L'escínid del rei (Egernia kingii) és una espècie de llangardaix de la família dels escíncids. És endèmica d'Austràlia.

Etimologia El nom específic kingii, és en honor a l'australià Phillip Parker King, que va explorar la costa d'Austràlia mentre era oficial de la Royal Navy.Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2011). The Eponym Dictionary of Reptiles. Baltimore: Johns Hopkins University Press. xiii + 296 pp. . (Egernia kingii, p. 141).

Història miniatura|esquerra|Un escíncid del rei prop d'Albany Un nom tradicional de l'escíncid del rei és wady, donat pel poble Nyungar del sud-oest d'Austràlia Occidental. El primer europeu que va dibuixar un escíncid de rei va ser l'artista i naturalista Ferdinand Bauer que va fer un dibuix detallat d'un durant l'expedició de Flinders el 1801.

Hàbitat L'escínid del re és originari de les regions costaneres del sud-oest d'Austràlia. És comú a l'illa Rottnest, l'illa Penguin i algunes zones costaneres amb bosc obert i brucs oberts.

Descripció És un escíncid negre gran i de cos pesat que pot assolir una longitud total (inclosa la cua) de 55 centímetres amb un pes de 220 grams.

Dieta És omnívor i consumeix majoritàriament matèria vegetal més suau de la gamma de vegetació local, però complementa la seva dieta amb insectes i ous d'ocells.

Depredadors L'escíncid del rei és presa de molts animals, incloses les serps tigre. Tot i així es troba el seu estat de conservació és de risc mínim.

Reproducció Com molts escíncid, és vivípar, i després d'un període de gestació de 20 a 22 setmanes, dona a llum a ventrades de 2 a 8 cries que tenen un pes aproximat de 7 grams. La mortalitat juvenil és alta i el creixement fins a la mida adulta és lent, de manera que els exemplars madurs poden tenir una vida bastant llarga.

Referències

Bibliografia Boulenger GA (1887). Catalogue of the Lizards in the British Museum (Natural History). Second Edition. Volume III. ... Scincidæ ... London: Trustees of the British Museum (Natural History). (Taylor and Francis, printers). xii + 575 pp. + Plates I-XL. (Egernia kingii, p. 138-139). Glauert L (1960). "Herpetological miscellanea. XII. The family Scincidae in Western Australia. Part 1. The genera Tiliqua, Trachysaurus and Egernia ". Western Australian Naturalist 7 (3): 67-77. Gray JE (1838). "Catalogue of the Slender-tongued Saurians, with Descriptions of many new Genera and Species". Ann. Mag. Nat. Hist., First Series 2: 287-293. (Tiliqua kingii, new species, p. 290).

Enllaços externs

Govern d'Austràlia - Departament del canvi climàtic Més fotografies

Categoria:Escíncids Categoria:Rèptils d'Austràlia