La X legislatura del Parlament Europeu és un cicle parlamentari que va començar l'1 de juliol de 2024, després de les eleccions europees celebrades entre el 6 i el 9 de juny, i que ha de durar fins al juny de 2029, una vegada finalitzada les eleccions al Parlament Europeu de 2029. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, elegint al president i la resta de la Mesa de l'Eurocambra, i es van dividir en comissions de treball.
Principals esdeveniments 6-9 de juny de 2024: Eleccions al Parlament Europeu de 2024.
16 de juliol de 2024: Sessió constitutiva del 10è Parlament Europeu. Sessió presidida per Roberta Metsola, en virtut de presidenta del 9è Parlament Europeu. Grups constituïts: PPE (188), S&D (136), Patriotes (84), CRE (78), RE (77), Verds/ALE (53), L'Esquerra (46), ENS (25), NI (32) i Altres (1). Elecció de la presidència i vicepresidències del Parlament Europeu per la primera meitat de la legislatura. Roberta Metsola (PPE) de Malta és elegida presidenta. Sabine Verheyen (PPE) d'Alemanya, és elegida vicepresidenta primera. 18 de juliol de 2024:
Votació per l'elecció del president de la Comissió Europea. Ursula von der Leyen (PPE) d'Alemanya, és reelegida com a presidenta. 4-12 de novembre de 2024:
Audiències dels candidats a Comissari Europeu.
27 de novembre de 2024:
Vot de confirmació de la Comissió Von der Leyen II.
Resultat de les eleccions Les eleccions van donar com a resultat l'entrada de més d'una cinquantena de nous partits, especialment partits populistes i d'extrema dreta, com l'Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia (BSW) d'Alemanya, la Confederació de Llibertat i Independència de Polònia, Reconquesta de França o l'Aliança per a la Unió dels Romanesos. També es va beneficiar Volt Europa, que va aconseguir entrada a dos estats.
Per formacions, el Partit Popular Europeu va ser una vegada més el guanyador de les eleccions amb 176 eurodiputats enfront dels 139 del Partit dels Socialistes Europeus. La unió d'ALDE, el PDE i Renaixement en la plataforma liberal Renovar Europa va aconseguir 74 escons, perdent 30 sobre les anteriors eleccions, però permetent mantenir la tercera plaça enfront del Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus i el Partit Identitat i Democràcia que en van aconseguir 58. El Partit Verd Europeu i el Partit de l'Esquerra Europea els van seguir amb 42 i 26 escons respectivament.
Formació dels grups polítics
Durant els mesos de juny i juliol de 2024, els diferents diputats electes van negociar per a formar els grups polítics del Parlament Europeu, que necessiten un mínim de 23 eurodiputats de set estats membre de la Unió Europea. Va ser un dels processos de constitució de grups amb més moviments entre faccions de la història del Parlament Europeu, i dels 7 grups que van finalitzar la 9a legislatura, 6 d'ells es van constituir amb el mateix nom, un va desaparèixer i van néixer dos nous.
Grup del Partit Popular Europeu El Grup del Partit Popular Europeu va tornar a ser el grup més important pujant fins els 188 escons, 12 més que a la finalització de la 9a legislatura i 6 més que a la constitució de la mateixa. Si bé, el 18 de juny de 2024, Partit Popular Demòcrata Cristià (KDNP) d'Hongria va abandonar oficialment el grup i el Partit Popular Europeu per la decisió d'admetre el partit Tisza a les seves files, amb crítiques a la pèrdua dels valors democristians del PPE. Malgrat aquesta sortida, el grup va créixer gràcies a nous partits com el Moviment Agrari Ciutadà (BBB) i el Nou Contracte Social (NSC) dels Països Baixos, així com el Partit Ecològic Democràtic, provinent del grup dels Verds.
Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates L'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates es va mantenir estable amb la participació de tots els membres del Partit dels Socialistes Europeus, i de nou, apartant a Direcció - Socialdemocràcia i Veu - Socialdemocràcia d'Eslovàquia pel seu pacte amb el Partit Nacional Eslovac, considerat ultranacionalista i d'extrema dreta, per a la constitució del nou govern al seu estat. Si bé, el partit liderat per Robert Fico va decidir, a l'inici de la legislatura, no sumar-se ni construir cap grup al Parlament Europeu, amb l'objectiu de tornar a l'Aliança.
Patriotes per Europa El 30 de juny de 2024, el primer ministre d'Hongria i líder del partit Fidesz, Viktor Orbán, va anunciar públicament la seva intenció de formar un nou grup parlamentari, anomenat Patriotes per Europa, juntament amb el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ), anteriorment al Grup d'Identitat i Democràcia, i l'ANO 2011 txec, que va deixar una setmana abans el Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa per diferències amb els posicionaments actuals del partit.
Prou! de Portugal va entrar oficialment a l'aliança el 2 de juliol, mentre que la Lliga d'Itàlia va expressar públicament el seu interès a unir-se al nou grup. El 5 de juliol, el partit Vox d'Espanya va anunciar la seva entrada al grup després de deixar el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, el mateix dia que el Partit per la Llibertat dels Països Baixos, anteriorment a Identitat i Democràcia. L'endemà, tant el Partit Popular Danès (DF), que va declarar que la condició per participar era que el partit pogués seguir la seva pròpia política exterior, fins i tot en assumptes com la invasió russa d'Ucraïna, com Interès Flamenc de Bèlgica van passar d'ID al nou grup. Com a resultat, Patriotes per Europa va complir el llindar mínim del Parlament Europeu per al reconeixement formal.
El 7 de juliol, una vegada acabada la segona volta de les eleccions legislatives franceses, el president de Reagrupament Nacional (RN) de França, Jordan Bardella, va anunciar l'entrada del partit a Patriotes per Europa; com a resultat, RN es va convertir en la delegació més gran dins de l'aliança, amb 30 eurodiputats. L'endemà, el grup es va establir oficialment al Parlament amb 84 escons, convertint-lo en el tercer grup més gran de l'hemicicle. Bardella va ser nomenat president de Patriotes per Europa, mentre que Vistisen va ser nomenat com a cap de files.
La creació d'aquesta nova facció al Parlament Europeu va suposar la dissolució del grup d'Identitat i Democràcia, que va funcionar al llarg de la 9a legislatura del Parlament, i que al seu torn, va ser el substitut del grup de l'Europa de les Nacions i de la Llibertat de la 8a legislatura. Aquesta dissolució es va fer efectiva el 8 de juliol de 2024, una vegada constituït oficialment el nou grup parlamentari.
Conservadors i Reformistes Europeus El 19 de juny de 2024, el grup de Conservadors i Reformistes Europeus va anunciar en un comunicat de premsa que els diputats electes de l'Aliança per a la Unió de Romanesos (AUR), així com els quatre antics membres del partit Reconquesta de França (inclosa Marion Maréchal), s'havien unit al grup. Com a resultat, CRE es va convertir en la tercera facció més gran del Parlament Europeu, superant a Renovar Europa. No obstant això, el 5 de juliol, el partit Vox d'Espanya va anunciar la seva intenció d'abandonar el ECR, per unir-se al grup dels Patriotes per Europa; com a resultat, la pertinença del grup va caure a 78 diputats, només un escó més que el grup liberal, i sent superat pel nou grup de Viktor Orbán.
Renovar Europa A la caiguda electoral dels partits que formen part de Renovar Europa (Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, Partit Demòcrata Europeu i Renaixement de França) es va sumar la sortida, el 21 de juny de 2024, de l'ANO 2011 de Txèquia. El partit va anunciar la seva decisió de retirar-se unilateralment d'ALDE, així com del grup Renovar Europa, a causa de "diferents posicions" sobre el Pacte Verd Europeu i la política de migració de la UE. Si bé, el 2 de juliol, l'eurodiputat independent irlandès Michael McNamara, es va sumar al grup per aconseguir 77 diputats.
Els Verds/Aliança Lliure Europea El grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea també va patir una important davallada a les eleccions europees, que es va fer més gran amb la sortida de Partit Ecològic Democràtic d'Alemanya i la Unió Lituana d'Agricultors i Verds, els partits més conservadors, cap al Grup del Partit Popular i els Conservadors i Reformistes respectivament. Si bé, el partit Volt Europa va decidir, amb la recomanació dels seus cinc eurodiputats i un 87% del suport de la seva militància, sumar-se al grup i no entrar a Renovar Europa, especialment per la presència, en aquell moment, d'ANO 2011 de Txèquia i el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) dels Països Baixos, que havien acordat unir-se a una coalició amb el Partit Popular per la Llibertat (PVV) per formar el gabinet d'Schoof.
L'Esquerra en el Parlament Europeu El grup de L'Esquerra en el Parlament Europeu es va mantenir en nombre d'escons en acabar les eleccions europees. Si bé, el 3 de juliol el Moviment 5 Estrelles, que a la 9a legislatura formava part dels No Inscrits, va sol·licitar la seva adhesió al grup, abandonant la idea de sumar-se a una possible facció amb l'Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia (BSW) d'Alemanya. Malgrat les preocupacions inicials entre els partits, principalment relacionades amb les aliances passades del moviment amb el Partit per la Independència del Regne Unit, a la 8a legislatura, i amb la Lliga durant el primer govern de Giuseppe Conte, el grup va admetre oficialment el partit el 4 de juliol, convertint-se en el segon amb més representació, només per darrere de França Insubmisa.
Europa de les Nacions Sobiranes El juny de 2024, es va informar que el partit Alternativa per Alemanya (AfD), que havia estat expulsat d'Identitat i Democràcia abans de les eleccions, estava mantenint converses amb altres partits d'extrema dreta per a la creació d'un nou grup parlamentari, anomenat provisionalment "Els Sobiranistes". Segons els informes, el grup també podria incloure la Confederació de Llibertat i Independència de Polònia, Renaixement de Bulgària, S'ha Acabat la Festa (SALF) d'Espanya, SOS Romania, República d'Eslovàquia, Reconquesta de França, el Moviment La Nostra Pàtria d'Hongria, Victòria (NIKI) de Grècia i el Llibertat i Democràcia Directa (SPD) de Txèquia.
El 10 de juliol, es va informar que s'havia format oficialment un nou grup parlamentari, anomenat Europa de les Nacions Sobiranes (ESN), amb 14 eurodiputats de l'Alternativa per Alemanya (el partit més gran del grup), la Confederació de Llibertat i Independència, Renaixement, l'únic diputat que mantenia Reconquesta, el partit Llibertat i Democràcia Directa, el Moviment La Nostra Pàtria, República i la Unió de Persones i Justícia (TTS) de Lituània amb un total de 25 diputats. René Aust (AfD) i Stanisawaw Tyszka (NN) van ser elegits copresidents del grup parlamentari.
S'esperava inicialment que els membres del SALF i NIKI també s'unissin, però es van retirar en l'últim minut. Tres membres de l'AfD i República no es van unir al grup per les seves declaracions antisemites, mentre que només els diputats de Nova Esperança (NN) de la Confederació de Llibertat i Independència de Polònia van entrar al grup, confirmant la divisió entre els partits integrants de la coalició. Tampoc no va poder accedir SOS Romania per l'objectiu del partit de "redissenyar el mapa d'Europa de l'Est" per establir l'anomenada "Gran Romania", un hipotètic estat nació que s'assembla més o menys al Regne de Romania en el període d'entreguerres.
Possible grup d'esquerra conservadora