Stagecoach és un western nord-america de 1966, dirigida per Gordon Douglas entre juliol i setembre de 1965, i una nova versió en color del clàssic en blanc i negre guanyador d'un Oscar de John Ford Stagecoach.Stagecoach at RareFilm A diferència de l'original que va enumerar els deu actors principals per ordre d'importància, les estrelles principals es classifiquen per ordre alfabètic. Syndicated Hollywood columnist for Newspaper Enterprise Association describes his visit to Stagecoach's picturesque filming location in Nederland, Colorado
Argument El 1880, un grup d'estrangers al Territori de Wyoming s'embarca a la diligència en direcció est des de Dry Fork fins a Cheyenne. Els viatgers semblen normals, però molts tenen secrets dels quals fugen. Entre ells hi ha Dallas, una prostituta que és expulsada de la ciutat; un metge alcohòlic, Doc Boone; embarassada Lucy Mallory amb el seu marit oficial de cavalleria; i el venedor de whisky Samuel Peacock. A mesura que comença l'escenari, el tinent de Cavalleria Blanchard anuncia que Cavall Boig i els seus sioux són en guerra; la seva petita tropa oferirà una escorta part del camí.
Repartiment ActorPaperTal com s'indica al pòster: els noms dels personatges no s'especifiquen als crèdits del repartiment a la pantallaAnn-MargretDallas, l'amfitriona del SalóRed ButtonsMr. Peacock, comerciant de whiskyMike ConnorsHatfield, el jugadorAlex CordThe Ringo KidBing CrosbyJosiah Boone, el metge alcohòlicBob CummingsHenry Gatewood, el malversadorVan HeflinCurley Wilcox, el marshallSlim PickensBuck, el conductorStefanie PowersMrs. Lucy Mallory, la futura mareKeenan WynnLuke Plummer, l'assassí ambBrad Weston Matt PlummerJoseph Hoover Tinent BlanchardJohn Gabriel Capità Jim MalloryOliver McGowan Mr. Haines David Humphreys Miller Billy PickettBruce Mars Dancing TrooperBrett Pearson Drunken SergeantMuriel Davidson Mrs. Ellouise Gatewood Ned Wynn Ike PlummerNorman Rockwell Busted Flush el jugador de pòquerEdwin Mills Sergeant MajorHal Lynch Jerry the Bartender andThe Westernaires"Westernaires appear in the movie "Stagecoach" (1966)" (Westernaires Alumni Association website) US Army Cavalry +Sense acreditar (en ordre d'aparició)Walker EdmistonAgent de Cheyenne Wells Fargo Priscilla MorrillEloiseHarry Carterjuagdor de pòquerOttola NesmithlandladyKam TongWaldo
David Humphreys Miller i Norman Rockwell També en el repartiment, interpretant els seus únics papers de pel·lícula acreditats, hi havia dos artistes, David Humphreys Miller, un historiador del western de 47 anys que es va especialitzar en la cultura dels indis de les planures del nord i va crear, entre les seves obres, 72 retrats dels supervivents de la batalla de Little Bighorn i Norman Rockwell, de 71 anys, que estava compromès per estar al plató per pintar els retrats de les estrelles i li van assignar el petit paper de jugador de pòquer de la ciutat àlies Busted Flush. La seqüència de crèdits de tancament de la pel·lícula inclou la inscripció a pantalla completa, THE CAST AS PAINTED BY NORMAN ROCKWELL, seguida d'imatges de cadascun dels deu actors principals en el mateix ordre que als crèdits d'obertura. Els retrats també es van utilitzar al pòster de la pel·lícula.Stagecoach poster at the Norman Rockwell MuseumCurry, Adrian. "Movie Poster of the Week: The Movie Posters of Norman Rockwell" (MUBI, 09 July 2010)
Producció Desenvolupament El productor Martin Rackin es va interessar a fer la pel·lícula després d'haver acabat un període com a cap de producció a Paramount. Sentia que l'original havia envellit i que el públic modern no el coneixia gaire. També creia que els westerns eren el «pa amb mantega de la indústria».Style Changes Upgrade '65 'Stagecoach' Scheuer, Philip K. Los Angeles Times 5 Sep 1965: b11. Un amic seu volia comprar els drets de la pel·lícula, però no tenia prou diners. Rackin va intervenir i va poder vendre la pel·lícula a Darryl F. Zanuck a Fox.
