José María Alexandre, també com Joseph, Alexandre i Aleyxandre (Oriola? (Baix Segura), vers el 1772 - Idem. 4 de juny, 1832), va ser un compositor i mestre de capella espanyol.Garbayo, Javier (2002). «Alexandre [Aleixandre, Aleyxandre], José». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 1. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 259-260. ISBN 8480483040.Pastor Navarro, José. Diccionario biográfico de personajes alicantinos. I (A). p. 210-211. Consultado el 17 de septiembre de 2023.

Biografia Sembla que va néixer a Oriola cap al 1772, però no s'ha pogut confirmar. Segons els seus propis escrits, es va educar musicalment a la Catedral d'Oriola sota el magisteri de Joaquín López.Garbayo, Javier (2002). «Alexandre [Aleixandre, Aleyxandre], José». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 1. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 259-260. ISBN 8480483040.

Les primeres notícies segures que se'n tenen són del 1791, quan va enviar un memorial a la Catedral d'Oriola. El 1796, amb 24 anys, es va presentar sense èxit a les oposicions al magisteri de la Catedral de Granada, que es van realitzar a distància, amb enviament de les composicions. De la documentació i l'edat esmentada s'ha deduït la data de naixement d'Alexandre el 1772. El 28 de març de 1798 va prendre possessió del càrrec de violinista a la Catedral d'Oriola.

El 1806 es va presentar a oposicions per al magisteri de la capella de la Cocatedral de Sant Nicolau de Bari d'Alacant. Alexandre es va enfrontar a Francisco Pérez Guarner, mosso de capella de la Col·legiata de Xàtiva i alumne de José Morata, i José Pacheco, organista de la Basílica de Santa Maria d'Alacant. L'examen va ser dur i els candidats van haver de fer cinc proves: posar música al salm Dòminus regnavit a vuit veus en 48 hores; dirigir una glòria davant de la capella de música; compondre una nadala a vuit veus amb recitat i ària, amb el text Plorant està asseguda; composició d'un baixet a vuit veus; i una prova teòrica de música. El 29 de gener de 1806 els examinadors, Ignacio Rodríguez, mestre de capella de l'església parroquial d'Elx, i Andrés Jover, arpista de la Col·legiata de Sant Nicolau, van donar el primer lloc a José Alexandre, «per veure en les seves obres variació, bon gust, i estar ben coordinades i acabades; a més de comptar la nadala amb una instrumentació brillant, natural i senzilla». El segon lloc va ser per a Francisco Pérez, a qui van qualificar mancat d'experiència per l'edat i les obres d'escassa variació i gust. En tercer lloc van posar José Pacheco, a qui van reprovar a la majoria de les seves composicions. El cabildo municipal es va reunir un dia després, el 30 de gener, i per votació, quatre es van decidir per Francisco Pérez i tres per Alexandre, per la qual cosa Pérez va quedar amb el càrrec.Flori López, Ana María (2018). «Recursos y litigios por el magisterio de capilla en la Colegial de San Nicolás de Alicante entre 1806 y 1822: Joseph Alexandre versus Francisco Pérez Guarner». Cuadernos de Investigación Musica (6): 242 ss. ISSN 2530-6847. doi:10.18239/invesmusic.v0i0.1946. Consultado el 17 de septiembre de 2023.

Alexandre va apel·lar al Consell de Castella a Valladolid, que li va donar la raó. Tot i així ell, plet va ser complicat, amb Alexandre defensant que havia guanyat les oposicions i Pérez defensant que el cabildo ho havia nomenat a ell. A això s'hi unia el fet que l'Alexandre no havia finalitzat un dels exercicis, cosa que li donava avantatge.Actes capitulars de la Col·legiata d'Alacant

Després de l'entrada de les tropes napoleòniques a Espanya el 1808, Alexandre va ingressar a l'exèrcit:Garbayo, Javier (2002). «Alexandre [Aleixandre, Aleyxandre], José». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 1. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 259-260. ISBN 8480483040.Pedrell

