John Nkologo Chilembwe (Chiradzulu, juny de 1871 - prop de Mulanje, 3 de febrer de 1915) va ser un pastor baptista, educador i revolucionari, que es va formar com a religiós als Estats Units i va tornar a Nyasalàndia el 1901. Va ser una figura pionera en la resistència al colonialisme a Nyasalàndia (Malawi), oposant-se tant al tractament dels africans que treballaven en l'agricultura a les plantacions de propietat europea com a la manca de promoció per part del govern colonial de l'avanç social i polític dels africans. Poc després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Chilembwe va organitzar una revolta armada fallida contra el domini colonial. Avui dia, Chilembwe és celebrat com un heroi de la independència en alguns països africans, i el Dia de John Chilembwe se celebra anualment el 15 de gener a Malawi.
Biografia Hi ha poca informació sobre la paternitat i el naixement de John Chilembwe. Un pamflet nord-americà de 1914 afirmava que John Chilembwe havia nascut a Sangano, al districte de Chiradzulu, al sud del que es convertiria en Nyasalàndia, al juny de 1871. El missioner anglès Joseph Booth (1851-1932) va afirmar que el pare de Chilembwe era un yao i la seva mare una esclava mang'anja, capturada en la guerra. Aquesta informació era contemporània; a la dècada de 1990, la néta de John Chilembwe va afirmar que el pare de Chilembwe podria haver-se dit Kaundama, i que era un dels que es van establir al turó Mangochi durant la infiltració yao al territori mang'anja, i que la seva mare podria haver-se dit Nyangu: el seu nom probablement previ al baptisme era Nkologo. Tanmateix, altres fonts també recents donen noms diferents. Chilembwe va assistir a una missió de l'Església d'Escòcia a partir de 1890 aproximadament. miniatura|John Chilembwe, amb la seva dona Ida, i un dels seus fills. Data desconeguda. Chilembwe tenia una dona anomenada Ida. Van tenir dos fills, John (apodat Charlie) i Donald, que van néixer en dates desconegudes, a més d'una filla, Emma, que va morir durant la infància.
Influència de Joseph Booth El 1892 Chilembwe es va convertir en criat de Joseph Booth, un missioner radical i independent. Booth havia arribat a l'Àfrica el 1892 com a baptista per establir la Missió Industrial del Zambezi prop de Blantyre. Booth criticava la reticència de les missions presbiterianes escoceses a admetre els africans com a membres de ple dret de l'església, i més tard va fundar set missions més independents a Nyasalàndia que, com la Missió Industrial del Zambezi, se centraven en la igualtat de tots els fidels. A la casa i la missió de Booth, on estava estretament associat amb Booth, Chilembwe es va familiaritzar amb les idees religioses radicals i els sentiments igualitaris de Booth.
Booth va deixar Nyasalàndia amb Chilembwe el 1897; va tornar a Nyasalàndia sol el 1899 però va marxar definitivament el 1902, tot i que va continuar mantenint correspondència amb Chilembwe. Després de 1906, Booth va ser fortament influenciat pel Mil·lenarisme, però fins a quin punt va mantenir la influència sobre Chilembwe després de 1902 o el va influenciar cap a creences mil·lenaristes és discutit. Tot i així, sí que Booth més tard va influir fortament a Elliot Kenan Kamwana, el primer líder dels seguidors de la Torre de Guaita de Charles Taze Russell a Nyasalàndia.
Educació als Estats Units i relacions amb les esglésies independents americanes i africanes El 1897, Booth i Chilembwe van viatjar junts als Estats Units. A causa de les dificultats que van trobar quan viatjaven, Booth va presentar Chilembwe al reverend Lewis G. Gordon, Secretari de Missions Estrangeres de la Convenció Nacional Baptista dels Estats Units, que va aconseguir que Chilembwe assistís al Seminari i Col·legi Teològic de Virgínia (ara Universitat de Virgínia de Lynchburg), una petita institució baptista a Lynchburg, Virgínia, on segurament hi va estudiar la història afroamericana.
