Els Pares de la Confederació designen, al Canadà, els delegats colonials de l'Amèrica del Nord britànica reunits per estudiar el projecte de la Confederació canadenca. Membres importants dels governs de les diferents colònies, es van reunir tres vegades entre 1864 i 1866, durant les conferències de Charlottetown, Quebec i Londres. El seu treball va donar lloc al naixement del Domini del Canadà el 1867.

Descripció miniatura|Fundadors de la Confederació del Domini del Canadà. En total, originàriament es consideren 36 Pares de la Confederació. La llista següent presenta informació relativa a cadascun dels Pares de la Confederació que va participar en almenys una conferència, així com el seu origen. 5 colònies de l'Amèrica del Nord britànica participen en una de les conferències destinades a establir la Confederació Canadenca. Hi ha 36 participants i observadors.

Província del Canadà Nom Càrrec Conferència de Charlottetown (1864) Conferència de Quebec (1864) Conferència de Londres (1866) 50px George-Étienne Cartier Procurador general del Baix Canadà o Canada-Est. 50px Jean-Charles Chapais Commissarir d'Pbres públiques de la província del Canadà. No No 50px Alexander Tilloch Galt Ministre de finances de la província del Canadà. 50px Hector-Louis Langevin Procurador General del Baix Canadà 50px Thomas D'Arcy McGee Ministre d'Agricultura, d'Immigració i d'Estadístiques de la província del Canadà. No 50px Étienne-Paschal Taché Primer ministre de la província del Canadà. No No 50px George Brown President del consell executiu de la província del Canadà. No 50px Alexander Campbell Conseller legistatiu de Cataraqui. No 50px James Cockburn Procurador general de l'Alt Canadà. No No 50px William Pearce Howland Ministre de Finances de la província del Canadà. No No 50px John A. Macdonald Vice-primer ministre de la província del Canadà. 50px William McDougall Secretari provincial de l'Alt Canadà. 50px Oliver MowatVicerector del Tribunal de la Cancelleria de l'Alt Canadà. No No

Província de Nova Escòcia Nom Càrrec Conferència de Charlottetown (1864) Conferència de Quebec (1864) Conferència de Londres (1866) 50px Adams George Archibald Cap de l'Oposició Oficial de Nova Escòcia 50px Robert B. Dickey Assessor legislatiu i oficial consular dels Estats Units No 50px William Alexander Henry Fiscal General de Nova Escòcia 50px Jonathan McCully Assessor legislatiu 50px John William Ritchie Procurador General de Nova Escòcia No No 50px Charles Tupper Primer ministre de Nova Escòcia

Província de Nova Brunswick Nom Càrrec Conferència de Charlottetown (1864) Conferència de Quebec (1864) Conferència de Londres (1866) 50px Edward Barron Chandler Assessor legislatiu No 50px Charles Fisher Diputat per York No 50px John Mercer Johnson Fiscal General de Nova Brunswick 50px Peter Mitchell Ministre i després Primer ministre de Nova Brunswick No 50px William Henry Steeves Ministre No 50px Robert Duncan Wilmot Diputat per Saint-Jean No No

Província de l'Illa del Príncep Eduard Nom Càrrec Conferència de Charlottetown (1864) Conferència de Quebec (1864) Conferència de Londres (1866) 50px George Coles Líder de l'Oposició Oficial de l'illa del Príncep Eduard No 50px John Hamilton Gray Primer ministre de l'illa del Príncep Eduard (president) No 50px Thomas Heath Haviland Député de Georgetown et Royalty No No 50px Andrew Archibald MacDonald Cap de l'oposició al Consell Legislatiu No 50px Edward Palmer Fiscal general de l'illa del Príncep Eduard No 50px William Henry Pope Secretari colonial de l'illa del Príncep Eduard (secretari honorari) No 50px Edward Whelan Assessor executiu No No

Colònia de Terranova Nom Càrrec Conferència de Charlottetown (1864) Conferència de Quebec (1864) Conferència de Londres (1866) 50px Frederick Carter President de l'Assemblea Legislativa de Terranova No No 50px Ambrose Shea Cap de l'Oposició Oficial de Terranova No No

No participants Quatre persones més han estat considerades com a pares de la Confederació. Hewitt Bernard, que va ser el secretari d'enregistrament a la Conferència de Charlottetown. també els negociadors que van integrar les futures províncies a la Confederació canadenca després de 1867 també són reconeguts com a tals. És el cas d'Amor De Cosmos per la Colúmbia Britànica i Joey Smallwood per a la província de Terranova l'any 1949. A més, a vegades també s'inclou el líder métis, Louis Riel, en aquest grup per haver afavorit l'entrada de Manitoba dins la Confederació.

Referències

Categoria:Història del Canadà