Acabada la guerra, Francisco Pérez va esperar que les circumstàncies polítiques li fossin favorables per al 14 de gener de 1811 dirigir-se al Consell de Regència per exposar-li el seu cas, afegint l'arbitrarietat, el despotisme i la intriga de l'antic govern, del que era favorable Alexandre, donant a entendre que havia estat un complot en contra de la seva persona pels enemics del govern. L'ajuntament va respondre a una sol·licitud d'informació del Consell de Regència afirmant que Alexandre havia estat elegit per la parcialitat dels censors i la influència dels seus protectors. El Consell de Regència va decretar el 9 de novembre que es donés el càrrec a Francisco Pérez. Alexandre no es va donar per vençut. El plet va continuar fins a 1819, quan José d'Ayala, Membre de Cambra del Suprem Consell, finalment no va accedir a la reposició d'Alexandre.

Mentrestant, Alexandre es va veure obligat a sol·licitar una plaça de flautista a la Catedral d'Oriola el 1812, obligat a més a suplir el violí o el violoncel. Després de la mort del mestre Joaquín López González, l'1 de novembre de 1815 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral d'Oriola, on continuaria en el càrrec fins a la seva mort, el 4 de juny de 1832.Garbayo, Javier (2002). «Alexandre [Aleixandre, Aleyxandre], José». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 1. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 259-260. ISBN 8480483040.

Obra José Alexandre va deixar nombrosíssimes composicions a l'arxiu musical de la Catedral d'Oriola, majoritàriament de caràcter religiós. Entre elles es troben tres misses, lamentacions, motets, responsoris, salms i magníficats, nadales. A més va compondre recitats i àries.Garbayo, Javier (2002). «Alexandre [Aleixandre, Aleyxandre], José». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 1. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 259-260. ISBN 8480483040. Entre elles destaquen:Pastor Navarro, José. Diccionario biográfico de personajes alicantinos. I (A). p. 210-211. Consultado el 17 de septiembre de 2023.

Hoy se publica en los cielos (1785), nadala a quatre veus, violins, oboès i trompes; Qui Manducat (1795), motet a cinc veus, violins, oboès i trompes; Miserere (1797), a vuit veus, violins, flautes i trompa; Las zagalas de otros años (1798), nadala a sis veus, violins, oboès i trompes; Psalmo Lauda Jerusalén (1799), per a solo i cor, amb violins, oboès, trompes i baix; Mortales, el remedio (1799), nadala a vuit veus, violins, oboès i trompes; Vivientes y ya felices (1800), nadala a sis veus, violins, oboès i trompes; Miserere (1803), a vuit veus, violins, oboès i trompes; Magnificat (1805), a sis veus, violins, oboès i trompes; Al más dichoso día (1805), nadala a sis veus, violins, oboès i trompes; Dominus regnavit (1806), salm a vuit veus; Porque los niños ignoran (1814), nadala a sis veus, violins i oboès; Beatus Nicolás (1817), responsori a cinc veus; Hay nuestros pechos (1828), nadala a vuit veus, oboès i trompes; Pastores quedito (1830), nadala a cinc veus, violins, oboès i trompes; De Torrelodones, sarsuela, de la qual no es coneix el seu parador;Garbayo, Javier (2002). «Alexandre [Aleixandre, Aleyxandre], José». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 1. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores. p. 259-260. ISBN 8480483040. Viva Cuba española, pasdoble.

Referències

Categoria:Compositors espanyols del Classicisme Categoria:Morts a Oriola Categoria:Compositors valencians del segle XVIII Categoria:Compositors valencians del Classicisme Categoria:Compositors valencians del Romanticisme Categoria:Músics oriolans Categoria:Violinistes valencians contemporanis Categoria:Organistes valencians contemporanis Categoria:Mestres de capella valencians contemporanis Categoria:Compositors valencians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII Categoria:Valencians nascuts al segle XVIII Categoria:Nascuts el 1772