Va contractar Gordon Douglas per dirigir-la. Els homes havien treballat junts deu vegades abans i Rackin el va anomenar «el director més subestimat de Hollywood - fins i tot va fer que Harlow semblés interessant - un cavall de batalla que segueix ajudant quan un estudi té problemes i simplement no ha tingut material correcte.»
Edmond O'Brien i Richard Quine van recomanar Alex Cord a Rackin.The Perils of Re-staging the 'Stagecoach' Rackin, Martin. Los Angeles Times 11 Apr 1965: M11
Localitzacions El rodatge va començar el 6 de juliol de 1965.Keenan Wynn 'Stagecoach Killer' Martin, Betty. Los Angeles Times 21 June 1965: C16. Els exteriors es rodaren a Boulder (Colorado).
Una declaració als crèdits finals diu: "Els productors expressen el seu agraïment als propietaris del Caribou Country Club Ranch a Nederland (Colorado), i al Departament de parcs d'aquest estat, per la seva col·laboració en la realització d'aquesta pel·lícula."
Comparació amb la pel·lícula de 1939 Paral·lelament a la versió de 1939, Ann-Margret substitueix a Claire Trevor com a hostessa/prostituta de saló Dallas. Red Buttons fa el paper de Mr. Peacock, el venedor ambulant d'alcohol amb vestit de sacerdot, interpretat el 1939 per Donald Meek. Michael Connors retrata el jugador Hatfield, creat per John Carradine.
Quart alfabèticament Alex CordAustin, Guy in Hollywood. "Show Business / Rodeo rider turns film star… / Will this new Ringo succeed John Wayne?" (The Sun-Herald {Sydney}, June 19, 1966, page 93) és Ringo Kid, el paper que va convertir John Wayne en una estrella més enllà dels westerns de sèrie B en els que havia aparegut durant la dècada de 1930. En cinquè lloc hi ha Bing Crosby,Wilson, Earl. "Bing Says Sinatra Is Hard To Coop Up" (The Herald Trubune {Sarasota}, August 21, 1965, page 19) fent la seva última aparició important com a actor en una pel·lícula, interpretant l'alcohòlic Doc Boone, aportant la seva pròpia interpretació a la interpretació del personatge que va valer a Thomas Mitchell l'Oscar al millor actor secundari.Bastardo, Luigi. "Stagecoach (1966) DVD Review: The Version Everyone Forgot About / Twilight Time brings us a beautiful transfer for a rather underrated remake of the John Ford classic." (Cinema Sentries, November 22, 2011)
En sisè lloc Bob Cummings interpreta interpreta el banquer malversador Gatewood, un paper assignat el 1939 a Berton Churchill. El setè lloc, Van Heflin, és el marshall, Curley, interpretat a l'original per George Bancroft. La vuitena posició alfabètica la ocupa Slim Pickens com el conductor de la diligència, Buck, inicialment interpretat per Andy Devine. Lucy Mallory, interpretada el 1939 per Louise Platt."Stagecoack" at Bing Crosby Internet Museum (April 2004)
Al final de l'elenc alfabètic, Keenan Wynn, en desè lloc, hi ha Luke Plummer, el patriarca d'una família d'assassins, interpretat el 1939 per l'estrella occidental Tom Tyler, que ocupa l'11è lloc als crèdits finals. Finalment, el 12è actor secundari Joseph Hoover representa el tinent, un personatge originat per Tim Holt, que figurava en 10è lloc als crèdits de 1939.
Banda sonora Crèdits inicials Wayne Newton canta "Stagecoach to Cheyenne" lletra i música Lee Pockriss i Paul Vance
Sense acreditar "Stagecoach Theme (I Will Follow)" Música de Jerry Goldsmith Lletra de Ruth Batchelor Orquestrada per Harry Betts Arranjament vocal de Bill Brown Interpretada pels Bill Brown Singers "Stagecoach To Cheyenne" per Lee Pockriss i Paul Vance Orquestrada per Shorty Rogers Arranjament vocal de Bill Brown Interpretada pels Bill Brown Singers
Recepció Taquilla Segons els registres de Fox, la pel·lícula necessitava guanyar 6.300.000 dòlars en rendes per arribar a l'equilibri i va guanyar 6.950.000 dòlars, el que significa que va obtenir beneficis.
