Sydney Cecil Newman OC (Toronto, 1 d'abril de 1917 - Toronto, 30 d'octubre de 1997) va ser un productor de cinema i televisió canadenc, que va exercir un paper pioner en el drama televisiu britànic des de finals dels anys 50 fins a finals dels 60. Després del seu retorn al Canadà el 1970, Newman va ser nomenat director en funcions de la Branca de programes de difusió de la Canadian Radio and Television Commission (CRTC) i després cap de la National Film Board of Canada (NFB). També va ocupar càrrecs alts a la Canadian Film Development Corporation i Canadian Broadcasting Corporation, i va actuar com a assessor de la Secretaria d' Estat.
Durant la seva estada a Gran Bretanya als anys 50 i 60, va treballar primer amb ABC Weekend TV, abans de passar a la BBC el 1962, ocupant el paper de Cap de Drama per ambdues organitzacions. Durant aquesta fase de la seva carrera, va crear la sèrie d'espionatge The Avengers i va cocrear la sèrie de ciència-ficció Doctor Who , a més de supervisar la producció de sèries de drama social realista innovadores com Armchair Theatre i The Wednesday Play.
El Museum of Broadcast Communications descriu Newman com "l'agent més important en el desenvolupament del drama televisiu britànic". El seu obituari a The Guardian va declarar que "durant deu anys breus però gloriosos, Sydney Newman... va ser l'empresari més important de la Gran Bretanya... La seva mort no només marca el final d'una època, sinó el descans de tota una filosofia de l'art popular."
Al Quebec, com a comissari de l'NFB, va provocar polèmica per la seva decisió de suprimir la distribució de diverses pel·lícules políticament sensibles de directors francocanadencs.
Carrera al Canadà Primers anys i l'NFB Nascut a Toronto com a Sydney Cecil Nudelman, Newman era fill d'un pare immigrant jueu rus que regentava una botiga de sabates.
Després d'estudiar a l'escola pública d'Ogden, que va deixar als tretze anys, es va matricular més tard a l'Escola Tècnica Central, estudiant matèries d'art i disseny. Inicialment va intentar seguir una carrera com a fotògraf i artista, especialitzat en dibuixar cartells de pel·lícules. No obstant això, va trobar tan difícil guanyar prou diners per viure d'aquesta professió que, en canvi, va passar a treballar a la pròpia indústria cinematogràfica.
El 1938, va viatjar a Hollywood, on li van oferir un paper amb la Walt Disney Company gràcies al seu treball de dissenyador gràfic. No obstant això, no va poder acceptar la feina a causa de la manca d'obtenció del permís de treball. De tornada al seu país natal, l'any 1941, va obtenir una feina com a editor de cinema al National Film Board of Canada. Finalment va treballar en més de 350 pel·lícules mentre era editor de l'NFB.
Durant la Segona Guerra Mundial, el cap de l'NFB, John Grierson, va promoure Newman a productor de cinema, treballant en documentals i pel·lícules de propaganda, incloent Fighting Norway, que va dirigir. El 1944, va ser nomenat productor executiu de Canada Carries On , una sèrie de llarga durada d'aquestes pel·lícules.
El 1949, l'NFB el va convidar a la televisió, aleshores una nova indústria, amb una vinculació d'un any a NBC a la ciutat de Nova York. La seva missió allà va ser compilar informes per al govern canadenc sobre tècniques de televisió estatunidenca, centrant-se en drames, documentals i emissions externes.
CBC Television Un dels informes de Newman sobre radiodifusió exterior va ser vist i admirat pels executius de la Canadian Broadcasting Corporation (CBC), i el 1952 es va incorporar a la corporació com a director supervisor de llargmetratges, documentals i emissions externes. Allà va participar en la producció no només d'algunes de les primeres edicions de televisió de Hockey Night in Canada, sinó també el primer partit de la Canadian Football League que es va retransmetre a la televisió. Després de la seva experiència de veure la producció d'obres de teatre de televisió a Nova York, tenia moltes ganes de treballar en drama tot i que, va admetre que "no sabia res de drama". No obstant això, va poder persuadir els seus superiors de CBC perquè el fessin Supervisor de producció dramàtica el 1954. En aquest càrrec va encoratjar una nova onada de joves escriptors i directors, com Ted Kotcheff i Arthur Hailey, i va supervisar espectacles com el popular General Motors Theatre.
