Anti-Flag va ser una banda nord-americana de punk rock formada a Pittsburgh, el 1988. La banda era coneguda pel seu activisme polític d'esquerra. Durant la major part de la carrera de la banda, els seus membres van incloure Justin Sane (veu i guitarra), Chris Head (guitarra), Pat Thetic (bateria) i Chris Barker, també conegut com a Chris No. 2 (veu i baix).
Guanyant popularitat a través del punk underground, Anti-Flag va signar polèmicament amb RCA Records i va llançar el seu debut amb el segell For Blood and Empire el 2006. Contenia senzills com "The Press Corpse" (que va ser l'única aparició de la banda a la llista d'Airplay alternatiu dels EUA) i "This is the End (For You My Friend)", que va aparèixer en diversos videojocs.
Després del seu màxim èxit comercial, la banda va continuar activa i va llançar un total de tretze àlbums, l'últim dels quals va sortir a la llum pocs mesos abans de la seva dissolució. A més, la banda gestionava el seu propi segell discogràfic, AF Records.
Anti-Flag es va dissoldre de manera inesperada al juliol de 2023 arran de diverses denúncies de violació i agressió sexual contra Sane. Els altres membres van condemnar les acusacions i van aturar totes les activitats de la banda.
Història Primers anys (1988, 1992–1996) Anti-Flag es va formar originalment el 1988 per Justin Sane i Pat Thetic. Diversos guitarristes i baixistes es van unir i van deixar la banda durant els primers anys de la banda, inclosa la germana de Sane, Lucy Fester, que antigament va formar part de la banda de Chicago Toothpaste. La banda no es va consolidar i es va dissoldre després d'actuar en un sol espectacle. El 1992, Sane i Thetic van reformar la banda amb Andy Flag com a baixista. El mateix any es va publicar un àlbum de demostració de 17 cançons anomenat 17 Songs.
Els tres primers àlbums (1996–1999) El 1996, Anti-Flag va publicar el seu primer àlbum, Die For the Government, a New Red Archives. Andy Flag va deixar la banda a mitjans de 1996 a causa de disputes personals amb Justin. Després de la marxa d'Andy el 1996, Sean Whelan de la banda de Pittsburgh The Bad Genes va entrar breument com a baixista. Durant aquest temps, Sean també tocava en una altra banda (57 Defective) amb el guitarrista de Pittsburgh Chris Head, a qui va presentar Anti-Flag. A principis de 1997, Chris Head va començar a tocar el baix amb la banda. A finals del mateix any, Jamie Cock va assumir el paper de baixista, permetent a Chris Head ocupar el seu lloc preferit com a segona guitarra. La formació de la banda es va consolidar el 1999, quan Chris Barker, conegut com a Chris No. 2, va substituir Jamie Cock al baix. El 1998, Anti-Flag va llançar el seu segon àlbum de llarga durada, Their System Doesn't Work for You. L'àlbum contenia les nou cançons d'Anti-Flag de l'àlbum dividit de 1996 Anti-Flag/d.b.s North America Sucks, així com 10 noves cançons inèdites. La banda va decidir llançar l'àlbum de manera independent, i Their System Doesn't Work for You es va convertir en el llançament de debut del mateix segell de la banda AF Records.
El 1999, Anti-Flag va llançar l'àlbum A New Kind of Army amb Go-Kart Records i AF Records. L'àlbum tractava temes com l'avortament, la corrupció política, el racisme, el feixisme, la joventut amb problemes, la brutalitat policial i la unitat entre els joves nord-americans. La portada es va desplegar en un pòster amb la frase: "Massa intel·ligent per lluitar. Massa intel·ligent per matar. Uneix-te ara. Un nou tipus d'exèrcit". A més, la banda tenia una exempció de responsabilitat a la part inferior de la portada del seu àlbum, que deia: "Anti-Flag no vol dir antiamericà. Anti-Flag significa antiguerra. Anti-Flag significa unitat".
