Gakhwangjeon (Hangul: 각황전), significa saló de l'Emperador Il·lustre. És una de les sales de culte al temple Hwaeomsa, un temple Budista al comtat Gurye-gun a la província de Jeolla del Sud, Corea del Sud. Dona a l'extrem nord-oest del pati i tot i que no és la sala de culte principal, és la més gran del monestir i una de les sales de culte més grans a Corea del Sud. Va ser registrat l'any 1962 com el 67è Tresor Nacional per l'agencia Cultural Heritage Administration.
La construcció, o reconstrucció, de Gakhwangjeon va ser una de les grans gestes de l'arquitectura de mitjans de la Dinastia Joseon. Construït des d'una base de fusta a una de pedra. Va patir una gran renovació en el període colonial Japonés, va ser desmuntada i després reconstruïda. En santuari en el seu interior conté set estàtues d'altar fetes al 1703 per l'influent escultor Saengnan. Entre elles s'inclou la triada de budes sedents de Sakyamuni, Amitābha i Prabhutaratna, que representen els budes dels tres períodes, acompanyats o atesos per les estàtues dels bodisattva d'Avalokiteśvara, Samantabhadra, Manjusri i Ksitigarbha. Més tard, en 1860, les pintures d'altar dels tres budes van der acabades, tot i això una representa erròniament a Bhaisajyaguru enlloc de Prabhutaratna.
Davant de Gakhwangjeon s'alça una gran llanterna de pedra (12è Tresor Nacional) va ser esculpida durant el període de Silla Unificada, mesura 6,4 metres d'altura i 2,8 metres de diàmetre complementant la mida de Gakhwangjeon. Lleugerament a l'esquerra hi ha la Pagoda dels quatre lleons (35è Tresor Nacional), feta de granit que consta de tres pisos.
Història Des de Silla Unificada, un dels regnes de Corea, fins a mitjans de la Dinastia Joseon, la sala de culte i l'edifici més gran a Hwaeomsa era el saló Jangnyukjeon. Aquest consistia d'una estructura de fusta i murs de pedra interiors amb inscripcions del Sutra de la Guirlanda (Buddhāvataṃsaka Sūtra). Jangnyukjeon va ser destruït en 1593 quan Hwaeomsa va ser cremat pels Japonesos durant les invasions japoneses a Corea, més conegudes per la guerra d'Imjin o les invasions Hideyoshi (1592-1598).
Durant el període de Silla Unificada aquest era el principal monestir budista de l'escola Huayan. El monjo Byeogam Gakseong va ser la figura més important en l'Exèrcit dels Monjos Justos i tenia una relació estreta amb la cort de Joseon. Va fer construir a Hwaemosa la sala de culte Daeungjeon i varies de les altres estructures essencials, però la pobra economia de la postguerra va privar de finançament per la reconstrucció de Jangnyukjeon. Fons d'altres monjos trobades a Hwaemosa narren que aquesta reconstrucció era l'últim desig de Gakseong i que la seva causa va ser delegada al seu deixeble, el monjo Baegam Seongchong (1630-1700). Va escriure An Appeal for Alms to Sculpt Icons for and Rebuild Jangnyukjeon Hall of Hwaeomsa, Gurye (求禮華嚴寺重建丈六殿兼造像勸善文) per ajudar a la sol·licitud de contribucions al temple. Va deixar la supervisió de la reconstrucció de la sala a càrrec del seu deixeble de tres anys, el monjo Gyepa Seongneung. Poc se sap de l'inici de la vida de Seongneung, es creu que prové de Yecheon segons unes cròniques sobre la història del temple recopilades per Jeong Byeongheon (1891–1969). A Chronicle of the Great Temple Hwaeomsa of Jirisan, Honam, Haedong (海東湖南地異山大華嚴寺事蹟; henceforth Hwaeomsa Chronicle).
