Al-Màida (; ‘La taula [parada amb menjar]’) o La taula servida, baixada del cel és la cinquena sura de l'Alcorà, amb cent vint aleies o versos. Es considera una sura medinesa, és a dir, revelada a Medina.
S'hi tracten temes com els animals prohibits i les missions d'Issa (Jesús) i Mussa (Moisès). L'aleia 90 desaconsella el vi, juntament amb els jocs d'atzar, els ídols i l'endevinació. El vers 8 conté el passatge: «Que l'odi que tingueu a un grup, a una gent o a un poble, no us faci allunyar de la justícia»..
L'aleia 67, anomenada «aleia del tabligh» o «aleia de la transmissió» es considera, sobretot entre els musulmans xiïtes, que va inspirar Mahoma a fer l'anunci de Ghadir al-Khumm durant la Peregrinació del Comiat de l'any 632, en què, segons els xiïtes, va investir el seu cosí i gendre, Alí ibn Abi-Tàlib, amb l'autoritat espiritual; tot i que alguns autors sunnites també vinculen aquest vers amb el reconeixement dels mèrits d'Alí, la majoria el relacionen amb una crítica a jueus o cristians o com una prova de la fidelitat del Profeta en la transmissió de les revelacions divines. miniatura|Pàgina d'un Alcorà del . La primera línia vermella és la bàsmala d'inici de la sura Al-Màida. S'han considerat les aleies 32 i 33 com una crida a evitar qualsevol assassinat, especialment quan diu «És per això que Nós vam manar, en l'escriptura, a tots els jueus, fills d'Israel, que qui matés un innocent (…) fos com si hagués matat tota la humanitat, i que qui salvés una sola vida, fos com si hagués salvat la vida a la humanitat»,. vers que està estretament relacionat, com el mateix Alcorà reconeix, amb una afirmació similar recollida per la Mixnà del Sanedrí.
Referències
Categoria:Sures