El Museu Etnològic de Canet de Berenguer (MECBE) és un museu etnològic ubicat a una casa de família agricultora de la primera meitat del s. XX, que actualment és propietat de l'Ajuntament de Canet d'en Berenguer, al Camp de Morvedre, a la Comunitat Valencina; la casa d'agricultors s'utilitzà com a explotació agrària, encara que també es va arribar a utilitzar com a trull i més tard una fàbrica d'oli.
El museu va ser reconegut com a tal mitjançant resolució del Conseller de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana el 30 d'octubre de 2001.RESOLUCIÓ de 30 d'octubre de 2001, del conseller de Cultura i Educació, per la qual es reconeix el Museu Etnològic de Canet d'en Berenguer com a museu de la Comunitat Valenciana.
Forma part de la Xarxa de Museus Etnològics Locals de la Diputació de València, coordinada pel Museu Valencià d'Etnologia, L'ETNO.
Descripció Es tracta d'un petit museu ubicat dins d'unes instal·lacions que actualment s'utilitzen per a diversos usos (com a centre de joventut entre d'altres), cosa que fa que fins i tot el seu horari de visites (només unes quantes hores en horari de tarda de dilluns a divendres) sigui reduït.
La col·lecció museogràfica la componen al voltant de 153 peces registrades i exposades, que es poden agrupar en tres apartats:
1. Diorama que reconstrueix l'aspecte del poble de Canet d'en Berenguer entre els segles XVIII i XIX. D'uns 8 m² ia escala H. 0, Núm. 0005.
2. Restes arqueològiques, formada per 14 peces, totes elles fragments d'àmfores romanes trobades a la costa de Canet, que havia de tenir el seu origen en el transport marítim de líquids (vi, oli…) i sòlids (cereals).
3. Objectes de caràcter etnològic, entre els quals es poden destacar la reproducció d'una carta matrimonial que data del segle XVIII, i diverses peces típiques de la indumentària valenciana. Cal recalcar que va ser gràcies a la documentació notarial que es va poder reconstruir l'aixovar d'una dona de Canet de finals del segle xviii. Les peces que el componien solien ser: camises de fil, cotó, lli i seda; llençols i enaigües, davantals, tovalloles, estovalles, “tapapeus” i “jobons”, i un bagul de fusta on tot es dipositava. La majoria de les peces procedeixen de la col·lecció de Victoria Liceras.
Referències
Categoria:Museu Valencià d'Etnologia Categoria:Viquiprojecte Museu Valencià d'Etnologia Categoria:Canet d'en Berenguer