La batalla d'Imphal (meitei: Japan Laan, llegit. 'Invasió japonesa') va tenir lloc a la regió al voltant de la ciutat d'Imphal, la capital de l'estat de Manipur al nord-est de l'Índia des de març fins al juliol de 1944. Els exèrcits japonesos van intentar destruir les forces aliades a Imphal i envair l'Índia, però van ser expulsats de nou a Birmània amb grans pèrdues. Juntament amb la simultània batalla de Kohima a la carretera per la qual les forces aliades encerclades a Imphal van ser alleujades, la batalla va ser el punt d'inflexió de la campanya de Birmània, part del teatre del sud-est asiàtic de la Segona Guerra Mundial. La derrota japonesa a Kohima i Imphal va ser la més gran fins aquell moment,Bond, Tachikawa p. 122 amb moltes de les morts japoneses com a conseqüència de la fam, la malaltia i l'esgotament patit durant la seva retirada. Segons la votació en un concurs organitzat pel Museu de l'Exèrcit Nacional Britànic, la batalla d'Imphal va ser atorgada com la batalla més gran de Gran Bretanya el 2013.
Situació Fons 140px|miniatura|El general de divisió Renya Mutaguchi, al comandament del Quinzè Exèrcit El març de 1943, el comandament japonès a Birmània s'havia reorganitzat. Un nou quarter general, l'exèrcit de l'àrea de Birmània, va ser creat sota el tinent general Masakazu Kawabe. Una de les seves formacions subordinades, responsable de la part central del front que mirava a Imphal i Assam, era el Quinzè Exèrcit. El tinent general Renya Mutaguchi va ser designat per comandar aquest exèrcit el març de 1943. Des del moment en què va prendre el comandament, Mutaguchi va defensar amb força una invasió de l'Índia. Els seus motius per fer-ho semblen incerts. Havia tingut un paper important en diverses victòries japoneses, des de l'incident del pont Marco Polo el 1937, i creia que el seu destí era guanyar la batalla decisiva de la guerra pel Japó. També pot haver estat incitat per la primera expedició chindit, una incursió darrere de les línies japoneses llançada pels britànics sota Orde Wingate a principis de 1943. Els aliats havien anunciat àmpliament els aspectes reeixits de l'expedició de Wingate mentre ocultaven les seves pèrdues per malalties i esgotament, possiblement conduint. Mutaguchi i part del seu personal per subestimar les dificultats que s'enfrontaran més tard.
A principis de 1944, la guerra anava contra els japonesos en diversos fronts. Estaven sent expulsats al Pacífic central i sud-oest, i els seus vaixells mercants estaven sota atac de submarins i avions aliats. Al sud-est asiàtic, havien mantingut les seves línies durant l'any anterior, però els aliats estaven preparant diverses ofensives des de l'Índia i la província xinesa de Yunnan cap a Birmània. En particular, la ciutat d'Imphal a Manipur, a la frontera amb Birmània, es va construir per ser una base logística aliada substancial, amb aeròdroms, campaments i abocadors de subministraments. Imphal estava connectat amb una base encara més gran a Dimapur a la vall del riu Brahmaputra per una carretera que serpentejava durant 100 milles (160 km) a través dels escarpats i boscosos turons de Naga.
