va ser un director i compositor francès.Larousse.frArchives de Paris Acte de décès 3092 dressé au XVIII arrondissement, vue 12 / 31
Biografia Nascut a la regió d'Allier, i va passar la seva infantesa entre el balneari, on els seus pares eren perruquers durant la temporada, i el poble veí de Cusset.Fabienne Faurie, « Un hommage sera rendu, vendredi, au chef d'orchestre vichyssois, Roger Désormière », La Montagne, 23 octobre 2013 (disponible en línia [arxiu], consulté le 31 janvier 2019). Allà va començar com a flautista a l'harmonia local, La Semeuse, i va assistir a nombrosos concerts al Grand Casino de Vichy durant la temporada termal.Fabienne Faurie, « Un hommage sera rendu, vendredi, au chef d'orchestre vichyssois, Roger Désormière », La Montagne, 23 octobre 2013 (disponible en línia [arxiu], consulté le 31 janvier 2019). Va ser assessorat per Georges Laurent, aleshores solista de l'orquestra Grand Casino.Fabienne Faurie, « Un hommage sera rendu, vendredi, au chef d'orchestre vichyssois, Roger Désormière », La Montagne, 23 octobre 2013 (disponible en línia [arxiu], consulté le 31 janvier 2019).
A partir de 19143, va estudiar al Conservatori de París on va prendre classes de flauta amb Philippe Gaubert i d'harmonia amb Xavier Leroux, i a la Schola Cantorum per a classes de direcció amb Vincent d'Indy, i de contrapunt i de fuga amb Charles Koechlin en classes particulars. Va formar, amb Henri Sauguet, Maxime Jacob i Henri Cliquet-Pleyel, l'"École d'Arcueil",Universalis.fr [archive] que es va posar sota la direcció d'Erik Satie. El 1917 va ser mobilitzat a l'exercit d'infanteriaFabienne Faurie, « Un hommage sera rendu, vendredi, au chef d'orchestre vichyssois, Roger Désormière », La Montagne, 23 octobre 2013 (disponible en línia [arxiu], consulté le 31 janvier 2019). i el 1920 va començar la carrera de director d'orquestra.Fabienne Faurie, « Un hommage sera rendu, vendredi, au chef d'orchestre vichyssois, Roger Désormière », La Montagne, 23 octobre 2013 (disponible en línia [arxiu], consulté le 31 janvier 2019).
El 1924 va produir l'adaptació musical, basada en cançons populars angleses arranjades i instrumentades, de l'obra de Shakespeare Roméo et Juliette, adaptada per Jean Cocteau, presentada per primera vegada al teatre "La Cigale" de París, el 2 de juny de 1924.
Dirigí els Ballets Suecs (1924-1925) i esdevingué director musical dels Ballets Russos (1925-1929). A partir de 1932, es va interessar per la música de cinema i esdevingué director musical de la firma Pathé-Nathan. Va dirigir successivament les orquestres de La Scala, Covent Garden, Montecarlo, l'Opéra-Comique (1937-1944), l'Òpera de París (1944-1946), la BBC (1946-1947) i l'Orquestra Nacional de França (194-1951).
Va compondre música incidental, com la de Les Cenci d'Antonin Artaud (estrenada el 6 de maig de 1935) i diverses partitures de pel·lícules: The Rules of the Game, Le Mariage de Chiffon, Le Voyageur de la Toussaint, etc. També va dirigir l'enregistrament de molts altres. L'abril i maig de 1941 va produir el primer disc complet de l'òpera Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.
Durant l'Ocupació alemanya, Roger Désormière va ser membre d'un moviment de resistència, el "Front Nacional dels Músics", una branca "categòrica" del Front Nacional de la Resistència, al costat d'Henri Dutilleux, Manuel Rosenthal, Charles Munch, Paul Paray, Elsa Barraine, Louis Durey, Francis Poulenc, Georges Auric, Claude Delvincourt, Irène Joachim, etc.Philippe Thanh, « Henri Dutilleux, qui est-ce? [archive] », La Lettre du musicien no 435, 11 juin 2013.
Va fundar l'Associació Francesa de Músics Progressistes amb Serge Nigg, Louis Durey i Elsa Barraine.
Víctima l'any 1952 d'un ictus que el va deixar afàsic, es va veure obligat a abandonar la seva carrera. Va morir l'any 1963 d'un càncer de pulmó. Està enterrat al cementiri de Vichy.Fabienne Faurie, « Un hommage sera rendu, vendredi, au chef d'orchestre vichyssois, Roger Désormière », La Montagne, 23 octobre 2013 (disponible en línia [arxiu], consulté le 31 janvier 2019).
Roger Désormière es va casar amb Colette Steinlen, filla del dissenyador i pintor Théophile-Alexandre Steinlen, que va morir el 1969.