Fat Wreck Chords (2000–2004) L'any 2000, Anti-Flag va ser convidat a participar en el Vans Warped Tour. Durant aquest temps, els membres d'Anti-Flag van conèixer Fat Mike de NOFX, propietari del segell discogràfic Fat Wreck Chords. Aquesta trobada va crear una amistat entre ells que portaria a Anti-Flag a publicar dos àlbums sota Fat Wreck Chords. miniatura|El líder de la banda Justin Sane al Warped Tour 2006. El 2001, Anti-Flag es va unir amb el productor de música punk Mass Giorgini per gravar l'àlbum Underground Network amb Fat Wreck Chords. Sens dubte, el llançament de l'àlbum fou el moment en què Anti-Flag va sorgir de l'underground hardcore a un focus més gran. L'àlbum tractava els temes del feixisme (concretament els neonazis que s'infiltraven en l'"escena hardcore") i la política exterior dels Estats Units. També va ser el primer treball que contenia un llibret ple d'assajos d'historiadors i comentaristes polítics, sobretot el professor Howard Zinn.
El febrer de 2002, Anti-Flag va llançar l'àlbum Mobilize amb AF Records. L'àlbum va incloure vuit temes d'estudi nous, així com vuit temes en directe de cançons d'altres àlbums. Arran dels atemptats terroristes de l'11 de setembre als Estats Units, Anti-Flag es va pronunciar en contra de la guerra amb el tema principal de l'àlbum, "911 for Peace". Durant aquest temps, moltes botigues de música van treure els discos d'Anti-Flag de les seves prestatgeries, ja que la seva música va ser etiquetada com a "antiamericana". El 2003, Anti-Flag va llançar l'àlbum The Terror State amb Fat Wreck Chords, que es va centrar principalment a criticar les accions de l'Administració Bush pel que fa a la Guerra contra el Terrorisme. Com abans, a l'àlbum es va incloure un llibret ple d'assajos de la banda i d'altres comentaristes polítics. L'àlbum també contenia una cançó anomenada "Post-War Breakout", la lletra de la qual va ser escrita originalment per Woody Guthrie. La música de la cançó va ser composta pels membres d'Anti-Flag, ja que Guthrie mai havia definit els arranjaments en paper.
El 8 d'octubre de 2004, el representant nord-americà Jim McDermott va pronunciar un discurs a la Cambra de Representants, felicitant Anti-Flag pel seu treball per animar els joves a registrar-se i votar.
RCA (2005–2009) El 2005, Anti-Flag va signar un contracte discogràfic de dos àlbums amb el segell major RCA. En una entrevista al diari britànic The Guardian, Justin Sane va explicar el pas de la banda a un segell important:
El primer d'aquests dos àlbums, For Blood and Empire, es va publicar el 21 de març de 2006. El focus principal de l'àlbum és la crítica a la mala gestió per part del govern dels EUA de la Guerra contra el Terrorisme. El senzill principal de l'àlbum, "This Is The End (For You My Friend)," apareix al videojoc Madden NFL 07 i NHL 07. Aquest senzill s'allunya del tema de la guerra i se centra en la joventut amb problemes. Anti-Flag acabaria la seva gira als Estats Units "War Sucks, Let's Party" a l'abril i van treballar en alguns projectes paral·lels com l'African Well Fund i Start to Finish MS Now.
Al llarg de la carrera d'Anti-Flag, nombroses altres bandes s'han afegit a la llista del mateix segell de la banda, AF Records. Aquestes bandes inclouen The Code, Pipedown, Much the Same, The Vacancy, The Unseen, Modey Lemon, Thought Riot, Tabula Rasa i moltes altres.
El 25 de novembre, Anti-Flag va revelar que el seu darrer disc es deia The Bright Lights of America. L'àlbum va ser produït per Tony Visconti i va ser llançat l'1 d'abril de 2008. El single del títol de l'àlbum va ser llançat exclusivament a iTunes el 12 de febrer de 2008. Un vídeo de la cançó es va publicar unes setmanes després.
El 2008, mentre feien una gira amb la banda canadenca Billy Talent a Europa, Justin Sane i Chris No. 2 es van unir al cantant de Billy Talent Ben Kowalewicz i al guitarrista Ian D'Sa, cantant la seva nova cançó "Turn Your Back" del seu següent àlbum inèdit. Els dos també interpretaren una versió única de la cançó.
El març de 2009, Anti-Flag es va veure obligat a cancel·lar una sèrie de gires després que Sane es va trencar la clavícula a l'UEA LCR de Norwich en saltar de l'escenari, intentant aturar algú que estava llançant objectes a la banda.
