La Pedra de Tízoc o de Chetumal és una gran escultura circular amb gravats mexiques redescoberta el 17 de desembre del 1791 a la Plaça Major de la Ciutat de Mèxic per Antoni de León y Gama. Considerada pels arqueòlegs un temalácatl o plataforma de sacrificis, l'anomenaren Altar de sacrificis gladiatoris pel canal que presenta en un lateral, tot i que alguns estudis apunten que s'hi va afegir a posteriori en el s. .Manuel Aguilar-Moreno, Handbook to Life in the Aztec World, p.182. El canal no està documentat en la descripció detallada de la pedra en La història general de Bernardino de Sahagún. Alguns estudis conclouen que l'escultura fou danyada intencionalment per a reforçar els informes sensacionalistes de la civilització asteca, i que no té cap relació amb sacrificis.Matos Moctezuma (2010), p. 317. Es creu que era un monument a la victòria militar de monarques mexiques sobre diferents zones de Mesoamèrica, on els glifs d'aquestes àrees es poden veure al costat de figures de guerrers derrotats en una banda de l'escultura.
Aquesta escultura forma part dels objectes destruïts o danyats durant la colònia espanyola, que s'empraven com a material de construcció o fonamentació, així com per a corroborar les idees colonials contra la civilització mexica.
Història Es creu que podria ser un temalácatl, plataforma de lluita on es feien combats gladiatoris entre un guerrer captiu que es lligava a aquesta plataforma i se li armava sols amb una matxet de fusta adornat amb plomes, el qual lluitava amb guerrers asteques totalment equipats i armats amb espases d'obsidiana (macuahuitls) o destrals metàl·liques de guerra (tepoztlis). Segons fonts històriques, el guerrer Tlahuicole va lluitar i matar vuit adversaris, i en va ferir altres vint. Davant aquesta mostra de valentia, se li va oferir a Tlahuicole un lloc de capità en l'exèrcit mexica, però ell rebutjà l'oferta i fou executat.
Mal intencional de l'escultura miniatura|Fotografia anònima que mostra el mal en l'escultura (ca. 1900) L'escultura està danyada en la cara superior i en un costat de la cara lateral, és un forat i un canal esculpits amb una tècnica de remoció de material. Aquesta modificació segueix un patró asimètric, d'estil o simbòlic no reconegut en una altra obra. La modificació ha danyat la part central, on sembla que hi havia el suport per al lligam del gladiador o la cara d'un monarca mexica; aquest continua en direcció radial cap a la cara lateral, on baixa. Una altra escultura semblant com la Pedra de Moctezuma no presenta pas aquest dany.
Descripció En un lateral, té representacions de Tezcatlipoca, un dels principals déus asteques o, segons altres fonts, del governant Tízoc, el hueyi tlatoani entre 1481 i 1486, vestit com el déu Huitzilopochtli, d'on prové el nom que s'ha donat a la pedra. La figura descrita agafa pels cabells governants d'altres pobles, per representar els vençuts en les batalles. Les cares superior i lateral estan treballades amb estil mexica imperial: la de dalt mostra la representació convencional del sol. La lateral té una seqüència de 15 escenes, cadascuna amb un guerrer que sotmet una deïtat que personifica el senyoriu amb un glif toponímic.(9) Referències
Bibliografia Matos Moctezuma, Eduardo; Leonardo López Luján (2010). «V». Escultura Monumenta Mexica (primera edición). México: Fondo de Cultura Económica. ISBN 978-607-16-0932-8.
Categoria:Mèxic Categoria:Civilització asteca Categoria:Artefactes