Planificació ofensiva japonesa
270px|miniatura|Campanya d'Imphal i Kohima Mutaguchi tenia la intenció d'explotar la seva captura prevista d'Imphal avançant cap a la vall de Brahmaputra. Això tallaria les línies de comunicació aliades al front al nord de Birmània, on el comandament nord-americà de l'àrea de combat del nord intentava construir la carretera de Ledo per enllaçar l'Índia i la Xina per terra, i als aeròdroms que proveïen els nacionalistes xinesos de Chiang Kai-shek mitjançant un pont aeri sobre "La Gepa" (les muntanyes de l'Himàlaia). Tot i que l'estat major de l'exèrcit de l'àrea de Birmània i el grup d'exèrcits expedicionaris del sud (el comandament suprem de les forces japoneses al sud-est asiàtic i al sud del Pacífic) tenien reserves sobre l'escala de l'operació proposada de Mutaguchi, finalment van ser guanyats per la seva persistent defensa. Finalment, el primer ministre Hideki Tojo i el Quartell General Imperial van donar la seva aprovació al pla.Allen, pp.165-166
Mutaguchi tenia la intenció de bloquejar les línies de subministrament a les unitats aliades a les seves posicions avançades, aïllar-les i destruir-les, atraient les reserves aliades a la batalla i després capturar Imphal. El seu pla es va anomenar U-Go, o Operació C. En detall: La 33a divisió d'infanteria sota el comandament del tinent general Motoso Yanagida envoltaria i destruiria la 17a divisió índia a Tiddim, després atacaria Imphal des del sud. La Força Yamamoto, formada per unitats separades de la 33a i la 15a divisions japoneses sota el comandament del general Tsunoru Yamamoto (comandant del Grup d'Infanteria de la 33a Divisió), destruiria la 20a Divisió índia a Tamu, i després atacaria Imphal des de l'est. La força va ser recolzada pel 14è Regiment de Tancs, equipat amb 66 tancs variats, sota el comandament del tinent coronel Nobuo UedaAllen, pp.221–224 i el 3r regiment d'artilleria pesada sota el tinent coronel Kazuo Mitsui. La 15a divisió d'infanteria del tinent general Masafumi Yamauchi envoltaria Imphal des del nord. Aquesta divisió encara arribava de les tasques de construcció de carreteres a Tailàndia i tenia poca força a l'inici de l'operació. En una operació subsidiària separada, la 31a divisió d'infanteria sota el comandament del tinent general Kotoku Sato aïllaria Imphal capturant Kohima a la carretera Imphal-Dimapur, i després avançaria cap a Dimapur.
A la insistència de Subhas Chandra Bose, líder de l'Azad Hind (un moviment que pretenia enderrocar el domini britànic a l'Índia per la força, amb ajuda japonesa), l'exèrcit nacional indi va fer una contribució substancial. Originàriament, els japonesos pretenien utilitzar-los només per a reconeixement i propaganda.Allen, p.170
Unitats de la Primera Divisió (inicialment la Brigada Subhas o 1r Regiment de Guerrilla, menys un batalló enviat a l'Arakan) cobrien el flanc esquerre de l'avanç de la 33a Divisió. El 2n Regiment de Guerrilla es va adjuntar més tard a la batalla a la Força Yamamoto.Fay, p.285 El Grup de Serveis Especials, redesignat com a Grup Bahadur, va actuar com a exploradors i exploradors amb les unitats avançades japoneses en les primeres etapes de l'ofensiva. Se'ls va encarregar d'infiltrar-se a través de les línies britàniques i animar les unitats de l'exèrcit indi britànic a desertar.
Tots els comandants de divisió de Mutaguchi estaven en desacord amb el pla fins a cert punt. Sato va desconfiar dels motius de Mutaguchi, i Yanagida va ridiculitzar obertament el seu superior abrasiu com un "totxo". Yamauchi ja estava molt malalt i fatalista.Allen, p.164 Les seves principals reserves es refereixen a l'oferta. Mutaguchi havia suposat que l'èxit s'aconseguiria en tres setmanes, però només es podrien obtenir subministraments adequats després d'aquest període si els japonesos capturaven els dipòsits de subministrament aliats, ja que les pluges monsòniques, que normalment queien a partir de mitjans de maig, farien les rutes de subministrament des del Chindwin gairebé impossible de travessar. Apostes com la que estava fent Mutaguchi havien funcionat en el passat, però ja no es podia confiar en elles, donada la quasi total superioritat aèria aliada a la zona i la millora de la moral i l'entrenament de les tropes britàniques i índies. Mutaguchi va proposar utilitzar racions de "Genghis Khan", conduint ramats de búfals i bestiar per tot el nord de Birmània a través del Chindwin com a racions de carn a la peülla.Bayly and Harper (2004), p.382 No obstant això, la majoria d'aquestes bèsties van morir per manca de farratge i la seva carn es va podrir a molts quilòmetres de les tropes que havien de proveir.
