Marietta Piccolomini, nom artístic de Maria Teresa Violante Piccolomini Clementini (Siena (Toscana), 5 de març, 1834Data di nascita risultante dall'atto di battesimo (Giampaolo Bianchi, op. cit.); conseguentemente le altre svariate date riportate da alcune fonti risultano destituite di fondamento. – Florència, 11 de desembre, 1899),Data di morte riportata sulla lapide della tomba al Cimitero delle Porte Sante di Firenze; conseguentemente le altre svariate date riportate da alcune fonti risultano destituite di fondamento. va ser una soprano italiana.
Biografia Descendia d'una família noble italiana, la dels Piccolomini, i va demostrar des de ben petita unes fortes aptituds artístiques. Des dels quatre anys, a Marietta li agradava fer obres de ficció; aleshores va agafar l'hàbit de cantar a duets amb la seva mare, una cantant amateur experta, i després va ser confiada a la cura de la mezzosoprano Rosa MazzarelliCamata (Dizionario Biografico degli Italiani) i es va perfeccionar més tard amb Pietro Romani, compositor, director d'orquestra i professor de cant a l'Acadèmia de belles arts de Florència.Creathorne Clayton, p. 380-394. La cronologia nel libro della Clayton si presenta in genere abbastanza imprecisa e inaffidabile, in quanto spesso i fatti avvenuti in anni precedenti o successivi risultano mescolati arbitrariamente tra loro. Quando possibile la cronologia è stata verificata su «The Saturday Review».
Marietta va suplicar al seu pare durant molt de temps per tal d'obtenir la seva autorització per sortir a l'escenari com a cantant d'òpera. Finalment va aconseguir convèncer-lo i, el gener de 1852, va debutar a Florència com a protagonista de Lucrezia Borgia de Donizetti, apareixent més tard també a Crispino e la comare dels germans Luigi i Federico Ricci. El novembre de 1852, va estar compromesa al Teatre Argentina de Roma, on va participar en Poliuto de Donizetti, Don Bucefalo d'Antonio Cagnoni i dues òperes de Verdi I masnadieri i I Lombardi alla prima crociata.Camata (Dizionario Biografico degli Italiani)
A Pisa, el 1853, va cantar, entre altres coses, com a protagonista a Luisa Miller, a Reggio Emilia com a Leonora a Il trovatore, i a Torí el 1855 com a Violetta a La traviata, paper pel qual es va fer famosa.Camata (Dizionario Biografico degli Italiani) La resposta de Torí a la seva actuació va tenir manifestacions mai vistes en el món de l'entreteniment. La multitud va envoltar el seu hotel. Els homes van intentar desenganxar els cavalls del seu carruatge perquè la poguessin remolcar pels carrers de la ciutat, però ella no ho va voler.Creathorne Clayton, p. 380-394. La cronologia nel libro della Clayton si presenta in genere abbastanza imprecisa e inaffidabile, in quanto spesso i fatti avvenuti in anni precedenti o successivi risultano mescolati arbitrariamente tra loro. Quando possibile la cronologia è stata verificata su «The Saturday Review».
La gran carrera internacional Quan els ecos de l'èxit de Torí van arribar a Anglaterra, va ser contractada pel Her Majesty's Theatre de Londres, on va debutar el 21 de maig de 1856 a La traviata, la primera representació de l'òpera en sòl britànic.The Saturday Review», II, 31 maggio 1856, p. 104 El públic del teatre la va rebre amb enorme favor, convertint-la a partir d'aleshores en la seva estimada absoluta.«The pet child» ("la coccolina") del pubblico, la definirà sempre, con affetto, Benjamin Lumley, l'impresario del teatro (Reminiscences, p. 378). El 26 de juny va cantar per primera vegada el paper de Maria, a La Fille du régiment«The Saturday Review», II, 5 luglio 1856, p. 223. i el 26 de juliol va actuar a Don Pasquale.«The Saturday Review», II, 26 luglio 1856, p. 306. Tot i que aquestes actuacions denotaven una certa immaduresa a nivell estrictament cantant, els crítics van lloar les seves habilitats dramàtiques. Després de la seva temporada a Anglaterra, Piccolomini va cantar a Dublín amb un gran èxit.Creathorne Clayton, p. 380-394. La cronologia nel libro della Clayton si presenta in genere abbastanza imprecisa e inaffidabile, in quanto spesso i fatti avvenuti in anni precedenti o successivi risultano mescolati arbitrariamente tra loro. Quando possibile la cronologia è stata verificata su «The Saturday Review».
