fou un cardiòleg català.
Biografia Era fill de Joan de Déu Trias i Giró i de Rosa Bes Baguer, alhora net de Frederic Trias i Planas. La seva primera esposa fou Carme Terrés Camaló, i en enviudar es casà el 1941 amb Maria Trabal Elias.
Estudià a la Facultat de Medicina de Barcelona, graduant-se el 1918 amb premi extraordinari de Llicenciatura. Tres anys després, guanyà per oposició el càrrec de cap del Departament Mèdic de l'Institut d'Orientació Professional i ingressà en el Cos Mèdic Municipal. El 1924, estudià l'especialitat de Cardiologia a París sota el mestratge del professor Charles Laubry. Va ser un dels fundadors de la revista Ars Médica (1925). Del 1926 al 1928, fou professor auxiliar de Patologia i Clínica Mèdiques.
El 1940, creà l'Institut de Medicina Tropical, una especialitat pràcticament inèdita a l'època. En el període 1940-1961 dirigí l'Hospital d'infecciosos de Barcelona, l'actual Hospital del Mar, on destacà la seva actuació davant les epidèmies barcelonines de febre tifoide, tifus exantemàtic i poliomielitis. Dedicà especial atenció a la patologia cardiocirculatòria de l'ancià, aleshores força oblidada. El 1957 creà el servei de cardiologia i cirurgia cardíaca de l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Des del 1958 fou president del Col·legi de Metges de Barcelona. També presidí (1959-63) la Sociedad Española de Cardiología. Fou també delegat espanyol a l'Organització Mundial de la Salut i vicepresident del Consell General de Col·legis d'Espanya.
Família El seu germà Josep Maria Trias de Bes va ser un jurista i polític català, diputat a Corts durant la restauració borbònica i durant la Segona República, i al Parlament de Catalunya (1932).
La seva germana Montserrat Trias de Bes i Giró estava casada amb el ginecòleg Santiago Dexeus i Font (el seu cunyat, per tant), de manera que era oncle dels germans Josep Maria Dexeus i Trias de Bes i Santiago Dexeus, fundadors de l'Institut Universitari Dexeus.
Premis Gran Creu de Sanitat. Gran Creu del Mèrit Civil. Medalla d'Or del Consell General de Col·legis de Metges. Ordre de Cavaller de la Legió d'Honor. Membre d’Honor de l'Acadèmia de Medicina de Roma.
Obra Estudio clínico sobre la terapeútica quinidínica, el 1925, ensems amb Paul Ribière, de París. La figura contemporánea de la responsabilidad moral y jurídica del médico, 1968. El tabaco y sus secuelas, 1971
Referències
Categoria:Cardiòlegs catalans Categoria:Metges barcelonins contemporanis Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Morts el 1974 Categoria:Presidents del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Categoria:Nascuts el 1895