"La propietat és un robatori!" () See also p. 1. és un lema encunyat per l'anarquista francès Pierre-Joseph Proudhon al seu llibre de 1840 Què és la propietat? Investigació sobre el principi del dret i del govern.

Visió general Per "propietat", Proudhon es referia a un concepte de propietat de la terra que es va originar en el dret romà: el dret sobirà de propietat, el dret del propietari a fer amb la seva propietat com vulgui, "a utilitzar i [a] abusar", per tant, sempre que al final se sotmeti a títol sancionat per l'estat. Proudhon contrasta el suposat dret de propietat amb els drets (que considerava vàlids) de llibertat, igualtat i seguretat. Proudhon tenia clar que la seva oposició a la propietat no s'estenia a la possessió exclusiva de la riquesa feta pel treball. Segons George Woodcock,Woodcock, G. (1962) Anarchism, Penguin Books, Harmondsworth, England, p. 105

Més tard, Proudhon va argumentar que la propietat és també llibertat, un necessari "baluard contra el poder sempre invasor de l'Estat" i "l'únic poder que pot actuar com a contrapès a l'Estat". La seva anarquia va romandre "el govern de cadascú per si mateix", la qual cosa significava "que les funcions polítiques s'han reduït a funcions industrials, i que l'ordre social no sorgeix més que de transaccions i intercanvis".Copleston, Frederick (1994). Social Philosophy in France. A History of Philosophy. IX. New York: Image/Doubleday. p. 67.

A les Proudhon va explicar encara més el seu ús d'aquesta frase:Pierre-Joseph Proudhon. No Gods, No Masters: An Anthology of Anarchism. Edited by Daniel Guerin, translated by Paul Sharkey. 2005. AK Press. p. 55–56

Frases semblants miniatura|alt=Mural a Bristol Walk amb la frase "La propietat és robatori".|Mural a Bristol Walk amb la frase "La propietat és robatori". Jacques Pierre Brissot havia escrit anteriorment, a les seves investigacions filosòfiques sobre el dret de propietat (), "La propietat exclusiva és un robatori a la natura".William Shepard Walsh, Handy-book of Literary Curiosities, p. 923 Més tard, en una carta de 1865 a un contemporani, Marx escriuria que Proudhon havia pres l'eslògan de WarvilleKarl Marx, "Letter to J. B. Schweizer", from Marx Engels Selected Works, Volume 2, first published in , Nos. 16, 17 and 18, February 1, 3 and 5, 1865 (nom assumit per Brissot, on s'entén que "Warville" és un altre nom de "Brissot⁣"; vegeu, per exemple, Jean Pierre Brissot de Warville), encara que això és impugnat per una beca posterior.

La frase també apareix el 1797 al text del marquès de Sade L'Histoire de Juliette: "Traçant el dret de propietat fins a la seva font, s'arriba infal·liblement a la usurpació. Tanmateix, el robatori només es castiga perquè vulnera el dret de propietat; però aquest dret no és en origen sinó robatori".Marquis de Sade, Juliette, 1797

Frases semblants també apareixen a les obres d'sant Ambrosi, que ensenyava que (la propietat supèrflua que tens t'ha robat) i Basilio de Cesarea (Ascètes, 34, 1–2).

Jean-Jacques Rousseau va fer el mateix punt general quan va escriure: "El primer home que, després d'haver tancat un tros de terra, es va pensar a dir: 'Això és meu' i va trobar gent prou senzilla per creure'l, va ser el veritable fundador de De quants crims, guerres i assassinats, de quants horrors i desgràcies ningú no hauria salvat la humanitat, tirant les estaques o omplint la séquia i cridant als seus companys: Compte amb escoltar això. Impostor, estàs desfet si una vegada oblides que els fruits de la terra ens pertanyen a tots i la terra mateixa a ningú".Jean-Jacques Rousseau, Discourse on Inequality, 1754

El marxista irlandès James Connolly es va referir al moviment socialista com el "Gran moviment antirobatori del segle XX".James Connolly, Socialism Made Easy, 1909.

S'atribueix al còmic George Carlin (1937-2008) referint-se a la propietat la frase:

Crítica Karl Marx, tot i que inicialment favorable a l'obra de Proudhon, va criticar més tard, entre altres coses, l'expressió "la propietat és robatori" com a autorefuta i innecessàriament confusa, escrivint que "robatori com a violació forçosa de la propietat pressuposa l'existència de la propietat". I condemnant Proudhon per enredar-se en "tota mena de fantasies, obscures fins i tot per a ell, sobre la veritable propietat burgesa".

Max Stirner va ser molt crític amb Proudhon, i a la seva obra, L'ego i el seu propi, va fer la mateixa crítica a l'expressió de Proudhon davant Marx, preguntant-se: "¿És possible el concepte "robatori" a menys que es permeti la validesa del concepte "propietat"? Com es pot robar si la propietat encara no existeix?... En conseqüència, la propietat no és robatori, sinó que un robatori només es fa possible a través de la propietat".Stirner, Max. The Ego and Its Own. Edited by David Leopold. p. 223

Notes

Referències

Categoria:Teoria anarquista Categoria:Articles amb traduccions sense revisar