L'espai artístic 798, també coneguda com "La Fabrica 798", és un dels espais d'art contemporani més importants de la Xina i del panorama artístic global. Se situa a Beijing, més concretament al districte de Chaoyang.
Introducció al Districte 798 La Zona d'Art 798 se situa en una àmplia fàbrica d'un projecte militar de la dècada dels 1950. Es va construir amb l'ajuda dels arquitectes d'Alemanya de l'Est, aspecte a destacar ja que varen translladar el disseny Bauhaus a l'estil dels edificis.
A principis del 2000 els artistes avantguardistes xinesos van iniciar un trasllat a la zona. No molt més tard el lloc es va convertir en l'epicentre de l'art contemporani a la Xina. Durant els pròxims anys l'espai s'ha convertit també en una zona d'oci urbà popular entre els bohemis burgesos emergents i els turistes internacionals. El Districte 798 s'ha configurat com a zona d'art pionera convertida en un model a seguir pel desenvolupament d'altres espais creatius a la Xina.
Context, història i evolució de l'espai Introducció. Època d'industrialització socialista La fàbrica, pensada per la creació d'armament, forma part d'una proposta industrial més àmplia anomenada "Join Factory". Es va construir a la dècada del 1950 sota les ordres de Mao Zedong, líder del Partit Comunista Xinès. Aquest projecte, on més de 10.000 individus treballaven diàriament, és fruit de l'anhel dels governadors de convertir el país en una potència industrial de caràcter socialista basada en el model soviètic. miniatura|113x113px|Símbol de l'Escola Bauhaus Aquest projecte va ser un dels que no va ser recolzat pels soviètics, ja que no disponien de les tecnologies necessàries per dur a terme aquesta tipologia concreta de fàbrica. Davant aquesta situació la Xina va recórrer als arquitectes i enginyers de la República Democràtica Alemana. Els individus que varen materialitzar aquest projecte formaven part de l'Escola Bauhaus, aspecte prou important, ja que amb el pas del temps es convertirà en una de les característiques que atrauran als futurs artistes que decidiran redefinir la funcionalitat d'aquest espai. L'arquitectura de la Bauhaus executava les idees que el Partit Comunista Xinès volia reflectir a la societat d'aquell moment: funcionalitat i robustesa. Una visió necessària per convertir-se en un símbol d'enfortiment militar en un context de Guerra Freda.
La divinització de Mao Zedong i la Revolució Cultural miniatura|303x303px|Treballadors al camp durant La Gran Fam de la Xina Mao Zedong va ser l'intèrpret xinès més influent del Marxisme. Progressivament, els seus discursos es van anant relacionant amb la Sagrada Escriptura, convertint-se així en textos arbritaris que dictaven la moral. Amb el pas del temps es va convertir amb una divinitat amb la "paraula definitiva" que la societat havia d'assumir.
A finals dels anys 1950, Mao va començar a interpretar i posar en pràctica el comunisme d'una manera que li permetés posicionar als xinesos per davant dels soviètics. Va dissenyar un projecte amb la finalitat d'aconseguir la paritat econòmica amb Occident i d'ajudar la Xina a assolir un comunisme total abans de la Unió Soviètica. En posar en pràctica aquesta nova proposta vital basada en un comunisme reinterpretat, en un principi va ser tot un èxit. Va ser a partir del 1961, a causa d'una sèrie de circumstàncies, la Xina va sofrir una de les fams més perjudicials de la història, esdeveniment conegut com la Gran Fam de la Xina.
Degut a la situació precària en la qual es trobava la Xina, a Mao se li va restringir temporalment la seva posició com a líder suprem. Com a reacció, l'acusat d'un dels majors desastres de la història xinesa va dur a terme la Revolució Cultural, l'any 1966. Aquesta s'interpreta com una mesura per recuperar la seva posició. El moment que va ocórrer aquesta revolució, es va convertir en una època de caos, purgues, violència rural, enfrontaments al carrer i d'una desesperació social conjunta. El resultat va ser, entre d'altres, una paralització del sistema educatiu, la pèrdua d'un gran patrimoni cultural xinès i una greu situació econòmica.
La lideració de Deng Xiaoping, l'evolució de la significació de la fàbrica i el sorgiment de l'art com a reacció a l'opressió. miniatura|232x232px|Deng Xiaoping L'any 1976 mor Mao Zedong i amb ell la Revolució Cultural. El desembre de 1978 el polític Deng Xiapoing es va convertir en el màxim líder de la República Popular Xina. Va dur a terme una gran reforma econòmica i social que va suposar una obertura del país l'exterior, apostant per una modernització on l'intercanvi cultural d'occident, la suspensió del model socialista i la relaxació del control ideològic, eren aspectes clau.Com a conseqüència, la importància de les fàbriques estatals es va reduir considerablement, sent així la del districte 798 de les més afectades, quedant paulatinament abandonada entre les dècades del 1980 i 1990, ja que el seu funcionament s'havia tronat anacrònic, sent víctima de la competència estrangera.
A principis dels 2000 la fàbrica va deixar d'operar completament. Aquest moment és clau per la nova significació d'aquest espai i de la zona en la qual s'ubicava. Varen ser múltiples els components que varen fer possible el canvi.
