El Santuari d'Isis i Mater Magna (Cíbele) és un lloc de culte de l'antiga ciutat romana de Mogoncíacum (actual Magúncia, a Alemanya), que va estar actiu entre el segle I i el III. Les ruïnes d'aquest jaciment van desenterrar-se a finals del 1999 durant les obres d'un centre comercial de la ciutat de Mainz.
Les inscripcions d'ofrenes d'aquest santuari testimonien la relació entre la dinastia Flàvia i la construcció del santuari i fan pensar que la consagració es vincula a un fet polític determinat. Un petit museu a la planta baixa de l'actual galeria comercial en conserva les ruïnes, algunes restes i un espectacle multimèdia que reconstrueix l'antic santuari.
Context històric La presència romana a Magúncia, que va durar quasi cinc segles, va començar el 13-12 abans de la nostra era amb la construcció d'un castrum, un monticle a mig vessant de la vall del Rin, al suburbi anomenat Kästrich. El ràpid creixement de Canabæ, un vicus civil colonitzat entre el campament i el Rin, feu que aviat es construïssen edificis públics romans, com ara banys, el teatre, edificis administratius i el temple, sobretot durant el regnat dels Flavis. Fou llavors quan es van posar els fonaments del Temple d'Isis i Mater Magna. miniatura|388x388px| Estàtua de marbre d'Isis, primera meitat del s. II (Vil·la Adriana, a prop de Tívoli Segons les inscripcions trobades al jaciment, el santuari de Mogoncíacum estava dedicat tant a Isis (designada ací pels seus epítets Panthea i Regina) com a la dea Mare Mater Magna. La veneració d'aquestes dues dees es degué importar amb l'arribada de les tropes romanes, establertes a Magúncia com a part de l'Imperi romà. El culte a Isis i Osiris prové d'Egipte; pel que fa a la dea Mater Magna, està vinculada a la dea anatòlica Cíbele. Aquests dos cultes ja gaudien d'un antic favor entre els romans: segons l'historiador Titus Livi, Cíbele/Mater Magna es venerava a Roma des de finals del segle III abans de la nostra era.Titus Livi, XXIX, cap. 10, l. 4-11), introducció a Roma del culte frigi de Mater Idaea (Cíbele) de Pessinunt. Isis havia pertangut durant molt de temps al Panteó de l'Egipte faraònic. El món romà, que va conéixer aquest culte gràcies als Ptolemeus i l'hel·lenisme, en va prohibir en part la pràctica sota la República i l'Alt Imperi fins al regnat de Tiberi, abans que florís sota Calígula. En canvi, aquests cultes eren desconeguts a la nova província de Germània Superior i la seua capital Mogoncíacum.Cf.
Com que el fundador de la dinastia Flàvia, l'emperador Vespasià, havia consagrat les seues pretensions sobre l'imperi davant l'altar del déu egipci Serapis a Alexandria, els Flavis van mantenir una relació especial amb les religions orientals.Tàcit, Històries, IV, cap. 82. La dea egípcia Isis esdevingué així la icona del culte imperial, comparable a Venus per a la gens Júlia. En aquest context, els segells trobats a la pedra indiquen que es va aixecar un temple per ordre de l'emperador per commemorar el seu culte.
El santuari es va ampliar diverses vegades durant els dos segles següents, i encara es va mantenir 250 anys després dins les muralles de la ciutat. Cap a la fi del segle III, o potser més tard, el culte a Isis i Mater Magna va caure en desús a Magúncia, i restà en ruïnes. No se sap amb certesa el començament de la pràctica religiosa. Les restes datables fins ara testimonien l'ús del santuari en el segle I i II.
És probable que, per la situació de Magúncia a l'alta edat mitjana, les restes estiguessen abandonades en aquest període. Amb la construcció del convent de les Clarisses poc després del 1330, i la construcció, ja contemporània, del Wamboldter Hof, el barri es va cobrir de monestirs i cases aristocràtiques medievals.
