Howard Andrew Williams (Wall Lake, Iowa, U.S. 3 de desembre, 1927 - Branson, Missouri, U.S. 25 de setembre, 2012), va ser un cantant nord-americà. Va gravar 43 àlbums en la seva carrera, dels quals 15 han estat certificats d'or"Gold & Platinum: Andy Williams". Recording Industry Association of America. Retrieved March 22, 2016. i tres de platí."Andy Williams (I)". IMDb. Retrieved August 26, 2015. També va ser nominat a sis premis Grammy. Va presentar "The Andy Williams Show", un programa de varietats de televisió, de 1962 a 1971, juntament amb nombrosos especials de televisió. L'espectacle Andy Williams va guanyar tres premis Emmy. Va vendre més de 45 milions de discos a tot el món, incloent més de 10 milions d'unitats certificades als Estats Units."Top Artist(Albums)". Recording Industry Association of America. Retrieved July 27, 2016.Laing, Dave (September 26, 2012). "Andy Williams obituary". The Guardian. Retrieved July 27, 2016.
Williams va estar actiu a la indústria musical durant més de 70 anys fins a la seva mort el setembre de 2012 per càncer de bufeta, als 84 anys.
Infancia i educació Williams era fill de Florence (de soltera Finley) i Jay Emerson Williams,"Andy Williams". TV.com. Archived from the original on June 4, 2011. Retrieved April 30, 2012. que treballaven en assegurances i correus."Andy Williams - September 25, 2012 - Obituary - Tributes.com". Wral.tributes.com. Mentre vivia a Cheviot, Ohio, Williams va assistir al "Western Hills High School" a Cincinnati. Va acabar el batxillerat a la "University High School de West" Los Angeles a causa del trasllat de la seva família a Califòrnia. Als 17 anys, Williams es va unir a la Marina Mercant dels Estats Units i va servir fins al final de la Segona Guerra Mundial.Andy Williams obituary; Popular crooner who sold more than 100m albums in a career that spanned eight decades The Guardian. Retrieved September 13, 2021.Andy Williams dies at 84; ‘Moon River’ singer Los Angeles Times via Internet Archive. Retrieved September 13, 2021.CNN LARRY KING WEEKEND: The Best of Interviews With Andy Williams CNN via Internet Archive. Retrieved September 13, 2021.
Carrera 1938–1952 inici de carrera Williams tenia tres germans grans: Bob, Don i Dick Williams. La seva primera actuació va ser en un cor de nens a l'església presbiteriana local."Andy Williams". TV.com. Archived from the original on June 4, 2011. Retrieved April 30, 2012. Els seus germans i ell van formar el quartet Williams Brothers"Andy Williams". TV.com. Archived from the original on June 4, 2011. Retrieved April 30, 2012. a finals de 1938, i van actuar a la ràdio al Midwest, primer a l'OMS a Des Moines, Iowa i després a la WLS a Chicago, i a la WLW a Cincinnati.
Es van traslladar a Los Angeles el 1943, els germans Williams van cantar amb Bing Crosby en el seu èxit disc de 1944 "Swinging on a Star". Van aparèixer en quatre pel·lícules musicals: Janie (1944), Kansas City Kitty (1944), Something in the Wind (1947) i Ladies' Man (1947).
Un mite persistent al·lega que quan era adolescent, la futura estrella cantant va batejar el cant del personatge de Lauren Bacall al llargmetratge de 1944 To Have and Have Not (en català Tenir-ne o no). Segons fonts autoritzades, com Howard Hawks i la mateixa Bacall, això no era cert. Williams i alguns cantants van ser provats per doblar a Bacall a causa dels temors que no tingués les habilitats vocals necessàries, però aquestes pors es van veure eclipsades pel desig de que Bacall cantés el seu propi cant malgrat el seu talent vocal imperfecte.McBride, Joseph. Hawks on Hawks. Berkeley, University of California Press, 1982. p. 130.
