El 9 de juny de 2024 es van celebrar eleccions federals a Bèlgica, juntament amb les eleccions europees i regionals del país. Els 150 membres de la Cambra de Representants van ser triats en onze circumscripcions plurinominals.Electoral system IPU
Antecedents Després d'una llarga formació de govern de 494 dies, les eleccions legislatives belgues de 2019 van acabar amb la formació d'un govern liderat pel primer ministre Alexander De Croo i l'anomenada coalició Vivaldi formada pel seu partit, l'Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld) amb el Mouvement Réformateur (MR), els socialistes de Flandes (Endavant) i de Valònia (PS), Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i els ecologistes flamencs i els valons, que va substituir un govern provisional en minoria liderat per Sophie Wilmès, amb poders plens d'emergència donats per l'oposició per fer front a la pandèmia de COVID-19 a Bèlgica.
Sistema electoral Els 150 membres de la Cambra de Representants de Bèlgica, es reparteixen en 62 escons de parla francesa i 88 escons de parla neerlandesa, sense escons de la regió de llengua alemanya. Els diputats són elegits en les 11 circumscripcions que formen les deu províncies i Brussel·les, amb entre 4 i 24 escons. La votació es duu a terme per escrutini proporcional plurinominal mitjançant el mètode D'Hondt, amb un llindar electoral del 5% per circumscripció.
Resultats ← 300pxEleccions legislatives belgues de 2024 Partit Vots % Escons Govern Nieuw-Vlaamse Alliantie 1.167.061 0,68 1 Interès Flamenc 961.601 1,82 2 Mouvement Réformateur 716.934 2,7 6 Partit dels Treballadors de Bèlgica 688.369 1,23 3 Endavant 566.436 1,4 4 Partit Socialista (Valònia) 561.602 1,42 4 Christen-Democratisch en Vlaams 557.392 0,91 1 Els Compromesos 472.755 Open Vlaamse Liberalen en Democraten 380.659 3,09 5 Groen 324.608 1,45 2 Ecolo 204.438 3.22 10 Demòcrates Federalistes Independents 84.024 1.02 1 Vots vàlids94,37%150Vots en blanc i Vots nuls5,63% Votants100% CensParticipació:
Conseqüències Les dretes i els liberals van triomfar a les eleccions desplaçant a socialistes i ecologistes. Alexander De Croo va anunciar la seva renúncia com a primer ministre a partir del 10 de juny romanent com a primer ministre de manera provisional fins que es formi un nou govern federal. Tom Ongena de l'Open VLD, François De Smet de Demòcrates Federalistes Independents (DeFI), i Paul Magnette, del Partit Socialista de Valònia (PS), també van presentar la seva renúncia, encara que la renúncia de Magnette va ser rebutjada per la junta directiva del partit. Conner Rousseau, que havia dimitit de la presidència d'Endavant uns mesos abans, la va recuperar després dels bons resultats del partit.
El 31 de gener de 2025 Bart de Wever va anunciar al rei dels belgues Felip de Bèlgica l'acord de govern dels nacionalistes flamencs de Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), els liberals del Mouvement Réformateur (MR) i Els Compromesos, els demòcratacristians flamencs del Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i els flamencs demòcrates social d'Endavant, amb 82 escons de 150 a la Cambra de Representants i una agenda amb més federalisme, més autonomia per a les unitats constituents, retallades en la despesa pública social i una setena reforma de l'Estat.
Referències
Categoria:Eleccions legislatives belgues Bèlgica