Escrivint l'any 1990, el periodista Paul Rutherford va considerar que durant la seva estada a la CBC als anys 50, Newman havia estat un "gran campió del drama realista i canadenc". Va sentir que Newman "va arribar a complir el paper de l'empresari del drama amb la visió d'empènyer la gent a desenvolupar un estil de drama popular i d'alta qualitat".
Diverses de les obres del General Motors Theatre, inclosa Flight into Danger de Hailey, van ser comprades per a la seva projecció per la BBC al Regne Unit. Les produccions van impressionar a Howard Thomas, que era el director general d'ABC Weekend TV, el titular de la franquícia de la cadena ITV rival a les Midlands i al nord d'Anglaterra els caps de setmana. Thomas va oferir a Newman una feina a l'ABC com a productor de la seva pròpia sèrie de thriller de dissabte a la nit, que Newman va acceptar i es va traslladar a la Gran Bretanya el 1958. El 1975, el cap de drama de la CBC, John Hirsch, va assenyalar que la tendència de tants escriptors i directors que havien seguit a Newman al Regne Unit durant la dècada de 1950 i que mai no havien tornat a treballar al Canadà va tenir un impacte perjudicial en l'estàndard dels posteriors drames televisius canadencs.
ABC Weekend TV i ITV
Poc després que Newman arribés al Regne Unit, el cap de drama d'ABC, Dennis Vance, va ser traslladat a un càrrec més alt a la companyia, i Thomas li va oferir a Newman el seu càrrec, que va acceptar ràpidament. Tanmateix, va ser una mica menyspreant l'estat en què va trobar el drama televisiu britànic. "En aquell moment, vaig trobar que aquest país estava una mica ple de classe", va recordar als entrevistadors el 1988. "L'únic teatre legítim era el de varietats que en general donava una visió condescendent de la gent de la classe obrera. Els drames de televisió eren habitualment adaptacions d'obres escèniques i, invariablement, sobre les classes altes. Vaig dir:"Maleïdes classes altes: ni tan sols tenen televisors!'"
La principal eina de Newman per sacsejar aquest ordre establert va ser un programa que s'havia iniciat abans que arribés a ABC, Armchair Theatre. Aquesta sèrie d'antologia es va retransmetre a nivell nacional a les regions d'ITV els diumenges al vespre, i el 1959 va estar entre els deu primers d'audiències durant 32 de les 37 setmanes que es va emetre, amb una audiència de més de 12 milions d'espectadors. Newman va utilitzar el fil per presentar obres de teatre d'escriptors com Alun Owen, Harold Pinter i Clive Exton, i també va portar a col·laboradors del Canadà com Charles Jarrott i Ted Kotcheff. Escrivint l'any 2000, l'historiador de televisió John Caughie va afirmar que "la insistència de Newman perquè la sèrie només utilitzés material original escrit per a televisió va fer que Armchair Theatre fos un moment decisiu en la història del drama televisiu britànic".
El 1960 Newman va idear una sèrie de thriller per a ABC anomenada Police Surgeon , protagonitzada per Ian Hendry. Tot i que Police Surgeon no va ser un èxit i va ser cancel·lat després d'una curta durada, Newman va prendre Hendry com a protagonista, i una part de l'ethos del programa, per crear una nova sèrie (no una seqüela directa com de vegades s'afirma) anomenat The Avengers. Estrenada al gener de 1961, The Avengers es va convertir en un èxit internacional, encara que en anys posteriors la seva premissa va ser una mica diferent de la configuració inicial de Newman, desviant-se cap a un territori més humorístic en lloc de seguir sent un thriller valent.
