Winétt de Rokha, pseudònim de Luisa Anabalón Sanderson (Santiago, 7 de juliol de 1894 - Ibídem, 7 d'agost de 1951), va ser una poeta xilena. També va tenir una vida política activa, com a membre del Partit Comunista de Xile.
Primers anys Va néixer amb el nom de Luisa Anabalón Sanderson. Era filla del coronel d'exèrcit Indalecio Anabalón i Urzúa i de Luisa Sanderson Mardones, el pare del qual va ser el políglota i gramàtic Domingo Sanderson, traductor d'autors clàssics, com Safo de Lesbos i Ovidio. Va cursar l'educació bàsica en el Liceu núm. 3 de Santiago de Xile.
Activitat literària i pseudònims La seva incursió en el medi literari va començar quan tot just tenia quinze anys, amb la publicació de versos d'influència parnassiana i simbolista dedicats a Francesc d'Assís, a la revista Zig-Zag, que va signar com a Luisa Anabalón Sanderson. Després s'acostaria a les avantguardes i al surrealisme.
La seva obra engloba poemes clàssics, construïts en sonets tradicionals, obres dramàtiques, prosa poètica, textos de crítica literària, i articles d'actualitat política o cultural.
El 1915 va aparèixer el poemari Lo que me dijo el silencio i, tot seguit, el llibre de prosa poètica Horas de sol, tots dos signats amb el pseudònim Juana Inés de la Cruz. miniatura|294x294px|Fotografía que apareix al llibre Lo que me dijo el silencio. Va formar part de l'equip de redacció de la revista Multitud, com a secretària de redacció i com a col·laboradora freqüent. I també va escriure a les revistes Numen i Claridad, on publicà els primers poemes que va signar com a Winétt de Rokha. També amb aquest pseudònim van aparèixer els següentsː Formas del sueño (1927), Cantoral (1936), l'obra más estudiada dins de les avantguardes xilenes, i Oniromancia (1943). L'última obra, El valle pierde su atmósfera (1949), va aparèixer contingut dins d'un llibre signat pel seu marit.
També va fer servir els pseudònims Marcel Duval Montenegro, per signar articles polèmics, i Federico Larrañaga, per a la seva obra pictòrica.
Vida personal El 1914, va enviar el seu poemari Lo que me dijo el silencio al poeta Pablo de Rokha, sota el seu pseudònim de llavors: Juana Inés de la Cruz. Malgrat que el poeta el va criticar amb certa duresa, no va poder evitar sentir-se interessat per ella, i va viatjar des de Talca a Santiago per trobar-la. L'octubre de 1916 es van casar i a partir de llavors ella adoptà el pseudònim literari de Winétt de Rokha. Va tenir diversos fillsː Carlos (poeta), Lukó (pintora), Tomás, Juana Inés, José (pintor), Pablo, Laura i Flor.
El 1944, el president Juan Antonio Ríos va nomenar Pablo de Rokha ambaixador cultural de Xile a Amèrica, amb la qual cosa tots dos van emprendre un viatge perllongat per 19 països del continent. En una escala a Argentina es va assabentar que Gabriel González Videla havia estat elegit president de Xile (González Videla va dictar la Llei de Defensa de la Democràcia, coneguda també com a "Llei Maleïda", i va començar un període de repressió contra el Partit Comunista).
Winétt de Rokha va tornar a Xile el 1949, ja malalta, juntament amb el seu marit, i va morir de càncer el 1951. El 1953, Pablo de Rokha va publicar Fuego negro, una elegia d'amor dedicada a la seva dona.
Obres 1914 - Horas de sol 1915 - Lo que me dijo el silencio 1927 - Formas de sueño 1936 - Cantoral 1943 - Oniromancia 1949 - El valle pierde su atmósfera
i pòstumamentː
1951 - Suma y destino 1952 - Mundo de figuras (recull de la seva obra teatral, periodística i narrativa) 1953 - Antología
Referències
Enllaços externs
Alguns poemes.
Categoria:Morts a Santiago de Xile Categoria:Morts el 1951 Categoria:Morts de càncer a Xile Categoria:Escriptors xilens en castellà Categoria:Poetes xilens del segle XX Categoria:Poetes del segle XIX Categoria:Escriptors de Santiago de Xile Categoria:Membres del Partit Comunista de Xile Categoria:Polítics de Santiago de Xile Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1894