va ser una escriptora, pianista, compositora i promotora de la participació de les dones en el moviment catalanista.
Biografia Filla d'una família de fabricants tèxtils, va aprendre les primeres lletres al col·legi de les Escolàpies de Sabadell i després continuà els estudis a Barcelona i a l'internat occità Pension Catalane, de Castres. En aquests anys es formà en educació musical i començà a manifestar els seus dots d'escriptora i de música i compositora.
Notable pianista, signava les seves primeres composicions musicals amb el pseudònim de Graziel·la, inspirada en el nom d'una de les seves obres preferides, la novel·la romàntica Graziella (1849), d'Alphonse de Lamartine. Amb aquest nom es presentà a diversos concursos musicals, on obtingué alguns premis. És recordada especialment per Suspirs, que fou premiada en un concurs musical de Chicago l'any 1893.
Publicà alguns poemes en diverses revistes de Sabadell i Barcelona, com Lo Catalanista, Revista de Sabadell o La Llumanera de Nova York, i diferents escrits en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Amb aquest esperit, va escriure el poemari Cant a la senyera per a l'Orfeó de Sabadell, el poema Rosari antic (recull de la vida, els costums i les tradicions de Catalunya) i va contribuir a ressuscitar el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol.
Va morir a Sabadell als vuitanta-dos anys i el seu enterrament va constituir a Sabadell una manifestació de dol popular. El Fons Agnès Armengol i Altayó és a la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell. Un carrer de la ciutat i una escola porten avui el seu nom.
Obres Lays Ramell de Semprevives (poesies) miniatura|Agnès Armengol i Altayó, a Feminal, núm. 122, de 24 de juny de 1917|235x235px 1912. Redempció. Il·lustració Catalana. Col·lecció Feminals. 1925. Sabadellenques i altres poesies. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 3. 1925. Redempció. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 4. 1926. Els dies clars. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 7. 1926. Rosari antic. Tradicions i records. Sabadell: Biblioteca Sabadellenca, 10.
Poemes presentats als Jocs Florals de BarcelonaArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques 1893. Montanyana. 2n accèssit a la Flor Natural."La Vanguardia" Dilluns 8 maig 1893, pàgina 1 miniatura|219x219px|Agnès Armengol de Badia1919. Al Montserrat. 1919. Na Marió. 1926. San Josep. 1927. La bona masovera. 1927. La nit i la diada de San Joan. Obra musical
Le Jasmin (1873) Le Noyer (1873) L'heure du mystere (1873) A toi, les sanges de bonheur (1873) Chant du soir (1875). Obra per a quartet de violí, violoncel, piano i harmònium Ballet Impromptée (1876). Obra per a piano a quatre mans Composicions (1876). Obres per a veu i piano Impromptus (1877). Obres per a piano. Suspirs (1877). Obra per a veu i piano. A une marguerite des champs (1877). Vora la mar (1877). Barcarola per a veu i piano Ah! qui podrà oblidar ton cel de festa. (1879). Obra per a veu i piano Cantar. Obra per a veu i piano Regret! Obra per a piano Goigs a la Mare de Déu de la Salut (1882). Obra per a solista i cor Cançons per a Infants (1928). Obres per a veu i piano
Referències
Bibliografia Camil Geis. Agnès Armengol. Sabadell: 1978. Revista Quadern, número 5, pàgines 103-104.
Categoria:Escriptors sabadellencs en català Categoria:Poetes sabadellencs Categoria:Escriptors del Vallès Occidental contemporanis en català Categoria:Poetes catalans del sud contemporanis en català Categoria:Poetes del Vallès Occidental en català Categoria:Músics sabadellencs Categoria:Compositors sabadellencs Categoria:Pianistes del Vallès Occidental Categoria:Promotors culturals catalans del sud contemporanis Categoria:Catalanistes Categoria:Morts a Sabadell Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes del Vallès Occidental Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX