El último malón és una pel·lícula muda Argentina en blanc i negre dirigida per l'advocat, periodista i escriptor Alcides Greca segons el seu propi guió que es va estrenar el 4 d'abril de 1918 en el Palace Theatre de Rosario i el 31 de juliol de 1918 en el Smart Palace, de Buenos Aires. Va ser filmada en San Javier, província de Santa Fe, la ciutat natal del director.
Poc després que morís en 1956 el director i productor del film, els seus familiars van permetre que Fernando Birri exhibís la pel·lícula als seus alumnes de l'Institut de Cinematografia. Dotze anys després, el tècnic Fernando Vigévano va reconstruir l'original de 35 mil·límetres i va fer una còpia en 16 mil·límetres. És una de les poques pel·lícules argentines d'aquesta època que va poder ser rescatada.
Argument És una reconstrucció de l'última rebel·lió indígena dels mocovís a San Javier, al nord de la província de Santa Fe, en 1904.
Repartiment El cacic mocoví Mariano López, va participar al malón i al film. Actors professionals van encarnar al cacic rebel Jesús Salvador i la seva companya Rosa Paiquí, acompanyats en el film per indis vilatans, paisans del lloc i familiars i amics d'Alcides Greca.
Comentaris Va dir Jorge Miguel Couselo que el film: Domingo Di Núbila va escriure que
Modificació posterior Alejandra Rodríguez pina que hi ha alguns elements que permeten suposar que el mateix Greca va intervenir el film amb posterioritat a la Massacre de Napalpí en 1924.
Referències
Enllaços externs
Informació sobre El último malón a cinenacional.com
Categoria:Pel·lícules de l'Argentina del segle XX Categoria:Pel·lícules del 1918 Categoria:Pel·lícules de l'Argentina en blanc i negre Categoria:Pel·lícules basades en fets reals