El Tour de França de 1907 va ser la cinquena edició del Tour de França i es va celebrar entre el 8 de juliol i el 4 d'agost de 1907 sobre un recorregut de 4.488 quilòmetres repartits entre 14 etapes. El vencedor, Lucien Petit-Breton, completà la cursa amb una velocitat mitjana de 28,47 km/h Per primera vegada es van incloure ascensions a ports de muntanya dels Alps occidentals. En un primer moment la cursa va ser dominada per Emile Georget, que va guanyar cinc de les vuit primeres etapes. En la novena etapa va trencar la bicicleta i un company d'equip li va prestar la seva. Això li va comportar una sanció, ja que les normes del moment ho impedien, cosa que va fer que Lucien Petit-Breton passés a liderar la cursa. Petit-Breton va guanyar dues de les etapes restants, i el Tour.
Canvis respecte al Tour de França 1906 René Pottier, el vencedor del Tour de França de 1906, no va poder defensar el títol perquè s'havia suïcidat a principis de 1907.
La llargada del Tour va tornar a incrementar-se amb una etapa, i per primera vegada es va passar per Suïssa, alhora que per primera vegada una etapa finalitzava fora de França, a Metz que des de 1871 formava part d'Alemanya. Les etapes de muntanya havien estat un gran encert, segons l'organitzador Henri Desgrange, cosa que va fer incloure ascensions pels Alps occidentals. Per primera vegada un cotxe amb mecànics de bicicletes anava seguint els ciclistes, per tal de donar assistència tècnica als corredors.
Es torna a emprar el mateix sistema de punts que en l'edició anterior per determinar el guanyador de la cursa: en totes les etapes, al guanyador se li donava un punt, al següent dos punts, i així successivament. Després de la vuitena etapa, quan només quedaven 49 ciclistes en cursa, els punts donats en les vuit primeres etapes foren redistribuïts entre els ciclistes restants, d'acord amb les seves posicions en aquelles etapes.
Participants No tots els ciclistes competien per la victòria, ja que alguns sols van prendre part en la cursa com a cicloturistes. El més notable d'ells va ser Henri Pépin. Pépin havia contractat a dos pilots, Jean DargassiesEl seu veritable nom era Dargaties però el Tour va escriure el seu nom erròniament i l'error s'ha mantingut fins a l'actualitat. i Henri Gauban per córrer amb ell. Es prenien la cursa com un passeig de plaer, parant per dinar quan ells volien i passant la nit als millors hotels que trobaven. Dargassies i Gaubin foren els primers ciclistes en la història del Tour de França en córrer seguint els interessos del seu cap de files. Durant la cursa es van trobar amb un altre competidor del Tour de França, Jean-Marie Teychenne, estirat en una rasa. El van ajudar a aixecar-se i li van donar menjar, i a partir d'aquest moment Teycheime també va passar a ajudar a Pépin.
Com en els anys anteriors, hi havia dues classes de ciclistes, els coureurs de vitesse i els coureurs sur machines poinçonnées. Dels 93 ciclistes de partida de la carrera, 82 es trobaven a la categoria poinçonnée, el que significava que havien d'acabar la carrera amb la mateixa bicicleta en sortir, i si es trencava, l'havien d'arreglar sense ajuda. Els coureurs de vitesse podien obtenir ajuda del cotxe d'assistència tècnica quan havien d'arreglar una bicicleta, i quan una bicicleta era irreparable podien canviar-la per una de nova.
Desenvolupament de la cursa miniatura|Lucien Petit-Breton, el vencedor del Tour de França de 1907. miniatura|Émile Georget el 1912 En començar la cursa, Louis Trousselier, François Faber i Emile Georget eren els principals favorits. En la segona etapa, el Tour va travessar la frontera franco-alemanya per acabar a Metz, que aleshores formava part d'Alemanya. Les autoritats alemanyes van permetre als ciclistes finalitzar l'etapa allà, però no van permetre que onegés la bandera francesa ni que els cotxes dels oficials de cursa entressin a la ciutat. Al final de l'etapa, Georget superà Trousselier per un marge molt petit, però després d'una investigació, l'organitzador del Tour Desgrange va decidir posar ambdós ciclistes en el primer lloc. En la tercera etapa el Tour va tornar a França, i a la frontera els ciclistes foren aturats per dos funcionaris de duanes francesos, fent que la cursa tingués tant d'endarreriment que s'hagués de tornar a reiniciar la mateixa.
Emile Georget guanyà cinc de les vuit primeres etapes, i tenia un ampli avantatge. En la setena etapa, Marcel Cadolle, aleshores segon a la general, va caure, prenent mal al genoll i havent de retirar-se.
Durant la novena etapa, quan Georget liderava la cursa, va trencar el quadre de la bicicleta en un punt de pas. D'acord amb les regles vigents Georget hauria d'haver arreglat la seva bicicleta tot sol, però això li hauria suposat més de cinc hores perdudes. Així doncs, va decidir canviar la bicicleta amb el seu company d'equip Pierre-Gonzague Privat, sent sancionat amb 500 francs Després d'aquesta etapa, guanyada pel Petit-Breton, la classificació general va quedar de la següent manera:
+Classificació general després de la 9a etapaPos. Ciclista Punts1 Emile Georget 172 Lucien Petit-Breton 373 Louis Trousselier 404 Gustave Garrigou 53 Descontent amb la multa posada a Georget, Trousselier i el seu equip Alcyon van abandonar el Tour en senyal de protesta.