El director era un negre de militància independent, Gregory Hayes, i Chilembwe va experimentar el prejudici contemporani contra els negres i va deixar influenciar per les idees radicals dels negres nord-americans i les obres de John Brown, Booker T. Washington, Frederick Douglass i altres. Va ser ordenat com a ministre baptista a Lynchburg el 1899. Després de completar els seus estudis al mateix Lynchburg el 1900, va tornar a Nyasalàndia amb la benedicció de la Junta de Missions Estrangeres i l'assistència financera de la Convenció Nacional Baptista.
Durant els primers 12 anys del seu ministeri després del seu retorn a Nyasalàndia, Chilembwe va fomentar l'autoestima i l'avançament dels africans a través de l'educació, el treball dur i la responsabilitat personal, tal com advocava Booker T. Washington. Les seves activitats van ser inicialment recolzades pels missioners protestants blancs, tot i que les seves relacions amb les missions catòliques van ser menys amistoses.
Després de 1912, Chilembwe va desenvolupar contactes més estrets amb les esglésies africanes independents locals, incloses les congregacions Baptistes del Setè Dia i les Esglésies de Crist, amb l'objectiu d'unir algunes o totes aquestes esglésies africanes amb la seva pròpia església missionera al centre. Alguns membres de la congregació de Chilembwe havien estat anteriorment seguidors de la Torre de Guaita i va mantenir contacte amb Elliot Kamwana, però la influència de les creences mil·lenaristes de la Torre de Guaita sobre ell és minimitzada per la majoria dels autors, excepte Lindens & Linden. Tot i que la gran majoria dels que van ser trobats culpables de rebel·lió i sentenciats a mort o a llargues penes de presó eren membres de l'església de Chilembwe, uns pocs altres membres de les Esglésies de Crist a Zomba també van ser trobats culpables.
Retorn a Nyasalàndia i treball missioner miniatura|Vista de l'església de la Providence Industrial Mission a Mbombwe poc després de la seva captura per les tropes governamentals (1915). El 1900 John Chilembwe va tornar a Nyasalàndia, declarant la seva intenció de "treballar entre la seva raça ignorada". Finançat per la National Baptist Convention of America, Inc., i assistit per dos ajudants baptistes americans fins al 1906, Chilembwe va establir la Providence Industrial Mission (P.I.M.) al districte de Chiradzulu. La missió es va desenvolupar lentament durant la seva primera dècada, depenent de petites donacions regulars dels seus recolzadors americans. El 1912, Chilembwe havia fundat diverses escoles amb una matrícula de 1.000 alumnes i 800 estudiants adults.
Va predicar valors de treball dur, respecte per un mateix i ajuda mútua a la seva congregació. Inicialment, Chilembwe va utilitzar la seva posició a l'església per criticar les condicions en què vivien els africans al protectorat sense oposar-se directament al govern d'una manera que pogués ser considerada subversiva. No obstant això, cap al 1912 o 1913, va esdevenir més militant políticament i va criticar obertament la situació dels drets sobre la terra dels africans als Shire Highlands i les condicions laborals dels arrendataris de treball, especialment a les finques d'A. L. Bruce.
També s'ha afirmat que Chilembwe predicava una forma de mil·lenarisme i que això podria haver influït en la seva decisió d'iniciar una revolta armada el 1915. Hi ha molt poca evidència directa sobre el que predicava Chilembwe, tot i que, almenys en la seva primera dècada a Nyasalàndia, el seu missatge principal erael rogrés dels africans a través del cristianisme i el treball dur. L'evidència que mostra de les seves idees mil·lenaristes data de 1914, quan va començar a batejar molts nous membres de l'església sense que rebessin instrucció prèvia, com era la pràctica habitual baptista. Aquesta evidència és ambigua, i les activitats de Chilembwe estan més relacionades amb el moviment etíop d'esglésies africanes que se separaven, sovint amb el suport de negres americans, de les denominacions més ortodoxes però controlades pels europeus, que no pas amb grups obertament mil·lenaristes com els adventistes del setè dia.
