesió de Bulgària a l'espai Schengen abans de finals de 2023, afirmant que la pertinença a Schengen era fonamental per a «la dignitat búlgara com a part de la família europea».
Rumen Ràdev ha estat crític amb l'adhesió de la República de Macedònia del Nord a la UE. Ràdev s'ha oposat a la possibilitat d'aixecar el veto a l'eurointegració de Macedònia del Nord, com a mínim fins que els búlgars s'incorporin a la Constitució de Macedònia del Nord. També ha demanat més accions a nivell de la UE per a evitar els discursos d'odi contra els búlgars que viuen a Macedònia del Nord.
El dia de l'atac de Hamàs a Israel el 2023, Ràdev va fer una declaració a la xarxa social X condemnant l'atac. Ràdev va participar en una «pregària per la pau» a la Sinagoga de Sofia, juntament amb altres polítics búlgars, expressant el seu disgust pels «actes cruels i violents comesos pels terroristes» i la seva solidaritat amb l'estat d'Israel.
El Ciutadans pel Desenvolupament Europeu de Bulgària (GERB) va guanyar les eleccions de 2023 amb la coalició reformista Continuem el Canvi-Bulgària Democràtica a poca distància, i els dos partits van decidir governar junts amb un primer ministre rotatiu que havia de canviar cada nou mesos, per intentar trencar el gran bloqueig polític per falta de majories i l'enfrontament entre tots els partits polítics, la corrupció i diferències entre forces prorusses i prooccidentals sobre la guerra russo-ucraïnesa, aconseguint el suport de dos dels trenta-cinc diputats del Moviment pels Drets i les Llibertats (DPS). L'acord es va trencar quan Mariya Gabriel hauria d'haver ocupat el lloc de primera ministra pel GERB, després que ho fes Nikolai Denkov, i es van tornar a convocar eleccions per al 9 de juny de 2024. El president Ràdev va nomenar l'independent Dimitar Glavchev com a primer ministre d'un govern provisional, però la incapacitat dels partits per arribar a acords va causar que es convoquessin noves eleccions per al 27 d'otcubre.
Després de mesos de negociacions, el 14 de gener de 2025 es va arribar a un preacord per a formar un nou executiu encapçalat per Rossen Jeliàzkov dels conservadors del GERB, i integrat pels socialdemòcrates de Coalició per Bulgària (BSP) i el populista Existeix un Poble (ITN), amb el suport d'Aliança pels Drets i les Llibertats (DPS–Dogan) que no entraria a la coalició tripartida. El 26 de febrer de 2025, el Tribunal Constitucional va ordenar el recàlcul dels resultats basant-se en un recompte parcial de les eleccions, citant un informe que mostrava discrepàncies en gairebé la meitat dels col·legis mostrejats com a part de l'auditoria. Jeliàzkov va anunciar la seva dimissió l'11 de desembre, abans de la votació d'una moció de censura presentada per l'oposició al Parlament.
Primer ministre de Bulgària Ràdev va anunciar el 19 de gener de 2026 que dimitiria per a participar a les eleccions legislatives búlgares de 2026, per a les què va organitzar la coalició Bulgària Progressista amb el Moviment Polític "Socialdemòcrates". A les eleccions, Bulgària Progressista va aconseguir la primera majoria absoluta del país des de les eleccions legislatives búlgares de 1997 posant fi a anys de coalicions inestables i vuit eleccions en cinc anys. El parlament va aprovar el nomenament de Ràdev com a primer ministre el 7 de maig.
Referències
Categoria:Polítics búlgars Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Militars búlgars Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1963