Els germans Williams van ser signats per Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) per aparèixer a Anchors Aweigh (en català Lleveu àncores!) i Ziegfeld Follies (1945), però abans de passar davant les càmeres, el germà gran, Bob, va ser reclutat al servei militar i el contracte del grup es va cancel·lar. Kay Thompson, una antiga estrella de la ràdio que ara era cap del departament vocal de la MGM, tenia un nas per al talent i va contractar els tres germans Williams restants per cantar al seu gran cor en moltes bandes sonores de pel·lícules de MGM, incloses The Harvey Girls (1946). Quan Bob va completar el seu servei militar, Kay va contractar els quatre germans per cantar a la banda sonora de Good News (1947).
Aleshores, Thompson estava cansada de treballar entre bastidors a la MGM, així que amb els quatre nois Williams com a cantants i ballarins de suport, va formar una conjunt, "Kay Thompson and the Williams Brothers". Van debutar a Las Vegas el 1947 i es van convertir en una sensació de la nit al dia. En un any, van ser el conjunt més ben pagat del món, batent rècords allà on apareguessin.
Williams va revelar a les seves memòries Moon River and Me que Thompson i ell es van involucrar sentimentalment mentre estaven de gira malgrat la diferència d'edat (ell tenia 19 anys i ella 38). La parella es va separar el 1949, però es va reunir per a una altra gira de gran èxit des de la tardor de 1951 fins a l'estiu de 1953. Després d'això, els quatre germans es van separar. Un itinerari complet d'ambdues trobades està llistat al lloc web de biografia de Kay Thompson."Kay Thompson Website". Retrieved August 26, 2015
Williams i Thompson, però, es van mantenir molt units, tant personalment com professionalment. Ella va ser la mentora de la seva aparició com a estrella cantant solista. Ella el va entrenar, va escriure els seus arranjaments i va compondre moltes cançons que va gravar, inclòs el seu èxit del top 20 de 1958 "Promise Me, Love", i més tard, "Kay Thompson's Jingle Bells" al seu àlbum de Nadal número u de 1964, The Andy Williams. Utilitzant els seus contactes en el negoci, Thompson va ajudar a Williams a aconseguir el seu gran concert televisiu com a cantant destacat durant dos anys i mig a "Tonight Starring Steve Allen"; va ajudar que el productor de la sèrie, Bill Harbach, fos l'antic ajudant de camp de Kay Thompson, també va aconseguir a Williams el seu gran contracte de gravació amb Cadence Records, el propietari de la qual, Archie Bleyer, havia aconseguit trencar la seva carrera inicial a causa de Kay i li devia un favor. Mentrestant, Williams va cantar còpies de seguretat de molts dels enregistraments de Thompson durant la dècada de 1950, inclòs el seu èxit entre els 40 millors "Eloise", basat en els seus llibres més venuts sobre la nena entremaliada que viu al Plaza Hotel de Nova York.
Thompson també va exercir com a consultor creatiu i arranjador vocal a les tres sèries de televisió de la cadena de substitució d'estiu de Williams el 1957, 1958 i 1959. A l'estiu de 1961, Thompson va viatjar amb Williams i el va entrenar durant el seu paper protagonista en una gira estival de el musical Pal Joey. La seva relació personal i professional va acabar finalment el 1962, després que Williams conegués i es casés amb Claudine Longet, i Thompson es traslladés a Roma.
1953–1961 anys de cadència La carrera en solitari de Williams va començar el 1953."Andy Williams". TV.com. Archived from the original on June 4, 2011. Retrieved April 30, 2012. Va gravar sis cares per al segell "X" de RCA Victor, però cap va ser un èxit popular."Andy Williams – Celebrity information". Mysticgames.com. Retrieved April 30, 2012.
Després d'aconseguir un lloc com a habitual al "Tonight Starring Steve Allen" el 1954,"Andy Williams (I)". IMDb. Retrieved August 26, 2015. Williams va signar un contracte de gravació amb Cadence Records, un petit segell de Nova York, dirigit pel director Archie Bleyer. El tercer senzill de Williams, "Canadian Sunset", va assolir el número set del top 10 l'agost de 1956; va ser seguit el febrer de 1957 pel seu únic èxit número u de Billboard "Butterfly", una versió d'un disc de Charlie Gracie. "Butterfly" també va ser el número u durant dues setmanes a la llista de singles del Regne Unit el maig de 1957. Van seguir més discos d'èxit, com "Hawaiian Wedding Song" (número 11 dels EUA), "Are You Sincere?" (número tres dels Estats Units el febrer de 1958), "The Village of St. Bernadette" (número set dels EUA el desembre de 1959), "Lonely Street" (número cinc dels EUA el setembre de 1959) i "I Like Your Kind of Love" amb Peggy Powers (número vuit dels EUA el maig de 1957).