Hi havia altres debilitats en el pla, que es van revelar a mesura que avançava la campanya. Els japonesos van suposar que els britànics no podrien utilitzar tancs als turons escarpats coberts per la selva al voltant d'Imphal. Per facilitar el moviment i el subministrament, els japonesos van deixar enrere la major part de la seva artilleria de camp, la seva principal arma antitanc. Com a resultat, les seves tropes tindrien poca protecció contra els tancs.
Basant-se en les seves experiències en les campanyes a Malàisia i Singapur i en la conquesta japonesa de Birmània a principis de 1942, Mutaguchi va descartar les tropes britàniques i índies com a inherentment inferiors. Les tropes que havia conegut en aquelles ocasions havien estat generalment entrenades i dirigides inadequadament. Els aliats, sota el comandament del general William Slim, ja havien superat en gran manera els problemes administratius i organitzatius que havien paralitzat els seus primers esforços a Birmània, i les seves tropes estaven molt millor entrenades i motivades.
Disposicions defensives aliades miniatura|El tinent general William Slim, commandant del Catorzè Exèrcit miniatura|El tinent general Geoffry Scoones, commandant del IV Cos Imphal estava en mans del IV Cos, comandat pel tinent general Geoffry Scoones. El cos va formar part, al seu torn, del Catorze Exèrcit sota el comandament del tinent general William Slim. Com que els aliats estaven planejant prendre l'ofensiva ells mateixos, les unitats del cos van ser llançades cap al riu Chindwin i molt separades i, per tant, van ser vulnerables a ser aïllades i envoltades.Slim, p.283 La 20a Divisió d'Infanteria índia sota el comandament del general Douglas Gracey va ocupar Tamu, a 110 quilòmetres (68 milles) al sud-est d'Imphal. La divisió no havia estat provada però estava ben entrenada. La 17a Divisió d'Infanteria Índia sota el comandament del general 'Punch' Cowan va ocupar Tiddim, a 243 quilòmetres (151 milles) al sud d'Imphal, al final d'una llarga i precària línia de comunicació. La divisió, que només tenia dues brigades, havia estat en acció intermitent des del desembre de 1941. La 23a divisió d'infanteria índia sota el comandament del general Ouvry Roberts estava en reserva a Imphal i als voltants. Havia servit al front d'Imphal durant dos anys i estava molt malmesa com a conseqüència de malalties endèmiques com la malària i el tifus.Allen, p.189 La 50a Brigada de paracaigudistes índia sota el comandament del brigadier Maxwell Hope-Thompson es trobava al nord d'Imphal, realitzant entrenaments avançats a la selva. La 254a Brigada de Tancs de l'Índia sota el comandament del brigadier R. L. Scoones, amb un regiment blindat britànic amb tancs M3 Lee i un regiment blindat indi amb tancs lleugers Stuart, estava estacionat a Imphal i als voltants.
Les divisions índies estaven formades per personal britànic i indi. A cada brigada, hi havia generalment un batalló britànic, un gurkha i un indi, tot i que dues brigades (37a Brigada a la 23a Divisió i 63a Brigada a la 17a Divisió) estaven integrades completament per unitats Gurkha. Cada divisió estava recolzada per dos regiments d'artilleria de camp (generalment britànics) i un regiment d'artilleria de muntanya indi.
Preludi de l'operació A finals de febrer, es va llançar un contraatac local japonès contra el XV Cos indi a Arakan, utilitzant gairebé les mateixes tàctiques que Mutaguchi va proposar utilitzar. L'enfrontament va ser conegut pels Aliats com la batalla del Departament d'Administració, sent la "caixa" l'àrea de subministrament de les brigades de la 7a Divisió. L'atac va fracassar, ja que els avions aliats van poder llançar en paracaigudes els subministraments a les tropes aïllades, cosa que els va permetre mantenir-se ferms, mentre que els japonesos que s'havien infiltrat darrere d'ells es van quedar sense subministraments. A partir d'aquest moment, els aliats havien de dependre cada cop més dels seus avions de transport. A més, els japonesos es van trobar inesperadament amb tancs, als quals els infiltrats poc equipats tenien poc a fer.Allen, p.187 La planificació d'U-Go, però, estava massa avançada per tenir en compte aquests desenvolupaments.