El barret de bruixa o barret de bruixa comú (Pseudosperma rimosum) és una espècie de bolet agarical de la família de les inocibàcies (Inocybaceae).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És l'espècie representativa d'un grup de bolets caracteritzats per ser de mida mitjana a petita, amb aspecte de cama-sec; el barret gairebé sempre cònic amb l'extrem més o menys agut (en forma de barret de bruixa), la superfície fissurada radialment o esquamosa; les làmines escotades i produeixen espores color bru tabac; la carn és filamentosa, d'olor sovint espermàtica i són fongs micorrízics. Pseudosperma rimosum es caracteritza per tenir la superfície del barret clivellada i les làmines de color groc olivaci.
Taxonomia Elias Magnus Fries, Syst. mycol. 1: 386 (1821 va sancionar l'espècie Agaricus rimosus amb la imatge 388 de Pierre Bulliard a Herbier de la France (1789).
Károly Kalchbrenner (1867) la transferí al gènere Inocybe
En la revisió de la familia Inocybaceae, Matheny & Esteve-Rav. (2020) varen proposar el nou gènere Pseudosperma (pseudo- pel fet de recordar la superfície clivellada de les espècies del gènere Inosperma) i la nova combinació Pseudosperma rimosum (Bull.) Matheny & Esteve-Rav., comb. nov.
El nom Inocybe rimosa, pel fet de ser sancionat per Fries, té prioritat sobre I. fastigiata.
Rimosa és un mot llatí que vol dir "plena de clivelles"
Iconografia Phillips, R. (1991): 219g
Descripció Bolet de mida més aviat gran; barret de 2-8 cm; de jove de cònic a campanulat, més tard estès i umbonat (en forma de barret de bruixa); de superfície fibril·losa-rimosa amb l'edat i la proximitat al marge, clivellada en sentit radial i deixant veure la carn pàl·lida entre les fibres; de color bru groguenc a bru ocraci, sovint amb el centre més fosc.
Làmines escotades,; grisenques de jove, més tard groc verdoses, bru verdós en madurar; aresta blanca, flocosa.
Cama de 30-100 x 3-10 mm; cilíndrica, sense bulb; flosculosa a la part superior (cistidis), de blanquinosa a groc brunenca
Carn escassa; blanquinosa; olor espermàtica, dolcenca al tast.
Basidiòspores 9-15 x 6-8 μm, generalment el·lipsoidals; queilocistidis 30-70 x 10-22 μm, d'àmpliament cilíndrics a clavats.
Hàbitat Fong micorrizogen que viu associat a planifolis i coníferes, en clarianes i marges de camins, en tota mena de sòls, però especialment en els humífers. Fructifica des de la primavera fins a la tardor, formant grups nombrosos.
Distribució geogràfica Ès molt comú; es troba des dels Pirineu fins al litoral Estès a Europa i America del Nord.
Espècies semblants Hi ha espècies veïnes d'aspecte similar i d'igual o pitjor toxicitat, entre les quals destaca el barret de bruixa de Patouillard (Inocybe erubescens) (= Inocybe patouillardii), (dedicat a Patouillard, un reconegut farmacèutic). És més molsut, comença blanc i s'esgrogueix, però va prenent, amb el temps, coloracions rosades i rogenques.
Comestibilitat És tòxic. El seu consum provoca intoxicacions de tipus muscarínic. Pot ser el responsable d'intoxicacions en ser confós amb el fredolic (Tricholoma terreum) i ser collit conjuntament, ja que sol freqüentar el mateix hàbitat que aquest.
Referències
Categoria:Agaricals