Descobriment de les restes miniatura|Cíbele, Mater Magna, al Museu Arqueològic d'Istanbul L'any 1999, Magúncia va reurbanitzar una de les darreres illes dels anys 1950 al centre de la ciutat. Els edificis existents van ser enderrocats per construir un centre comercial i posar nous fonaments en la gran excavació feta. El lloc de construcció fou examinat per la sucursal de Mainz del Departament de Patrimoni de Renània-Palatinat. Com que se sabia que per aquest lloc devia passar una via romana que unia el campament dels legionaris amb el pont que creua el Rin (una part se'n va descobrir durant les obres), els arqueòlegs esperaven trobar-se amb les ruïnes de cases o parades del període gal·loromà.
Però a cinc metres de profunditat, a finals del 1999, van trobar dues restes importants més: les ruïnes d'un santuari gal·loromà i un enterrament anterior d'una antiguitat de set segles i que pertany a la civilització de Hallstatt. Durant les excavacions, no sols es va demarcar el santuari i tots els annexos, sinó també la tomba d'una dona celta de Hallstatt, datada del 680/650 abans de la nostra era. Els estudis, de 17 mesos de durada, van acabar a principis del 2001. Per dur a terme les investigacions paleobotàniques i paleontològiques, es van alliberar 15 tones de runa addicionals per 49 metres cúbics d'excavació.
Les autoritats havien previst al principi traslladar les restes un cop acabades les excavacions, per tal de continuar construint el centre comercial. Un jaciment descobert als anys 1970, el Mithræum de la Ballplatz, que data del segle I, havia patit una sort semblant: molt poc estudiat, havia estat destruït irreparablement durant uns treballs d'urbanització. Els habitants de Magúncia, però, es van oposar a aquest projecte i, agrupats en la Iniciativa Römisches Mainz, recolliren 10.000 signatures per la preservació del santuari.
Per això, la ciutat va decidir mantenir el santuari en l'indret originari i integrar-lo al centre comercial. Tanmateix, com que s'havia de construir un garatge subterrani, es va haver de recaptar fons per a traslladar les restes uns metres. El cost d'aquesta obra, l'ha assumit la ciutat de Magúncia i l'estat de Renània-Palatinat. Des de la inauguració el 30 d'agost del 2003 (a la qual assistiren unes 25.000 persones), es pot visitar el Santuari d'Isis i Mater Magna a la Taberna arqueològica situada a la Kellergeschoss del centre comercial.Cf.
L'antic santuari miniatura|Restes del santuari (Taberna archaeologica, Mainz) El Santuari d'Isis no és precisament un temple d'estil grecoromà: no té perípter, ni sala central (cella), ni la planta rectangular habitual. Més aviat és un espai dedicat tancat que conté sales que en comparteixen la superfície total. Durant dos segles, l'edifici fou remodelat, de vegades totalment. El santuari fou erigit durant el darrer terç del segle I a la vora de la via romana que duia des del campament legionari (l'actual districte de Kästrich, del llatí castra) fins al pont que creua el Rin. Llavors, encara es podia veure el túmul celta de Hallstatt. Per als constructors, aquest terreny era considerat un lloc sagrat, i aquest indret va ser escollit per a construir el santuari, com ho demostra un pou de maçoneria curosament executat, col·locat a sota del centre del santuari.Cf.