Gakhwangjeon és un exemple excepcional de l'arquitectura budista sobretot de la Dinastia Joseon. És un dels quatre únics salons budistes de múltiples pisos existents que daten del segle XVII els altres són; Daeungbojeon (1618) i Palsangjeon (1626) del temple de Beopjusa, i Mireukjeon (1635) de Geumsansa. Té grans similituds amb Daeungbojeon per la mida i interior gairebé idèntics. Exemples estructurals com el de Gakhwangjeon són extremadament rars i el fa ser encara més únic el fet que es l'únic construït durant el període Joseon tardà.
Construcció i Renovacions La restauració del temple va iniciar-se en 1630 per Gakseong, també responsable de la reconstrucció d'alguns dels monestirs més importants de la Dinastia Joseon. Però en aquell moment el cost que suposava restaurar la sala de culte Jangnyukjeon estava per sobre el que el temple es podia permetre. Des del 1699 al 1702 el monjo Gyepa Seongneung, estar a càrrec de la reconstrucció de la sala de culte que va ser posteriorment reanomenada Gakhwangjeon.miniatura|Vista general del saló Gakhwangjeon amb la llanterna de pedra i la Pagoda dels quatre lleons.Seongneung va iniciar la construcció en1699 encara que ell va morir al 1700, abans que es completés el projecte. La reconstrucció va ser possible a causa d'una combinació de tres factors; influència del mateix temple, mecenatge estatal i interès reial. Els principals patrons eren Lady Hwagyeong, una de les consorts del Rei Sukjong, i mare del príncep Yeoning. Hi ha fonts que indiquen que altres notables membres del govern van contribuir. Entre ells trobem a: Choi Seokjeong (1646–1715), el membre més important de la burocràcia; Lee Sebaek (1635–1703), el segon conseller de l'estat; Sin Wan (1646–1707), el conseller suprem del consell estatal; Oh Doil (1645–1703), the Minister of War; Jo Sangu (b. 1640), un funcionari de segon grau del ministeri de personal; un tutor reial del príncep hereu de cognom Hong; un alt funcionari de tercer grau del ministeri d'impostos de nom Hong Suju (1669–1731); Chae Paengyun (1669–1731), un escriba reial; and Lee Don (1642–1713), un funcionari de segon grau del ministeri de ritus.
Donant èmfasi al fet que els benefactors més típics o comuns de les institucions budistes durant aquest període eren agricultors i dones pobres el seu mecenatge va resultar essencial i, tanmateix, fora de l'esperat, tenint en compte que a finals del la Doctrina Antiga havia recuperat el domini polític a la cort, fonamentant un renovat ostracisme del budisme. El professor Lee Kang-geun defensa que el seu suport va formar part de la lluita per la successió reial. Des del seu naixement, la Doctrina Antiga ha estat donant suport en secret a Yeoning com a possible rival al fill de Jang Okjeong, la consort reial que va suplantar durant un temps a la reina Inhyeon (1667-1701). Els motius de Hwangyeong, la que va fer la donació a nom del seu fill, sembla que eren més polítics que religiosos, ja que segons Choi Wansu va ser un intent d'expandir les seves influències i la dels seus partidaris a la regió de Jeolla. Lee proposa que podria haver sigut la mateixa Inhyeon que recolzava la reconstrucció en nom de Hwagueong i el seu fill perquè tinguessin influència futura a la cort. Finalment, la Doctrina Antiga va acabar coronant príncep a en Yeoning en1721 i més tard va regnar com Rei Yeongjo. Va regnar des del 1724 fins al 1776.
L'any 1768 Gakhwangjeon va ser restaurat pel Gran Mestre Zen Jaun Cheogwan. L'historial del procés constructiu no es coneix, però els noms i els càrrecs dels treballadors sí que s'han conservat a les Croniques de Hwaemosa. Monjos, soldats i habitants de temples propers com Cheongyesa i Yeongoksa al comtat de Gurye i del temple de Gamnosa a Namwon van participar en el procés. Més tard en 1847 va tornar a ser reparat i es van substituir part de fusta podrida, part del sostre que estava en mal estat i pintures murals. Més reformes van fer-se en 1851, en 1860 (pintures de l'altar) i finalment al 1885.