Crítiques Variety ho resumeix així: «La nova versió de Stagecoach és comercialment interessant.» Deu estrelles que representen un ampli espectre d'interès del públic, un guió absorbent sobre diversos personatges reunits pel destí, a més d'una bona direcció i actuacions, tot s'embolica en una producció de Martin Rackin ben muntada… Crosby projecta amb eloqüent la mundanitat cansada d'una persona que encara no ha perdut tota l'autoestima. Molt de l'humor evoluciona a partir del seu gag corrent amb Red Buttons, el venedor de licors vestit de predicador i amb modalitats interpretat abans pel difunt Donald Meek."
La ressenya de The New York Times incloïa: "És possible que els aficionats a l'acció no ho trobin curt, però només alguns dels principals aconsegueixen més que efectes de superfície. En una desviació decidida de la norma, Bing Crosby, com el cirurgià sense afaitar i borratxo, és casual, natural, desenfadat i lleugerament divertit. El Sr. Heflin és autoritzat i taciturn com el marshall intentant d'evitar que el seu presoner, Ringo Kid, sigui abatut pels salvatges Plummers i el Sr. Cord. és pròpiament dur, nerviós i decidit com aquell vaquer solitari venjatiu […] Però "Stagecoach", al cap i a la fi, és una òpera de cavalls, i els cavalls, el paisatge atractiu, aquestes mans fiables i un so i una fúria magnífics fan que sigui un viatge agradable durant la major part del camí."
Quentin Tarantino és un admirador de la pel·lícula dient que "pot estar orgullosa al costat de la versió de John Ford" i va afegir que li van agradar especialment les actuacions de Bing Crosby, Alex Cord i Mike Connors, així com la direcció de Gordon Douglas.
Ressenyes de guies de pel·lícules Leonard Maltin's Movie Guide (edició de 2014) va donar a Stagecoach 2½ estrelles (sobre 4), descrivint-lo com un "Western [C]olorit i amb estrelles" que "està bé, però no pot aguantar una espelma a l'obra mestra de 1939". Maltin també l'anomena "[a]llargada" i assenyala que "Wayne Newton canta la cançó del títol!". Steven H. Scheuer's Movies on TV (edició 1972–73) també va concedir 2½ estrelles (sobre 4), caracteritzant-lo "[Un] remake d'estrelles del clàssic" i avaluant que "[L]a versió de Ford era millor, però l'acció encara és força bona la segona vegada". Una edició posterior (1986–87) va escurçar la revisió de la càpsula a "[U]na all-star..." i "[A]cció encara és força bona...". Una edició encara posterior (1993–1994) va conservar "[U]na all-star", però va revisar la segona frase a "[no és a l'altura del seu predecessor, però és bo en els seus propis termes".
The Motion Picture Guide (1987) dona dues estrelles sobre cinc amb el comentari: «per què Hollywood insisteix a tornar a fer clàssics sempre serà un trencaclosques. La versió de 1939 de John Ford de la història de Haycox. va ser un autèntic clàssic de l'oest i es tracta d'una autèntica truita de l'oest. La presència de Crosby, en el seu darrer treball d'actor al cinema, evita que la pel·lícula sigui un embolic total en els protagonistes, així com Liz Ashley i Anthony Newley tan horrible, va fer que aquesta pel·lícula semblés bona en comparació.» […] «entre que l'original tenia personatges atractius i no tanta violència, aquest es concentra en la sagnia, el diàleg és un intent fallit de ser ‘adult' i les actuacions són generalment deficients. Norman Rockwell apareix breument. Ha fet els excel·lents retrats dels actors utilitzats amb el crèdit final i el van recompensar amb un paper a la pel·lícula, el seu primer i únic Wayne Newton canta 'Stagecoach to Cheyenne'. (Lee Pockriss i Paul Vance). És el tipus de cançó que no agrada a la primera escolta i que s'odia a la segona.»The Motion Picture Guide (Chicago, 1987), volume VII, p. 3094–95
VideoHound's Golden Movie Retriever (edició de 2011) no té una entrada separada per a la versió de 1966, però, al final de la seva redacció per al clàssic de 1939 hi ha la frase, "Refet miserablement amb [sic] el 1966 i de nou —per què?— com una pel·lícula de televisió el 1986".