L'HMS UltimatumA la Royal Navy, HMS significa Her Majesty's Ship o His Majesty's Ship, depenent de si el monarca anglès és dona o home. (nº de gallardet : P34) va ser un submarí de la classe Umpire (més coneguda com U-class) de la Royal Navy. Va ser construït l'any 1941 per Vickers-Armstrongs a Barrow-in-Furness (Anglaterra).
Disseny i descripció L'Ultimatum formava part del tercer grup de submarins de classe U que es va ampliar i millorar lleugerament respecte al segon grup anterior de la pròpia classe. Els submarins tenien una longitud total de 60 metres i desplaçaven 549 t a la superfície i 742 t submergits. Els submarins de la classe U tenien una tripulació de 31 oficials.
Fins ara aquesta nau ha sigut la única de tota la Royal Navy que ha portat el nom Ultimatum.
Carrera En el marc de la Segona Guerra Mundial lUltimatum va ser enviat a combatre al Mediterrani, on va enfonsar el vaixell de passatgers italià Dalmatia L., un veler alemany i el submarí italià Ammiraglio Millo. Va ser comandat a partir de gener de 1943 pel tinent Hedley Kett. El 30 d'octubre de 1943 navegant prop del sud-est de Toló, França, l'Ultimatum va atacar el submarí alemany U-73, però sense causar-li danys. Posteriorment es va atribuir erròniament a l'Ultimatum l'enfonsament de l'U-431 durant aquest atac; però l'U-431 va ser enfonsat el 21 d'octubre de 1943 davant d'Alger per les càrregues de profunditat d'un bombarder britànic Vickers Wellington. El destí de l'U-431 va ser revisat i corregit el novembre de 1987 per la Secció de Registres Estrangers del Ministeri de Defensa britànic.
L'''Ultimatum també va atacar sense èxit els vaixells mercants italians Ravello, Luciano Manara i Unione, el submarí italià Zaffiro i la patrullera auxiliar alemanya Uj 6073 / Nimeth Allah. Va tenir més sort el 2 de maig de 1944, quan va bombardejar el port de Calamata, Grècia, enfonsant dos vaixells de vela, destruint cinc vaixells a les drassanes i danyant-ne un altre. També va atacar un grup de petits vaixells alemanys, aconseguint colpejar i enfonsar la barcassa alemanya F 811.
LUltimatum va sobreviure la guerra i va seguir en actiu uns anys més. Finalment el 23 de desembre de 1949 va ser venut com a ferralla i el febrer de 1950 va ser desballestat a Port Glasgow.
Llista de comandants A continuació s'enumeren els comandants de la nau durant tota la vida útil d'aquesta:
Tinent Peter Robert Helfrich Harrison (RN): del 12 de juny de 1941 al 12 de novembre de 1942 Tinent Desmond Samuel Royce Martin (RN): del 12 de novembre de 1942 al 3 de desembre de 1942 Tinent Roger Cresswell Bucknall (RN): del 3 de desembre de 1942 al 27 de gener de 1943 Tinent William Hedley Kett (RN): del 27 de gener de 1943 al 27 de desembre de 1944 Tinent Charles Henry Hammer (RN): del 27 de desembre de 1944 al 5 de febrer de 1945 Tinent Peter Dove Courtenay Bennett (RN): del 5 de febrer de 1945 a l'11 de juny de 1945 Tinent Alan Flockhart Esson (RNR): de l'11 de juny de 1945 al 28 de juny de 1945 Tinent John Oldham Coote (RN): del 28 de juny de 1945 al 4 de setembre de 1945 Tinent Roger Cresswell Bucknall (RN): des del 4 de setembre de 1945 fins a principis de 1946
RN: Royal Navy - RNR: Reserva Naval Reial
Notes
Referències
Bibliografia Colledge, J. J.; Warlow, Ben (2006) . Ships of the Royal Navy: The Complete Record of all Fighting Ships of the Royal Navy (Rev. ed.). London: Chatham Publishing. . Robert Hutchinson: Jane's Submarines, War Beneath The Waves, from 1776 To The Present Day''. . .
Ultimatum P34 Ultimatum P34