El gran èxit de Newman a ABC havia estat observat per la British Broadcasting Corporation, els executius de la qual estaven disposats a reviure la fortuna del seu propi departament de drama davant la ferotge competència d'ITV. El 1961, el director de televisió de la BBC, Kenneth Adam, es va reunir amb Newman i li va oferir el càrrec de cap de drama a la BBC. Va acceptar el càrrec, amb ganes d'emprendre un nou repte, tot i que l'ABC l'obliga a romandre amb ells fins a l'expiració del seu contracte el desembre de 1962, després del qual comença immediatament a treballar amb la BBC.Howe, Stammers, Walker; p. 162 and p. 164
BBC Arribada i impacte Hi va haver un cert ressentiment inicial pel seu nomenament dins de la corporació, ja que era un foraster i també guanyava més que molts dels executius superiors a ell, tot i que encara substancialment menys del que li havien pagat a ABC. Com ja havia fet a ABC, tenia ganes de sacsejar la imatge ferma del drama de la BBC i introduir nous punts de venda per al drama de la classe obrera i el grup d'escriptors coneguts com els "Angry Young Men". També va dividir el departament de dramatúrgia en tres divisions separades: sèries, sèries i obres de teatre.
El 1964, ell i Kenneth Adam van iniciar la nova sèrie d'antologia The Wednesday Play, un equivalent de la BBC d'Armchair Theatre, que va tenir un gran èxit i elogis de la crítica amb obres escrites i dirigides per persones com Dennis Potter, Jeremy Sandford i Ken Loach. El fil va atreure comentaris i debats per a diverses de les seves produccions, com Cathy Come Home, una producció de Tony Garnett d'un guió de Jeremy Sandford, que tractava el tema dels sensesostre. També hi va haver problemes causats pel fet que Newman va incorporar directors autònoms per treballar en el programa, que de vegades gastaven en excés en les seves obres per intentar augmentar el seu impacte; amb directors de personal això es podia compensar reduint el pressupost d'una producció posterior, però per a un autònom no hi havia aquest recurs.
Shaun Sutton va ser un dels productors de drama que va treballar amb Newman a la BBC, i més tard va succeir al canadenc com a cap de drama. Més tard va escriure que Newman "va galvanitzar el drama televisiu... [Va crear] un clima en què l'audàcia pagava." En canvi, Don Taylor, que era director del departament de drama en aquell moment, va afirmar més tard que sentia que Newman no era adequat per al càrrec de cap de Drama, escrivint: "Per dir-ho brutalment, em va ofendre profundament que la posició principal en el drama televisiu, en un moment en què realment era el Teatre Nacional de l'Aire, s'hagués donat a un home els valors del qual eren totalment comercials i que no tenia més que un coneixement profà de la tradició teatral anglesa, i molt menys del drama d'Europa i el món en general."
La biografia de Newman al lloc web del Museum of Broadcast Communications assenyala que gran part de la feina per la qual se li atribueix Newman a la BBC era poc diferent de la que havia dut a terme el seu predecessor Michael Barry, que "també va atreure nous escriptors originals joves... i va contractar joves directors... No obstant això, va ser la novetat i la innovació que Newman va encoratjar en la seva producció dramàtica el que és més significatiu: la seva concentració en el potencial de la televisió com a televisió, per a un públic massiu no mitjà." L'acadèmica Madeleine Macmurraugh- Kavanagh ha criticat algunes de les opinions elogioses de l'època de Newman a la BBC, escrivint que: "Quan s'examina el material d'arxiu i premsa que emana del període 1964-65, apareix una bretxa interessant entre el que semblava probable que Newman aconseguís i el que finalment va aconseguir... També rellevant per a la mitologia que ha sorgit al voltant de Newman és el fet que el seu material dramàtic preferit va ser interpretat per alguns com una mica menys radical del que semblava."
Doctor Who