En primer lloc, una parcial relaxació política que demostrava una Xina en procés de modernització i transformació. En segon lloc, el malestar social i la necessitat de recuperar-se de les gestions polítiques realitzades durant les dècades anteriors. En tercer lloc, l'arribada d'artistes xinesos d'altres parts del món amb idees innovadores i fresques, desvinculades de l'opressió de la Revolució Cultural. S'inicia un nou moviment artístic amb la finalitat d'explorar temes polítics, econòmics i socials. L'art contemporani xinès té l'anhel de materialitzar el sentiment de dolor que la gran majoria de la societat xinesa estava experimentat. En quart i darrer lloc, molts dels artistes ocupaven espais industrials abandonats i efectivament, la fàbrica ubicada en el districte 798 va ser una d'aquestes. Aquest "ocupament" dels artistes a la fàbrica no va ser coincidència. L'espai d'aquesta es caracteritzava per mostrar un disseny propi de la prestigiosa escola de disseny Bauhaus, aspecte que cridà l'atenció als artistes d'aquell moment. Els espais amplis, el minimalisme, els sostres alts, l'estructura simètrica, els materials industrials, el disseny funcionalista, la diafanitat de l'espai i la il·luminació natural; varen ser algunes de les característiques de la fàbrica que la varen convertir en una excel·lent opció per convertir-la en un espai digne per crear l'art del moment.
miniatura|301x301px|Entrada del Districte 798 Cal iniciar el recorregut amb les següents dates: 1950 i 1976, on la Xina estava sotmesa al poder maoista. La fàbrica es va crear amb la fianlitat de crear armament. Va ser un espai destacat pel domini de la tecnologia, duent a terme projectes com els primers misils o satèl·lits xinesos. Més endavant la producció es va diversificar, inclinant-se cap al camp de l'electrònica. Entre 1980 i 1990 els tallers i els dipòsits de la fàbrica es van anar quedant obsolets, com a resultat de la transformació econòmica de la reforma política de Deng Xiaoping.
Més endavant, entre 1995 i 2000, els artistes es van anant traslladant a la zona; atrets pel baix cost del lloguer i les singulars característiques arquitectòniques. Aquest interès va marcar l'inici d'una de l'etapa creativa al districte. Al 2002 artistes i empresaris van començar a invertir de manera significativa a la zona. Es van inaugurar una gran quantitat d'espais dedicats a l'art i a l'oci, transformant la zona en un centre cultural emergent.
Cap al 2003, aproximadament una trentena d'artistes ja havien establert les seves oficines i tallers, consolidant-ho com ho coneixem actualment, un lloc emblemàtic d'art. Es varen construir sis galeries, guanyant una reputació única com a punt referencial per a les arts modernes xineses
Al 2004 es va celebrar el primer festival internacional d'art contemporani. Va ser un èxit rotund, atraient fins a 80.000 visitants, sent un punt d'inflexió per a la projecció internacional de la zona. Dos anys més tard el govern municipal va reconèixer oficialment el Districte 798 com a clúster creatiu i cultural. Durant aquest períde una parella va inaugurar la galeria UCCA, un espai convertit en un dels llocs significatius per a les arts xineses contemporànies.
Al 2008, a partir dels Jocs Olímpics a Pequín es va dur a terme una millora substancial de les infraestructures i de l'ambient cultural en general. Aquest procés va ser recolzat per capital governamental. A aquest mateix any més de 150 galeries estaven en funcionament. D'altra banda, aquest creixement va afectar el preu dels lloguers, augmentat de tal manera que va pressionar als artistes individuals. Com a conseqüència, una gran majoria es van veure obligats a abandonar el districte. Un altre aspecte de caràcter menys positiu va ocórrer al 2012 quan els directors de les galeries es van adonar que el nombre de persones interessades a comprar art original havia disminuït considerablement; a diferència del nombre d'individus interessats amb la pròpia experiència del lloc com a zona d'oci. Relacionat amb aquest aspecte, el Districte 798 va ser un espai de luxe per a grans esdeveniments comercials, com per exemple La setmana de la Moda o Armani fashionshow.
Els darrers anys s'han implementat una gran quantitat de reformes amb l'objectiu de transformar el Districte 798 en un destí cultural excepcional. Aquestes modificacions i millores han sigut dissenyades per oferir als visitants una experiència còmoda, estimuladora, divertida enriquidora culturalment. Actualment, la Zona d'Art 798 es pot descriure com a un espai creatiu en maduració, ja que ha de confrontar-se al cicle de la gentrificació o a la comercialització massiva del districte.
Art contemporani xinès Introducció
L'art contemporani al territori xinès no es refereix a totes les formes d'art actuals. És a dir, l'art tradicional (el gravat, l'escultura, la pintura a l'oli ) representa la majoria de la producció artística a la Xina actual, encara així, aquestes formes no es classifiquen dins l'art contemporani. És per aquesta raó que a l'hora de definir-lo, és de summa importància tenir en compte el període històric en què els artistes es mostren actius.
La contemporaneïtat xinesa, històricament es data al 1949, després de la fundació de la República Popular de la Xina. Per altra banda, l'art contemporani apareix simbòlicament quan els artistes es mostren desvinculats de l'art tradicional, en forma i llenguatge; mostrant un gran interès per tractar temes d'actualitat. Com a conseqüència,l'art paulatinament es va anar alliberant de servir només a la política.
El sorgiment de l'art contemporani xinès. Recorregut sintetitzat. L'art contemporani a la Xina sorgeix amb l'obertura del règim, després de la mort de Mao Zedong l'any 1976. Gràcies a la reforma política de Deng Xiaoping varen aparèixer al plànol artístic moviments alternatius a l'art oficial, que, com ja s'ha mencionat anteriorment, es caracteritzaven, en gran part, per mostrar interès per les produccions avantguardistes occidentals (el surrealisme, el dadaisme, l'art conceptual i la performance).
Des dels anys 1980 fins als 2000, l'art xinès ha contribuït amb l'evolució de l'art actual global. Durant la dècada dels 1980, varen sorgir importants moviments avantguardistes, com poden ser "1985 New Wave" o "Start Art Group", caracteritzades principalment per una actitud optimista.