Després de la desena etapa els organitzadors van donar a Georget una sanció addicional pel canvi de bicicleta de la novena etapa. Es va modificar la classificació de la novena etapa, passant a Georget de la quarta posició a la 48a i darrere, cosa que li suposà una penalització de 44 punts en la classificació general, i que passés del primer al tercer lloc. La nova classificació, després de la desena etapa, fou:
+Classificació general després de la 10a etapaPos. Ciclista Punts1 Lucien Petit-Breton 392 Gustave Garrigou 543 Emile Georget 64 El lideratge passà a mans de Lucien Petit-Breton. Tot i que ja havia acabat en cinquena i quarta posició en anys anteriors, era un ciclista relativament desconegut, i havia començat corrent en la categoria de coureurs sur machines poinçonnées. Petit-Breton acabà les següents etapes sempre entre els tres primers, pel que cap altre ciclista va ser capaç de lluitar per la victòria a la general. En acabar la cursa havia augmentat el seu avantatge a 19 punts respecte a Garrigou i 27 punts respecte a Georget.
Resultats Etapes +Resultat de les etapesEtapaDataRecorregutKmVencedor d'etapaLíder de la general1 8 de juliol París - Roubaix 22px|Etapa plana 272 2 10 de juliol Roubaix - Metz 22px|Etapa plana 398 Al començament Georget fou declarat vencedor, però una posterior investigació per part d'Henri Desgrange va fer que Trousselier també fos declarat vencedor. Resultats de la 2a etapa del Tour de França de 1907 a memoire-du-cyclisme.eu. 3 12 de juliol Metz - Belfort 22px|Etapa de muntanya 259 4 14 de juliol Belfort - Lió Etapa de mitja muntanya 309 5 16 de juliol Lió - Grenoble 22px|Etapa de muntanya 311 6 18 de juliol Grenoble - Niça 22px|Etapa de muntanya 345 7 20 de juliol Niça - Nimes 22px|Etapa plana 345 8 22 de juliol Nimes - Tolosa 22px|Etapa plana 303 9 24 de juliol Tolosa - Baiona 22px|Etapa plana 299 10 26 de juliol Baiona - Bordeus 22px|Etapa plana 269 11 28 de juliol Bordeus - Nantes 22px|Etapa plana 391 12 30 de juliol Nantes - Brest 22px|Etapa plana 321 13 1 d'agost Brest - Caen 22px|Etapa plana 415 14 4 d'agost Caen - París 22px|Etapa plana 251
Classificació general Tot i que foren 110 els ciclistes que es van inscriure per prendre la sortida al Tour de França de 1907, finalment 17 no es presentaren, prenent la sortida 93 ciclistes. D'aquests 33 finalitzaren la cursa.
Els ciclistes no estaven agrupats oficialment per equips, però alguns ciclistes tenien el mateix patrocinador, tot i que no se'ls va permetre treballar junts.
+ Classificació general (1–10) Classificació General Pos. Ciclista Patrocinador Punts Categoria 1 Peugeot-Wolber 47 Poinçonnées 2 Peugeot-Wolber 66 Vitesse 3 Peugeot-Wolber 74 Vitesse 4 Peugeot-Wolber 85 Vitesse 5 Peugeot-Wolber 123 Poinçonnées 6 20px|Itàlia Eberardo Pavesi Otav 150 Poinçonnées 7 Labor-Dunlop 156 Poinçonnées 8 Labor-Dunlop 184 Vitesse 9 – 196 Poinçonnées 10 – 227 Poinçonnées 93 corredors, 33 acabaren la cursa Classificació final (11–33) Pos. Ciclista Patrocinador Punts Categoria 11 – 251 Vitesse 12 – 274 Poinçonnées 13 Montabro 299 Poinçonnées 14 – 333 Poinçonnées 15 – 340 Poinçonnées 16 – 348 Poinçonnées 17 – 378 Poinçonnées 18 – 389 Vitesse 19 – 393 Vitesse 20 – 411 Poinçonnées 21 – 414 Poinçonnées 22 Biguet-Soly 416 Poinçonnées 23 Peugeot-Wolber 434 Vitesse 24 Labor-Dunlop/Montabro 436 Vitesse 25 – 439 Poinçonnées 26 Labor-Dunlop 479 Vitesse 27 – 487 Poinçonnées 28 Touiller 491 Vitesse 29 – 495 Poinçonnées 30 Furor Cycles 505 Poinçonnées 31 JC Cycles 515 Poinçonnées 32 – 522 Poinçonnées 33 – 568 Poinçonnées
Els premis totals foren de 25.000 francs, dels quals 4.000 eren pel vencedor del Tour. En total Petit-Breton va rebre més de 7.000 francs.
Altres classificacions Lucien Petit-Breton fou també el vencedor de la categoria de coureurs sur machines poinçonnées.
El diari organitzador de la cursa, L'Auto anomenà a Emile Georget el meilleur grimpeur, el millor escalador. Aquest títol no oficial és el predecessor de la classificació de la muntanya.
Després de la cursa Al Tour de França de 1908 Lucien Petit-Breton va prendre la sortida novament. Guanyà cinc etapes i la classificació general, i fou el primer ciclista a guanyar el Tour de França dues vegades.
Notes
Referències
Enllaços externs
Història del Tour de França Ruta de la V edició del Tour de França
1907 Categoria:Competicions ciclistes del 1907