La Ciutat Vella de Bakú (en àzeri: İçəri Şəhər) és el nucli històric d'aquesta ciutat, capital de l'Azerbaidjan. Al desembre del 2000, la Ciutat Vella de Bakú, amb el Palau dels Xirvanxàs i la Torre de la Donzella, esdevingueren la primera ubicació d'Azerbaidjan classificada com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

El centre de Bakú és la ciutat vella, una antiga fortalesa. Encara se'n conserven moltes muralles i torres, que van ser fortificades després de la conquesta russa del 1806. Aquesta part és molt pintoresca, amb un laberint de carrerons estrets i empedrats i edificis vells. Entre aquests, destaquen el Palau dels Xirvansàs o Şirvanşahlar Sarayı (segles XV-XVI), dos serralls de caravanes (antics hostatges), la Torre de la Donzella o Gız Galası (del segle XI), amb una vista magnífica sobre el port, els banys perses i la mesquita aljama del divendres (on era el Museu de la Catifa i les Arts Aplicades, i ara novament mesquita). La ciutat vella també té moltes mesquites menudes, moltes sense acabar, que mostren detalls particulars.

Història La Ciutat Vella, inclosa la Torre de la Donzella, data si més no del segle XII, i alguns investigadors sostenen que la construcció data del segle VII.Mir Teymur. Ichari Shahar – The Heart of Baku: A Living Monument from the Middle Ages. Azerbaijan International, verano de 2000.

D'aquest període medieval de Bakú, resten alguns monuments, com ara el Minaret de Gal·la Synyg (segle XI), les muralles i torres de la fortalesa (s. XI-XII), la Torre de la Donzella, el Caravanserrall Multani, la casa de banys Hajji Gayyib (s. XV), el Palau dels Xirvanxàs (s. XV-XVI), el Caravanserrall Bukhara i la casa de banys Gasimbey (segle XVI).

El 1806, quan Bakú fou envaïda per l'Imperi Rus durant la Guerra russopersa (1804-1813), hi havia 500 llars i 707 botigues, i una població de 7.000 habitants a la Ciutat Vella (aleshores l'únic barri de Bakú), amb gairebé tots els tats (grups) ètnics. Entre el 1807 i el 1811, es repararen les muralles de la ciutat i s'ampliaren les fortificacions. La ciutat tenia dues portes: la de Salyan i la de Shemakha, i estava protegida per dotzenes de canons col·locats a les parets. El port es va tornar a obrir per al comerç i el 1809 n'hi havia una oficina de duana.Фатуллаев, Шамиль. Градостроительство Баку XIX – Начала XX Веков. Баку, Институт архитектуры и искусства Академии наук АзССР, 1978.

En aquest període Bakú començà a estendre's més enllà de les muralles, i en sorgiren nous barris. Així, s'empraven els termes ciutat interior i ciutat exterior. L'actor de Bakú Huseyngulu Sarabski va escriure en les seues memòries:Sarabski, Hüseynqulu. Köhnə Bakı. Bakı, 1958.

Amb l'arribada dels russos, l'aspecte arquitectònic tradicional de la Ciutat Vella canvià. Molts edificis europeus s'alçaren al segle XIX i començaments del XX, en estils com el neobarroc i neogòtic.

El 1865, una part de les muralles de la ciutat amb vista a la mar fou enderrocada, i les pedres es van vendre i usar en la construcció de la ciutat exterior. Els diners obtinguts d'aquesta venda (44.000 rubles) es destinaren al bulevard de Bakú. El 1867, les primeres fonts de Bakú es posaren al bulevard. En aquest període se n'obriren dues portes més, una n'és la famosa Porta de Taghiyev (1877).

L'església referida per Huseyngulu Sarabski era l'església Armènia de la Santíssima Verge, construïda sota domini persa entre el 1797 i el 1799 a l'ombra de la Torre de la Donzella, desapareguda des del 1984 i enderrocada al 1992.Thomas de Waal: Black Garden – Armenia and Azerbaijan Through Peace and War. New York University Press, 2003. , p. 103.

Galeria d'imatges

Referències

Categoria:Bakú Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Àsia