Gaijiro Fujishima, un arquitecte japonès, que durant el període colonial japonès va visitar Hwaemosa en 1928. L'any 1930 va publicar un estudi on posava èmfasis en les reparacions necessàries per Gakhwangjeon; el sostre havia de ser reparat, ja que l'aigua de la pluja accedia a l'interior i vàries columnes havien caigut i eren la causa que l'estructura s'inclinés. El governador general de Corea del moment va finançar els costos de les reparacions que van començar en 1936, però no s'ha publicat res d'informació sobre els canvis realitzats. S'han hagut de suposar a través de documentació del període de reconstrucció i d'imatges preses just després d'aquesta el maig del 1941. miniatura|Detall de la façana i la llanterna de pedra que està en restauració. Després de l'alliberament japonès l'any 1961 el sostre va tornar a ser restaurat amb les directrius de Im Cheon que també va participar en la restauració de les pintures murals de l'edifici en 1939. Des del 1966 fins al 1969 l'edifici va patir més restauracions sota l’Oficina de Béns Culturals. L'any 1983 van tornar a fer treballs al sostre i l'altar va ser reparat un any després. L’Oficina de Béns Culturals va tornar a fer una inspecció i restauració, aquest cas de tots els edificis i estructures de pedra de tot el temple entre el 1985 i el 86. L'any 2000 la teulada va ser reparada i les escales frontals també. La Cultural Heritage Administration des del 2008 fins al 2009 va tornar a fer retocs a la sala de culte.
El comitè de Cultural Heritage està actualment restaurant la llanterna de pedra que mostrava vàries parts en mal estat. Es calcula que les reformes s'allargaran fins al 2025. El maig del 2024 la NRICH va organitzar una cerimònia budista anomenada Gogulsik per fer pública la iniciativa del desmontatge i anunciant l'inici del projecte i l'interès per la conservació a Hwaemosa.
Arquitectura La base del saló Gakhwangjeon és una estructura de granit que originalment formava part del saló Jangnyukjeon. Està construïda amb el sistema de posta i llinda, molt emblemàtic de l'arquitectura de Silla Unificada tardana. Té una altura d'un metre aproximadament, més similar a l'arquitectura de palaus Joseon que les sales budistes contemporànies. Els murs mesuren uns 30,9 metres de llarg a la zona de la façana 22,48 metres pels laterals. Superfície rectangular coberta per blocs quadrats incrustats amb una àrea total de 694 metres quadrats. En aquesta es troben quaranta bases circulars de columnes damunt de pedestals quadrats, tallades en peces úniques de granit. Les alçades varien molt a causa del pes de l'edifici al llarg dels segles. És en aquesta zona on es troben les ranures que antigament sostenien les plaques de pedra on hi havia la inscipció el Sutra de la Garlanda de Flors. És una base bastant singular que a causa de la complexa història de danys i reparacions la diferencies d'altres sales budistes.
Gakhwangjeon presenta una estructura de fusta típica de l'arquitectura budista de finals de Joseon de planta rectangular. Fa set trams d'ample per cinc de profunditat. Els trams centrals són més amplis que els laterals, donant una sensació d'espai i dirigint l'atenció cap a l'altar central. Vint-i-sis columnes de fusta sostenen el pis, les columnes centrals i interiors, les més altes, són troncs d'arbres individuals amb la seva forma natural conservada. Les columnes exteriors i superiors de les interiors van ser modificades durant l'era colonial japonesa per adoptar un format més estàndard. Les columnes interiors i exteriors s'uneixen mitjançant juntes de caixa i metxa, reforçades amb llindes gruixudes i travessers. Són tècniques tradicionals que garanteixen l'estabilitat i la resistència de l'estructura. El segon pis presenta finestres amb enreixat vertical als espais entre columnes. A la façana, hi ha portes de quatre panells a les tres badies centrals i portes de dos panells a la resta. Les portes centrals utilitzen un enreixat especial anomenat gyeokjagyosal, poc comú en l'època.