Il Cristo proibito és una pel·lícula italiana del 1951, l'única dirigida per Curzio Malaparte, qui se'n pot considerar l'únic autor a l’ocupar-se de l'argument, els diàlegs, el guió, el comentari musical i la direcció.
La pel·lícula, com les seves obres escrites, va provocar controvèrsia i la crítica va expressar opinions contradictòries; però gràcies a les cinc edicions (italià, francès, anglès, espanyol, alemany) va gaudir d'un èxit internacional, guanyant el "Premi de la Ciutat de Berlín" pels seus excel·lents resultats cinematogràfics al 1r Festival Internacional de Cinema de Berlín.
Argument Bruno és un veterà de la Campanya Russa que torna a peu al seu Sarteano. A diferència dels altres veterans, la seva felicitat de tornar a casa es veu eclipsada per la mort del seu germà, un partisà afusellat pels alemanys a causa de la traïció d'un company del poble. Decidit a venjar el seu germà, intenta obtenir el nom del delator, però els vilatans, cansats de la violència i la sang de la guerra, es neguen a revelar-ho. El mestre Antonio, un modest fuster amic de Bruno, per por que pugui ser culpable del delicte d'una persona innocent, li fa creure que l'home que busca és ell. En aquella confessió, Bruno agafa una fitxa i se la llença al cor. Abans de morir, el fuster admet que va mentir i es va sacrificar en el lloc del culpable. Un cop trobat el veritable culpable, s'ofereix al foc de la metralladora d'en Bruno, però aquest, atent a les paraules del seu amic, no té forces per colpejar el culpable, ja que un home innocent ja ha pagat per ell.
Repartiment Raf Vallone: Bruno Elena Varzi: Nella Alain Cuny: mestre Antonio Anna Maria Ferrero: Maria Gino Cervi: eremita Rina Morelli: mare de Bruno Luigi Tosi: Andrea Gualtiero Tumiati: pare de Bruno Philippe Lemaire: Pinin Ernestina Rosmino: Assunta Mario Corte: comerciant feixista
Distribució La pel·lícula es va estrenar al circuit de cinema italià el 24 de març de 1951. A França es va presentar en competició al 4t Festival Internacional de Cinema de Canes.
Significat del títol
Reconeixements 1r Festival Internacional de Cinema de Berlín 1951: Premi de la Ciutat de Berlín.
El 1953 la National Board of Review of Motion Pictures la va incloure a la llista de les millors pel·lícules estrangeres.
Curiositat A la pel·lícula es pronuncia la paraula "puta", un terme extremadament rar en les pel·lícules de l'època, pronunciada per Elena Varzi (encara que la veu fos en realitat la de l'actriu de doblatge Dhia Cristiani), que en un primer moment la comissió de revisió va decidir eliminar, però finalment va decidir admetre.Documenti della revisione
Notes
Bibliografia Luigi Martellini, Il Cristo “proibito” di Malaparte, Università della Tuscia, ottobre 2007. Luigi Martellini, Invito alla lettura di Malaparte, Mursia, 1977. Laura, Luisa e Morando Morandini, Il Morandini 2007, Zanichelli, 2006.
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1951 Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Pel·lícules en italià Categoria:Pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial Categoria:Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre