és un pilot de motociclisme occità que va guanyar dos Campionats del Món de Moto2 consecutius els anys i . Amb aquesta fita va esdevenir el primer (i únic a data del ) a guanyar aquest títol dues vegades i el primer francès a guanyar més d'un campionat del món de motociclisme.

Carrera esportiva Primers anys El 2007 va guanyar la primera edició de la MotoGP Rookies Cup, amb quatre victòries i set podis a les vuit curses del calendari. El 22 de juny de 2008, amb una moto del Team Gabrielli, va guanyar una cursa de la Coppa Italia 125 Sport a Vallelunga.

Mundial de 125cc miniatura|esquerra|Celebrant el segon lloc a Sachsenring el 2011

La temporada del va debutar al mundial de 125cc amb l' RS 125 R del WTR San Marino Team, amb la qual aconseguí com a millor resultat el sisè lloc al i va acabar la temporada en vintena posició. A finals de temporada va participar en les dues darreres curses del CEV, a Jerez i València, encara amb l'equip WTR San Marino però ara fent servir el dorsal número 6. Va acabar el campionat d'Espanya en vuitè lloc, amb una victòria a Jerez i un segon lloc a València. El va córrer per al mateix equip i va acabar la temporada en onzè lloc.

El va passar a l'equip de Derbi Avant-AirAsia-Ajo com a company del basc Efrén Vázquez. Aquell any va obtenir la seva primera victòria en Gran Premi al , a més de cinc segons llocs i quatre tercers i va acabar la temporada com a subcampió darrere de Nico Terol.

Moto2 El , Zarco va passar a Moto2 com a pilot de l'equip JiR, que li va confiar una TSR 6 -marcada, als efectes del campionat de constructors, com a MotoBi. El seu millor resultat va ser un quart lloc i va acabar la temporada en desena posició. El va canviar a l'equip Came Iodaracing Project, on disposà d'una Suter MMX2. Va obtenir dos tercers llocs i va acabar la temporada en novena posició. El va passar a l'equip Air Asia Caterham, pilotant una Caterham Suter, com a company d'equip de Josh Herrin. Va obtenir quatre tercers llocs i va acabar la temporada en sisena posició.

miniatura|esquerra|Al Gran Premi de Catalunya del 2015 El va tornar a canviar, ara a l'equip Ajo Motorsport, amb una Kalex. Aquell any guanyà vuit curses (, , , , , , i ). La vigília del GP del Japó, a causa de la cancel·lació de la cursa de Rabat, es va proclamar matemàticament Campió del Món de Moto2.

El es va quedar a Moto2, al mateix equip i amb la mateixa moto que el 2015. Va obtenir set victòries (Argentina, Itàlia, Catalunya, Alemanya, Àustria, Malàisia i Comunitat Valenciana). A Malàisia va guanyar el segon títol consecutiu de Moto2, esdevenint el primer a guanyar aquest campionat dues vegades, a més del primer francès a guanyar més d'un campionat del món.

MotoGP De cara a la temporada del va signar un contracte anual amb l'equip Monster Tech 3 on va tenir com a company d'equip l'alemany Jonas Folger, també procedent de Moto2. Va obtenir dos segons llocs i un de tercer i va acabar la temporada en sisè lloc. El seguí al mateix equip, ara amb Hafizh Syahrin de company. Va tornar a obtenir dos segons llocs i un de tercer i va tornar a acabar la temporada en sisena posició.

miniatura|Zarco (a la dreta) amb Marc Márquez al GP d'Andalusia del 2020 De cara al va fitxar per dos anys amb l'equip oficial de KTM, on tingué de company Pol Espargaró. Després d'un començament de temporada decebedor, el 12 d'agost Zarco va declarar la seva intenció d'interrompre la relació amb KTM en acabar el campionat, tot i que encara es comprometia a completar la temporada en curs. Tanmateix, la vigília del KTM li va negar la moto i el va substituir pel pilot de proves de la marca Mika Kallio. Zarco va fitxar per l'LCR Honda Team per a les tres darreres curses de la temporada en substitució de Takaaki Nakagami, ja que el japonès va decidir d'operar-se després del GP del Japó per a resoldre una lesió a l'espatlla patida mesos abans. Zarco aconseguí 30 punts en aquelles tres curses i acabà el campionat en divuitena posició.

El va córrer amb la Ducati Desmosedici de l'equip Avintia Racing, amb Tito Rabat de company. Va acabar la temporada en tretzè lloc. El , també amb una Ducati però ara de l'equip Pramac Racing, amb Jorge Martín de company, va obtenir quatre segons llocs i va acabar la temporada en la cinquena posició, a més de ser el millor entre els pilots dels equips independents. El va seguir al mateix equip i va obtenir quatre podis, acabant el campionat en vuitè lloc.

El va acabar el mundial en la cinquena posició final i va aconseguir, després de sis temporades a MotoGP, guanyar una cursa de la categoria. Fou al GP d'Austràlia, on després d'una gran remuntada va avançar el seu company d'equip Jorge Martín a la penúltima volta.

De cara a la temporada del , Zarco canvià a l'equip LCR de Lucio Cecchinello, amb Takaaki Nakagami com a company.

Resultats al Mundial de motociclisme

Any Categoria Moto 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 125cc 20è 32.5 125cc 11è 77 125cc Derbi 2n 262 Moto2 Motobi 10è 95 Moto2 Suter 9è 141 Moto2 CaterhamSuter 6è 146 Moto2 Kalex 1r 352 Moto2 Kalex 1r 276 MotoGP Yamaha 6è 174 MotoGP Yamaha 6è 158 MotoGP KTM 18è 30 Honda MotoGP Ducati 13è 77 MotoGP Ducati 5è 173 MotoGP Ducati 8è 166 MotoGP Ducati 5è 225 MotoGP Honda 17è 55

Referències

Enllaços externs

Categoria:Campions del món de Moto2 Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat francesos Categoria:Campions del món de motociclisme de velocitat occitans Categoria:Guanyadors francesos de Grans Premis de velocitat Categoria:Guanyadors de la MotoGP Rookies Cup Categoria:Guanyadors de les 8 Hores de Suzuka Categoria:Pilots d'Aprilia Categoria:Pilots de Derbi Categoria:Persones de Canes Categoria:Pilots de 125cc Categoria:Esportistes de Provença-Alps-Costa Blava Categoria:Nascuts el 1990