Al santuari s'accedia des del carrer Major per un carreró lateral. Davant l'entrada hi havia latrines i unes sales amb llar de foc i una font, que es podien fer servir com a lloc de reunió o de culte. El primer annex també incloïa dos petits temples rectangulars. Les posteriors ampliacions del segle II feren que el santuari arribàs a 16 × 16 m2. Més tard, dues estances de la mateixa mida foren envoltades per extensions adjacents més petites. Al centre, a l'eix del temple, hi havia una sala per a ablucions, que probablement servia per als rituals. També hi havia a l'eix d'aquesta sala l'únic portal encara reconeixible enmig de les restes de murs, que estaven molt malmesos. La font d'ablució podria haver-se utilitzat per a proporcionar aigua del Nil sagrat per al culte d'Isis. Davant d'aquest conjunt de peces hi havia tres pedestals de pedra dins el recinte del santuari. Probablement eren altars. També hi havia al pati interior rastres de llars amb relleus d'ofrenes calcinades i fosses. center|miniatura Els edificis eren tots d'entramat de fusta amb basament de pedra. Les façanes s'havien enguixat i pintat. Durant les excavacions es van trobar molts fragments multicolors de guix i fragments d'estuc. Un dels fragments més grans del fresc representa sobre fons roig Anubis amb el ceptre heràldic i una palma, tal com el descriuen els antics, com ara Luci Apuleu.Apuleu, Metamorfosis, 11, 8ff. Sobre els blocs de pedra emprats com a altars, es van trobar in situ fragments d'estuc pintats de blanc. Sembla que el terra del temple era fet de terra empaquetada, ja que no es va trobar cap rastre de rajoles. Els edificis estaven coberts amb teules de terracota i fusta. El més sorprenent és el nombre de segells militars que es trobaren impresos als maons, com els de la legió de Magúncia, la Legió XXII Primigènia, de la Legió I Adiutrix o de la IV Macedònica. La recerca interdisciplinària ha permés reconéixer l'origen de la ceràmica romana que contenia un segell, els tallers de Rheinzabern.
El museu arqueològic miniatura|Aparador que mostra les restes del santuari Durant les excavacions, es van conservar i reconstruir les estructures del santuari tal com eren al segle II. El santuari es va reconstruir a la Kellergeschoss de la galeria comercial Römerpassage, a una alçada de (és a dir, la que s'havia trobat en les excavacions) i en la posició exacta que ocupava en relació amb la via romana. Un curtmetratge reconstrueix un ritu de maledicció protagonitzat per la sacerdotessa d'Isis i un ciutadà romà. Aquesta pel·lícula també mostra una rèplica del santuari, com a escenari per a l'acció. També s'hi explica el desenvolupament del culte d'Isis i les festes de les Saturnals a la Magúncia gal·loromana de l'any 69. Els principals objectes trobats s'exposen en una desena de vitrines en nínxols a les parets.
Algunes restes significatives miniatura|Tabulae ansatæ de Claudia Icmas i Vitulus
Inscripcions d'ofrenes A prop dels altars es van trobar tauletes d'ofrenes, intactes i trencades. Aquests objectes van permetre identificar amb certesa les deïtats a qui es dedicava el temple i, també, establir, gràcies a les inscripcions, el vincle amb l'emperador Vespasià, i amb això la data de fundació.
Aquestes són les tres inscripcions més importants trobades:Transcription d'après Géza Alföldy et Gerd Rupprecht, citées par
Fragment d'una tabula ansata (tauleta amb dues nanses) de gres, que estava penjada en una paret. La inscripció cita l'emperador Vespasià,. emperador romà des de l'11 de juliol del 69 fins al 23 de juny del 79:
Marion Witteyer, arqueòloga especialitzada en aquest jaciment, dedueix de l'esment explícit de totes les autoritats (emperador, senat, poble i exèrcit) en les dues darreres dedicatòries, que la consagració en va tenir lloc amb motiu d'un gran fet polític. Al final d'una situació de crisi, que l'ordre públic només es pogués restablir amb el suport de les legions de Magúncia, podria ser el motiu de la inauguració d'aquest santuari. Aquesta hipòtesi es recolza en el nombre considerable de rajoles, senyalitzades amb insígnies militars, que després servien per delimitar edificis públics. Indicarien que la construcció se'n degué a una decisió del govern, o que fou possible gràcies al subministrament de materials per part de l'estat.
Tauletes de maledicció miniatura|Tauletes que porten una maledicció (amplada ≈ )