Amizó (grec antic: Ἀμυζών, ῶνος; llatí: Amyzōn) a Cària (actual Mazin, província d'Aydın entre els pobles d'Akmescit i Gaffarlar, a la costa egea de Turquia) va ser una ciutat antiga 30 km al sud de l'actual Koçarlı.George Ewart Bean: Amyzon (Mazın Kalesi) Turkey. In: Richard Stillwell u. a. (Hrsg.): The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Princeton University Press, Princeton, N.J. 1976, .Gernot Lang: Klassische antike Stätten Anatoliens. BoD, 2003, , p 88–89.Louis und Jeanne Robert: Fouilles d'Amyzon en Carie. Tome 1. Exploration, histoire, monnaies et inscriptions. de Boccard, Paris 1983.
Història La ciutat estava a l'aliança atenesa l'any 405 aC.Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen, Caria, in An inventory of archaic and classical poleis, Nova York, (Oxford University Press, 2004), p. 1111–1112, .
Sota els selèucides, Amizó va ser una de les ciutats de la Lliga Crisaoriana de ciutats càries que va durar almenys fins al 203 aC, quan Antíoc III va confirmar els privilegis d'Amizó.J. Ma, Antiochos III and the Cities of Western Asia Minor, :175. La Lliga tenia una forma de ciutadania recíproca per la qual un ciutadà d'una ciutat membre tenia dret a certs drets i privilegis a qualsevol altra ciutat membre.María Marta González González, Cartas de la cancillería helenística (II) en la revista Memorias de historia antigua, ISSN 0210-2943, Nº 11-12, 1990–1991, págs. 127-146 (p.129)
La ciutat va ser desdenyada per EstrabóStrabo, 658. com un simple (‘suburbi’ o ‘ciutat’) d'Alabanda; Amizó va ser esmentada per Plini, Ptolemeu i Hièrocles. En les guerres entre els successors d'Alexandre, al , la ciutat es va aliar amb el poder que representava una amenaça menys imminent, primer amb els ptolemeus, després amb els selèucides. A la segona ciutat va concloure una aliança amb Heraclea sota Latmos. En una ocasió va enviar una delegació a l'oracle d'Apol·lo a Claros. Les poques monedes que s'identifiquen com a monedes de la moneda d'Amizó són hel·lenístiques i romanes imperials.
Runes Un tram de la muralla de la ciutat fa 6 m d'alçada (de fet, el mur de terrassa del santuari); al seu interior hi ha uns quants edificis en ruïnes i no identificables, així com una filera d'una dotzena de grans cambres subterrànies amb volta, aparentment magatzems.The Princeton Encyclopedia of Classical Sites: s.v. "Amyzon". També hi ha estructures romanes d'Orient. Fora de la ciutat, una sèrie de terrasses en ruïnes marquen el lloc del temple dòric d'Àrtemis, que data de l'època dels hecatòmnides: s'ha trobat un bloc d'arquitrau amb una dedicatòria d'Idrieu. Abunden moltes altres inscripcions.
Amizó va ser excavada per Louis Robert.Louis Robert, with Jeanne Robert, Fouilles d'Amyzon en Carie I, (Paris: De Boccard) 1983. Amizó va ser esmentat a les llistes romanes d'Orient de bisbes. Ja no és una diòcesi residencial, és avui catalogada per l'Església catòlica com a seu titular.Annuario Pontificio 2013 (Libreria Editrice Vaticana 2013 ), p. 831
Bisbat Amizó és una seu titular a la província de Cària; un sufragani d'Estauròpolis. Era veí del bisbat d'Alinda.Rosemary Morris, Monks and Laymen in Byzantium, 843-1118(Cambridge University Press, 2002)Henry Mourice, A Defence of Diocesan Episcopacy, in answer to a book of Mr D. Clarkson ... entituled"Primitive Episcopacy.".(1691)David Clarkson, Primitive Episcopacy, evincing from Scripture and ancient records, that a bishop in the Apostles times, and for the space of the first three centuries of the Gospel-Church, was no more than a pastor to one single church or congregation, etc. [With a prefatory epistle by Isaac Chauncy].(Nath. Ponder, 1688)Joseph Bingham, Origines ecclesiasticæ; or, The antiquities of the Christian church, and other works. To which are now added, several sermons (Joseph Bingham, 1834) p 334Robert Knaplock, The Works, Volume 1 (Robert Knaplock, 1726)p834
Els bisbes antics miniatura|Bisbe Borgna Filetus fl. 451Authoritative Christianity. The third world council ... which was held A.D. 431.
Bisbes titulars romans Jean Baptiste Gillis (3 d'agost de 1729 nomenat - 1 de desembre de 1736 mort)Amyzona at catholic-hierarchy.org. Charles Alexandre d'Arberg et de Valengin (31 d'agost de 1767 nomenat - 19 de desembre de 1785 confirmat, bisbe d'Ypres (Ieper)) Godefroid Philippe Joseph de La Porte, (29 de novembre de 1790 nomenat - 9 d'agost de 1796 succeït, arquebisbe de Naxos) Miguel Joaquín Matías Suárez, (20 de desembre de 1802 nomenat - 2 de maig de 1831 mort) Franz Großmann (Grossmann) (17 de juny de 1844 nomenat - 5 de maig de 1852 mort) Ireneus Frederic Baraga (29 de juliol de 1853 nomenat - 9 de gener de 1857 nomenat bisbe de Sault Sainte Marie, Michigan) Józef Twarowski (3 d'agost de 1857 nomenat - 19 de gener de 1868 mort) Ildefonso Giovanni Battista Borgna, (24 de maig de 1871 nomenat - 14 de desembre de 1886 nomenat arquebisbe titular de Marcianopolis) Heinrich Feiten (nomenat el 20 de setembre de 1887 - mort el 17 de febrer de 1892) Ignacio Ibáñez, (4 de maig de 1893 nomenat - 14 d'octubre de 1893 mort) Pio Gaetano Secondo Stella (nomenat el 22 de desembre de 1893 - mort el 21 de setembre de 1927) Gabriele Perlo, (nomenat el 22 de desembre de 1927 - mort el 26 de setembre de 1948) Charles Dauvin, (9 de desembre de 1948 nomenat - 28 de desembre de 1948 mort) Baltasar Álvarez Restrepo † (Nomenat el 7 de maig de 1949 – Nomenat el 18 de desembre de 1952, Bisbe de Pereira) Luigi Cicuttini (6 d'abril de 1953 nomenat - 30 de novembre de 1956 nomenat bisbe de Città di Castello)Amyzon at GCatholc.org. Antonin Fishta, (nomenat el 17 de desembre de 1956 - mort el 12 de gener de 1980)Le Petit Episcopologe, Issue 188, Number 15,318
Notes
Categoria:Ciutats de Cària