Haydée Vallino de Lemos (Buenos Aires, 27 d'agost de 1919 - íd., 23 de juliol de 2020) va ser una activista dels drets humans a l'Argentina, una de les dotze fundadores de l'Associació Àvies de la Plaza de Mayo.
Biografia El 1976, durant la dictadura militar autodenominada Procés de Reorganització Nacional (1976-1983) va ser segrestada-desapareguda la seva filla Mónica María Lemos, que estava embarassada de vuit mesos, i el seu marit, Gustavo Lavalle. Amb ells també van segrestar la seva filla de catorze mesos, María, que va ser reintegrada als seus familiars poc després.
Durant molts mesos Haydée Vallino va buscar les seves familiars, sola i sense suports. Al començament de 1977 va integrar el primer grup de mares i familiars que es van començar a reunir a la Plaça de Mayo, que després va ser conegut com a Associació Mares de la Plaza de Mayo i de la qual va ser una de les seves catorze fundadores. miniatura|289x289px|Publicació mensual de l'associació, desembre de 2000 L'octubre de 1977 va rebre la invitació d'Alicia Zubasnabar de De la Cuadra, «Licha», també participant de les rondes de les Mares, per a formar un grup especial d'àvies que buscaven els seus néts desapareguts. Va ser també una de les dotze dones fundadores d'Àvies de la Plaza de Mayo.
Haydée Vallino de Lemos va saber que la seva filla havia tingut una nena anomenada María José i va descobrir que la criatura havia estat lliurada a una dona policia. El 1987, ja retornada la democràcia, el jutge Juan Maria Ramos Padilla va ordenar la restitució de María José Lavalle Lemos a la seva àvia. Es tractava de la segona restitució ordenada per la justícia argentina. Tant María José com la seva àvia van continuar actuant en els organismes de drets humans.
Àvies de la Plaza de Mayo
El cop d'estat del 24 de març de 1976 va establir un règim terrorista que va tenir com a eix la desaparició forçada dels opositors i la imposició d'un clima de terror destinat a evitar qualsevol reclamació; el sol fet de preguntar pel parador d'un familiar detingut-desaparegut era arriscat i podia comportar-ne la detenció-desaparició. En aquest moment la situació d'indefensió i impotència dels familiars de les persones desaparegudes era extrema, ja que cap democràcia del món, ni l'Església catòlica, de gran influència al país, o les organitzacions internacionals humanitàries, estava disposada a condemnar les atrocitats comeses pel règim militar i, per contra, en alguns casos cooperaven amb la repressió il·legal. Tampoc era possible recórrer al sistema judicial, ja que els jutges argentins rebutjaven sistemàticament els recursos d'habeas corpus. En aquestes condicions un grup de mares, pares i familiars dels desapareguts van iniciar un moviment de resistència no violenta, que esdevindria històric. La proposta va sorgir d'Azucena Villaflor, després desapareguda i assassinada per la dictadura:
miniatura|283x283px|Piràmide de la Plaça de Mayo. Al fons la Casa Rosada El 30 d'abril de 1977 van començar a marxar cada dijous al voltant de la Piràmide de Mayo, a la plaça del mateix nom, situada davant de la casa de govern. Per a cridar l'atenció les dones van decidir cobrir-se el cabell amb un mocador de tela blanc. El grup va rebre ràpidament el nom de Madres de la Plaza de Mayo i per la seva sola presència va començar a exercir pressió nacional i internacional sobre la destinació de les persones que desapareixien a l'Argentina. Inicialment el règim militar va intentar explicar la presència d'aquestes persones caminant al voltant de la piràmide, sostenint que es tractava de «boges». Entre aquestes mares-àvies hi havia Alicia Zubasnabar de De la Cuadra, «Licha», que havia començat a participar en les rondes al setembre de 1977, juntament amb el seu marit i Hebe de Bonafini.
En aquells dies, María Isabel Chorobik de Mariani ja havia començat a buscar altres mares de desapareguts que, com ella, també estiguessin buscant els seus nets. Chorobik havia estat impulsada a agrupar-se amb altres àvies per Lídia Pegenaute, una advocada que exercia com a assessora de menors en els tribunals de La Plata, on aquella intentava infructuosament de trobar alguna solució per al seu cas. La doctora Pegenaute va protagonitzar una de les escasses situacions en què algun funcionari o funcionària del poder judicial va col·laborar genuïnament amb els familiars de desapareguts. En el segon semestre de 1977 Chorobik va anar a buscar a De la Cuadra a casa seva, a La Plata:Aquest dia María Isabel Mariani i Alicia de De la Cuadra van prendre la decisió d'agrupar-se com a àvies i aquesta va convocar a aquelles que coneixia de les rondes dels dijous a la Plaça de Mayo.Les dotze mares-àvies fundadores van ser: María Isabel Chorobik de Mariani, Beatriz H. C. Aicardi de Neuhaus, Eva Márquez de Castillo Barrios, Alicia Zubasnabar de De la Cuadra, Vilma Delinda Sesarego de Gutiérrez, Mirta Acuña de Baravalle, Haydée Vallino de Lemos, Leontina Puebla de Pérez, Delia Giovanola de Califano, Raquel Radio de Marizcurrena, Clara Jurado i María Eugenia Casinelli de García Iruretagoyena. Licha Zubasnabar en va ser la seva primera presidenta. Inicialment van adoptar el nom d'Àvies Argentines amb Nets Petits Desapareguts, però el 1980 van acabar organitzant-se legalment amb la denominació per la qual ja eren públicament reconegudes, Àvies de la Plaça de Mayo.
Aquest subgrup de Les Mares va comprendre que la situació dels nens segrestats per les forces de seguretat era diferent de la dels seus pares, i que es requerien estratègies i metodologies específiques per a recuperar-los. «Buscar als seus nets sense oblidar els seus fills» va ser la consigna que les va agrupar.
Durant la dictadura militar i malgrat els riscos, les Àvies de la Plaça de Mayo van iniciar una tasca detectivesca per a localitzar els seus nets, sense abandonar la cerca dels seus fills, alhora que van emprendre una acció de sensibilització nacional i internacional sobre els nens desapareguts i el robatori de bebès. Una vegada recuperada la democràcia el 10 de desembre de 1983, les Àvies van promoure la utilització dels últims avançaments genètics per a establir un sistema d'identificació dels nets apropiats, sense antecedents en el món, i van pressionar perquè l'Estat jutgés els responsables dels segrestos dels nens, considerant-ho com a part d'un pla repressiu.
Referències
Vegeu també Apropiació de menors en el Procés de Reorganització Nacional Nunca más Terrorisme d'Estat a l'Argentina a les dècades de 1970 i 1980
Categoria:Madres i Abuelas de Plaza de Mayo Categoria:Persones de Buenos Aires Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Morts el 2020 Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Nascuts el 1919