1962–1980 els anys de Columbia El 15 de desembre de 1961, Williams es va casar amb Claudine Longet i va signar amb Columbia Records. El seu primer àlbum amb Columbia, Danny Boy and Other Songs I Love to Sing, va ser un èxit a les llistes, arribant al número 19. Després se li va demanar que cantés "Moon River", el tema de Breakfast at Tiffany's (en català Esmorzar amb diamants), als Premis de l'Acadèmia de 1962, on va guanyar la millor cançó original.McLellan, Dennis (September 27, 2012). "Andy Williams dies at 84". Los Angeles Times. Retrieved August 27, 2016 Archie Bleyer de Cadence havia dit anteriorment a Williams que "Moon River" no seria un èxit,Corliss, Richard (September 26, 2012). "Andy Williams: A Farewell Song for the "Moon River" Man". Time. Retrieved August 27, 2016. però els productors de Columbia van animar Williams a gravar la cançó juntament amb 11 temes de pel·lícules més per a un àlbum. Després que Williams interpretés la cançó a l'entrega de premis, es va convertir en un èxit. Moon River i altres grans temes de pel·lícules es van vendre a tot el país, obtenint elogis de la crítica i impulsant Williams a l'estrellat. L'àlbum va romandre a les llistes durant els següents tres anys i va assolir el número tres. El 1963, el productor de Williams, Robert Mersey, el va animar a gravar "Can't Get Used to Losing You" com a cara B de "Days of Wine and Roses". A Williams inicialment no li agradava la cançó pop, preferint la melodia de Mancini, però "Can't Get Used to Losing You" va arribar al número dos als Estats Units i al Regne Unit.Halberstadt, Alex (April 1, 2009). Lonely Avenue: The Unlikely Life and Times of Doc Pomus. Da Capo Press. ISBN 9780306815645. Retrieved August 28, 2016. L'àlbum que conté les dues cançons, Days of Wine and Roses i Other TV Requests, va ocupar el primer lloc de les llistes d'àlbums durant 16 setmanes.
De 1962 a 1972, Williams va ser un dels vocalistes més populars del país i va signar el que era en aquell moment el contracte de gravació més gran de la història.Williams, Andy (October 13, 2009). Moon River and Me: A Memoir. Viking Adult. ISBN 978-0-670-02117-8. Va ser principalment un artista d'àlbums i, en un moment, havia gravat més àlbums d'or que qualsevol intèrpret en solitari excepte Frank Sinatra, Johnny Mathis i Elvis Presley. El 1973, havia guanyat fins a 17 premis d'àlbum d'or. Entre els seus àlbums d'èxit d'aquest període es trobaven The Andy Williams Christmas Album, Dear Heart, The Shadow of Your Smile, Love, Andy, Happy Heart, Get Together with Andy Williams, Love Story i Love Theme from the Godfather. Aquests enregistraments, juntament amb la seva afinitat natural per la música dels anys 60 i principis dels 70, es van combinar per convertir-lo en un dels principals cantants d'escolta fàcil d'aquella època.
Al Regne Unit, Williams va continuar aconseguint un alt nivell fins al 1978. Els àlbums Dear Heart (1965), Love Andy (1967), Can't Help Falling in Love (1970), Andy Williams Show (1970), Home Lovin' Man (número u, 1971), Solitaire (1973), The Way We Were (1974) i Reflections (1978) van arribar al top 10.
Williams va forjar una relació indirecta de col·laboració amb Henry Mancini, encara que mai van gravar junts. Tant "Moon River" com "Days of Wine and Roses" van ser escrites per Mancini, amb lletra de Johnny Mercer. Williams va cantar "Dear Heart" de Mancini als Premis de l'Acadèmia de 1965 i "The Sweetheart Tree" (en català La gran cursa), també escrit amb Mercer als Premis de 1966. miniatura|180px|esquerra|Andy Williams el 1966