Greuges colonials A les Shire Highlands, la zona més densament poblada del protectorat, les finques europees ocupaven unes 867.000 acres, gairebé la meitat de la millor terra cultivable. Quan els propietaris van introduir els arrendaments laborals, relativament pocs africans locals van romandre a les finques, preferint establir-se a les terres de la Corona, on el dret consuetudinari els donava dret a utilitzar terres comunitàries (de vegades superpoblades) o convertir-se en treballadors migrants. No obstant això, els plantadors amb grans extensions de terra però poca mà d'obra disponible podien contractar migrants de Moçambic, que no tenien drets sobre terres comunitàries, en uns termes que els africans de Nyasalàndia trobaven inacceptables.Aquests migrants eren despectivament anomenats anguru, un terme utilitzat pels europeus per descriure diversos pobles que originàriament venien de Moçambic però havien emigrat a Nyasalàndia, principalment parlants de llengües makua, sovint de llengua lomwe. Aquests migrants van anar abandonant Moçambic en nombre significatiu des de 1899 a causa d'un nou codi laboral sever, i especialment el anys 1912 i 1913 després d'un període de fam a Moçambic (1912). L'Oficina Colonial els va descriure el 1912 com a treballadors de salaris tan baixos que eren "un rècord per a qualsevol part assentada d'Àfrica". Molts dels condemnats després de la revolta van ser identificats com anguru.miniatura|Última foto coneguda de John Chilembwe, amb el missioner britànic John Chorley "Sir Potts 4th", presa el 1914 aproximadament un any abans de la seva mort.Les condicions a les finques on els anguru esdevenien arrendataris eren generalment pobres, i els africans tant a les finques com a les terres de la Corona van ser sotmesos a un augment de l'impost de la cabana el 1912, malgrat la manca d'aliments. La Providence Industrial Mission de Chilembwe estava situada en una zona dominada per la finca Magomero de les terres d'A. L. Bruce, anomenada així en honor d'un gendre de David Livingstone. Des de 1906, a les terres d'A. L. Bruce s'hi va començar a plantar una varietat resistent de cotó adequada per a les Shire Highlands, que requeria mà d'obra intensiva durant un llarg període. El gerent de la finca, William Jervis Livingstone (es diu que era un parent llunyà de David Livingstone) va assegurar que 5.000 treballadors van estar disponibles a la finca Magomero durant tot el període de cinc o sis mesos mitjançant l'explotació de les obligacions del sistema de treball arrendat de migrants anomenat thangata. Alexander Livingstone Bruce, qui controlava les operacions de les finques d'A. L. Bruce, va instruir Livingstone perquè no permetés cap treball missioner ni l'obertura d'escoles a les finques d'A. L. Bruce, tot i que la companyia proporcionava tractament mèdic i hospitalari gratuït per als treballadors.
Alexander Livingstone Bruce creia que els africans educats no tenien lloc a la societat colonial i s'oposava a la seva educació. També va expressar el seu desgrat personal per Chilembwe com a africà educat i considerava que totes les esglésies dirigides per africans eren centres d'agitació, prohibint-ne la construcció a la finca Magomero. Tot i que aquesta prohibició s'aplicava a totes les missions, la missió de Chilembwe, sent la més propera, es va convertir en un focus natural d'agitació africana, i Chilembwe es va convertir en el portaveu dels arrendataris africans a les finques d'A. L. Bruce. Chilembwe va provocar una confrontació erigint esglésies en terres de la finca, que Livingstone va cremar perquè les considerava centres d'agitació contra la gestió i perquè feien reclamacions potencials sobre les terres de la finca.
Reacció al sistema colonial