Composicions 3 pièces pour orchestre (1917) https://www.tobias-broeker.de/newpage107e8e31 [archive] Lumière dans la nuit per a veu i piano (1923) https://www.sothebys.com/en/auctions/ecatalogue/2006/musical-manuscripts-l06402/lot.43.html [archive] Souvenir du bal bleu, per a piano Geneviève de Brabant, (1926) orquestració d'opereta d'Erik Satie Duos pour flûtes (1937)
Cites
Filmografia Com a compositor 1935 : Le Clown Bux de Jacques Natanson 1939 : La Règle du jeu de Jean Renoir 1940 : Cavalcade d'amour de Raymond Bernard 1942 : Le Mariage de Chiffon de Claude Autant-Lara 1942 : L'Épouvantail de Paul Grimault 1943 : Le Comte de Monte Cristo de Robert Vernay 1943 : Le Voyageur de la Toussaint de Louis Daquin 1943 : Madame et le Mort de Louis Daquin 1943 : Arlette et l'Amour de Robert Vernay 1944 : Le Voleur de paratonnerres de Paul Grimault 1944 : Service de nuit de Jean Faurez 1945 : Le Père Goriot de Robert Vernay
Com a director d'orquestra
1932 : Poil de Carotte de Julien Duvivier 1934 : Maria Chapdelaine de Julien Duvivier 1936 : Le Crime de monsieur Lange de Jean Renoir 1936 : Partie de campagne de Jean Renoir 1936 : Les Bas-fonds de Jean Renoir 1937 : Marthe Richard, au service de la France de Raymond Bernard 1937 : Le Messager de Raymond Rouleau 1937 : L'Alibi de Pierre Chenal 1938 : La Marseillaise de Jean Renoir 1939 : Le Dernier Tournant de Pierre Chenal 1939 : La Règle du jeu de Jean Renoir 1941 : Volpone de Maurice Tourneur 1941 : Remorques de Jean Grémillon
1941 : Sur les chemins de Lamartine de Jean Tedesco 1942 : La Duchesse de Langeais de Jacques de Baroncelli 1943 : Lumière d'été de Jean Grémillon 1946 : La Symphonie pastorale de Jean Delannoy 1946 : La Belle et la Bête de Jean Cocteau 1946 : Le 6 juin à l'aube de Jean Grémillon 1946 : Les Portes de la nuit de Marcel Carné 1947 : Antoine et Antoinette de Jacques Becker 1947 : Monsieur Vincent de Maurice Cloche 1949 : Singoalla de Christian-Jaque 1950 : La Beauté du diable de René Clair 1950 : Ballerina de Ludwig Berger
Discografia Com a director d'orquestra Obres de Pierre Boulez, Igor Stravinsky, Luigi Dallapiccola, Erik Satie, Béla Bartók - Concert de ràdio el 18 de juliol 1950 au théâtre des Champs-Élysées ; rééd. INA mémoire vive Emmanuel Chabrier, L'Étoile - Pathé, 1943 ; reeditat. Dante Lys Claude Debussy, Pelléas et Mélisande - La veu del seu amo, 1941 Obres de Jacques Ibert, Mikhaïl Ippolitov-Ivanov, Piotr Ilitch Tchaïkovski, Domenico Scarlatti - Decca (enregistrades en 1951); reeditat. Testament Charles Koechlin, Le Buisson ardent et Les Eaux vives - (enregistrat en 1951 i 1937) ; reeditat. The Classical Collector Francis Poulenc, Les Biches - Léo Delibes, Coppelia i Sylvia - Decca (enregistrades en 1951 i 1950); reeditat. Testament Les Rarissimes de Roger Desormière: Rimski-Korsakov, Glazounov, Tchaïkovski - Capitol, 1951 ; reeditat. EMI Classics
Posteritat Després d'escoltar L'Arlésienne, les suites orquestrals 1 i 2: Notes
Referències
Bibliografia Roger Désormière et son temps, textos reunits per Denise Mayer i Pierre Souvtchinsky, Éditions du Rocher, 1966 (BNF 43360713) Roger Désormière (1898-1963), actes de la conferència de Vichy (setembre 1998), textos recollits per Nicolas Guillot, Comitè Roger Désormière, 1999 (BNF 37037988)
Categoria:Directors d'orquestra francesos Categoria:Compositors de cinema francesos Categoria:Membres de la Resistència francesa Categoria:Morts a París Categoria:Morts de càncer de pulmó Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Persones de Vichy Categoria:Músics d'Alvèrnia-Roine-Alps Categoria:Activistes francesos Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Compositors francesos de música clàssica del segle XX Categoria:Directors de l'Orquestra Nacional de França