Piccolomini es va traslladar a París, interpretant Traviata el 6 de desembre de 1856 en la primera representació de l'òpera de Verdi a França. El compositor, entre altres coses, va intentar bloquejar les actuacions al Théâtre-Italien de París per la manca de reconeixement dels drets d'autor de les seves obres a França, fent ús també del titular dels drets de La dama de les camèlies d'Alexandre Dumas (a partir del qual es va fer el treball), però sense èxit.Sul lungo e aspro dissidio che oppose Verdi a Toribio Calzado, il direttore del Théâtre-Italien, si veda: Anik Devriès-Lesure, Les démêlés de Verdi avec le Théâtre Italien sous la direction de Toribio Calzado (1855-1863), in Pierluigi Petrobelli e Fabrizio Della Seta (a cura di), Studi Verdiani. Vol. 11, Parma, Ist. Naz. Studi Verdiani, 1996, p. 155-182, ISBN 88-85065-74-0. Fu comunque lo stesso Giuseppe Verdi a proporre nel 1855 a Calzado il nome della Piccolomini per la prima parigina della sua opera (cfr. Angela Cingottini, Giuseppe Verdi e Marietta Piccolomini, un'amicizia sulle note della Traviata, «Accademia dei Rozzi», Anno XXI, N. 40, p. 37-47; accessibile gratuitamente on-line presso il sito dell'Accademia Archiviato il 9 febbraio 2015 in Internet Archive.) Fins i tot a París van subratllar les limitacions de la seva veu, però van lloar les seves habilitats d'actuació.Creathorne Clayton, p. 380-394. La cronologia nel libro della Clayton si presenta in genere abbastanza imprecisa e inaffidabile, in quanto spesso i fatti avvenuti in anni precedenti o successivi risultano mescolati arbitrariamente tra loro. Quando possibile la cronologia è stata verificata su «The Saturday Review». El mateix Verdi, present a l'actuació, es va declarar satisfet amb la seva actuació, queixant-se només que la cantant tossia massa a l'escenari i "d'una manera massa real".Federica Camata, Piccolomini, Marietta, in Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 83 (2015).
L'emperadriu Eugènia, no havent pogut assistir al seu sensacional debut a l'escenari parisenc, va ordenar a Toribio Calzado (1805-1863), director del teatre, que organitzés una representació per a ella i l'emperador.Creathorne Clayton, p. 380-394. La cronologia nel libro della Clayton si presenta in genere abbastanza imprecisa e inaffidabile, in quanto spesso i fatti avvenuti in anni precedenti o successivi risultano mescolati arbitrariamente tra loro. Quando possibile la cronologia è stata verificata su «The Saturday Review».
Piccolomini va tornar al Her Majesty's Theatre de Londres l'abril de 1857, on va debutar a Lucia di Lammermoor«The Saturday Review», III, 2 maggio, p. 413, e 9 maggio 1857, p. 429 i, després, a L'elisir d'amore,«The Saturday Review», IV, 18 luglio 1857, p. 60. i va repetir La traviata,«The Saturday Review», III, 16 maggio 1857, p. 462. així com al final de la temporada, La filla del regiment.«The Saturday Review», IV, 1º agosto 1857, p. 114; V, 16 gennaio 1858, p. 63. També va interpretar Don Giovanni (Zerlina)«The Saturday Review», III, 6 giugno, p. 531, e 13 giugno 1857, p. 548. i Les noces de Figaro (Susanna).«The Saturday Review», IV, 25 luglio, p. 91, e 1º agosto 1857, p. 107. Després va fer una gira per Liverpool, Manchester, Birmingham, Glasgow, Edimburg, Bath, Bristol, Cheltenham, Brighton i altres ciutats. Més tard va tornar de nou a Dublín i, al novembre i desembre, va fer una gira pels Països BaixosArditi, p. 51. i Alemanya juntament amb el tenor Antonio Giuglini (1825 – 1865).Creathorne Clayton, p. 380-394. La cronologia nel libro della Clayton si presenta in genere abbastanza imprecisa e inaffidabile, in quanto spesso i fatti avvenuti in anni precedenti o successivi risultano mescolati arbitrariamente tra loro. Quando possibile la cronologia è stata verificata su «The Saturday Review».
A principis de 1858, però, tornà al Her Majesty's Theatre, on va tenir l'oportunitat de reprendre algunes de les parts ja interpretades en anys anteriors, però també d'introduir nous personatges al seu repertori londinenc: Amina de La sonnambula de Bellini,«The Saturday Review», V, 23 gennaio 1858, p. 93. Arline en una versió italiana amb recitatius musicats (titulat La Zingara) de The Bohemian girl de Balfe, que va ser un èxit rotund,The Saturday Review», V, 13 febbraio 1858, p. 161. Luisa Miller de VerdiThe Saturday Review», V, 5 giugno 1858, p. 596. Si trattava della prima inglese dell'opera di Verdi (Amanda Holden (a cura di), The New Penguin Opera Guide, New York, Penguin Putnam, 2001, p. 989. ISBN 0-14-029312-4). i finalment Serpina de La serva padrona de Paisiello.The Saturday Review», VI, 10 e 24 luglio 1858, p. 45 e 84. Després de l'habitual gira per les províncies angleses i Irlanda, el 28 de setembre, sortint per una gira esperada a Nova York, va saludar el públic londinenc amb un concert de comiat al Crystal Palace, al qual van assistir deu mil espectadors, plens d'entusiasme.Clayton, p. 392 e 393. Come al solito, la data indicata dalla Clayton (ottobre 1858) non corrisponde a quella che si legge sull'annuncio del concerto pubblicato su «The Saturday Review» (VI, 25 settembre 1858, p. 313).
Als Estats Units va debutar a l'Acadèmia de Música, aleshores el teatre més gran del món, amb la seva Traviata preferida, i després es va traslladar a Filadèlfia i altres grans ciutats americanes, interpretant, a més de Verdi, obres de Donizetti, Paisiello. i Mozart,Angela Cingottini, Marietta Piccolomini, una gentildonna prestata alla lirica, «Blog Chitarra e Dintorni» Archiviato il 20 luglio 2011 in Internet Archive. i gaudint d'un èxit comparable a l'europeu.Creathorne Clayton, p. 380-394. La cronologia nel libro della Clayton si presenta in genere abbastanza imprecisa e inaffidabile, in quanto spesso i fatti avvenuti in anni precedenti o successivi risultano mescolati arbitrariamente tra loro. Quando possibile la cronologia è stata verificata su «The Saturday Review».