SideOneDummy (2009-2014) El 30 de setembre de 2008, Chris No. 2 va començar a publicar al seu bloc que la banda havia començat a treballar en el seu setè àlbum d'estudi. El 2 de desembre, Anti-Flag va començar a gravar el disc, començant per "The Economy is Suffering... Let It Die".
El 31 de març de 2009, Anti-Flag va anunciar que el seu següent CD, The People or the Gun, es llançaria a SideOneDummy el 9 de juny de 2009. La banda va gravar l'àlbum en un estudi domèstic que ells mateixos van construir. El primer tema de l'àlbum "Sodom, Gomorrah, and Washington DC (Sheep in Shepherd's Clothing)" es va poder escoltar al lloc web d'Anti-Flag. L'1 de maig de 2009, la banda va interpretar un conjunt complet de covers de The Clash a Hoodwink a East Rutherford, Nova Jersey.
El setembre de 2009, Anti-Flag planejava fer un espectacle durant una protesta del G-20 que tenia lloc a la seva ciutat natal. Tanmateix, l'espectacle va ser cancel·lat pel promotor a causa de les severes restriccions d'aparcament i la presència policial a prop del lloc. Així i tot, la banda va continuar participant personalment a les protestes.
El novembre de 2009, Anti-Flag va mostrar el seu suport als estudiants que protestaven a Viena, Àustria, fent un discurs a l'edifici principal de la Universitat de Viena. També van fer parlar un dels representants dels estudiants als seus dos espectacles a Viena.
El gener de 2010, Anti-Flag va completar una gira pels Estats Units amb el suport d'Aiden i Cancer Bats, amb diverses bandes que omplien un altre espai de suport i bandes locals obrint tants espectacles com fos possible. La gira va ser patrocinada per Amnistia Internacional, peta2, Greenpeace i Innes Clothing. La banda va seguir la gira pels Estats Units amb una gira per Austràlia, tocant a les dates del Soundwave Festival el febrer de 2010, amb bandes com AFI, Paramore, Escape the Fate, A Day to Remember i HIM. També van tocar dues cites de cap de cartell amb el suport d'Alexisonfire i Comeback Kid.
Al llarg de mitjans de 2010, Anti-Flag va tocar en diversos festivals com Ruisrock i Woodstock en Beauce. També van tocar les últimes dates del Vans Warped Tour. El setembre de 2010, la banda va encapçalar una gira canadenca amb el suport de Menzingers. Aquesta gira va ser seguida de la gira europea Vans Off the Wall Music Tour a l'octubre, amb actuacions secundàries de The Swellers i Pulled Apart by Horses.
Al març-abril de 2011, Anti-flag va tornar a tocar en directe encapçalant una gira sud-americana amb This Is a Standoff i donant suport a My Chemical Romance als Estats Units. Al maig-juny de 2011, la banda va tornar a Europa per tocar al Slam Dunk Festival i de suport a System of a Down a Milà a Itàlia.
El 21 de juny de 2011, Justin Sane va anunciar que Anti-Flag estava treballant en el material per a un nou àlbum, que estava previst que es publiqués més tard aquell any. L'àlbum tenia el títol provisional de Magnum. Sane també va anunciar plans per gravar un nou àlbum en solitari en el futur, ja que també havia estat treballant en algun material en solitari orientat al folk.
El 20 de març de 2012, Anti-Flag va publicar un àlbum anomenat The General Strike, que va ser gravat i produït per la banda al seu estudi a casa. La banda també tenia la intenció d'anar a The General Strike Record Release Tour amb The Flatliners i els Have Nots. Van llançar un vídeo amb la lletra de la cançó "1915" que parlava de Joe Hill.
El juny de 2014, Anti-Flag va anunciar que llançarien un nou àlbum anomenat A Document of Dissent: 1993-2013. L'àlbum va ser una recopilació dels seus llançaments des del 1993 fins al 2013, i estava previst que es publiqués a Fat Wreck Chords, que va ser el primer llançament de la banda amb el segell des de The Terror State el 2003. L'àlbum es va publicar el 21 de juliol de 2014.
Documental Spinefarm i Beyond Barricades (2015-2023)