La quarta ona del feminisme és una adaptació històrica sobre el moviment feminista que planteja l'existència, des de la segona dècada del , d'un nou moment històric en la lluita pels drets de les dones.

Antecedents La quarta ona és considerada com a continuació històrica de la primera ona del feminisme marcada per la reivindicació del vot per a les dones amb el moviment sufragista en la segona meitat del segle, la segona ona amb el moviment d'alliberament que es va desenvolupar al llarg dels anys 70 i 80 del vinculada a altres demandes, com els drets reproductius i sexuals, i la tercera ona la conceptualització inicial de la qual s'atribueix a l'escriptora i activista feminista Rebecca Walker quan en 1992 va publicar en la revista MS:  "Becoming the Third Wave", una tercera ona vinculada a la diversitat que implica el “ser dona”, en termes de classe i ètnics.

Conceptualització i objectius miniatura|Londres, Dia Internacional de la Dona 2017 La conceptualització continua perfilant-se en l'actualitat. Com a moviment de caràcter internacional, a més de definir-se entorn de la reacció unànime enfront de la violència patriarcal, es caracteritza per la diversitat de debats al voltant de la desigualtat de les dones i la falta de reconeixement dels seus drets fonamentals en els diversos àmbits de les diferents societats a nivell mundial. Es manifesta de manera reivindicativa a través de convocatòries a nivell nacional o internacional amb importants manifestacions als carrers.

Aquest moviment pretenia desafiar l'ordre imperant, relativitzant la “naturalesa” de la dona i la seva jerarquia entre els sexes, qüestionant d'aquesta forma els privilegis masculins. Tot això va quedar recollit en dos textos fonamentals del període: “Declaració dels drets de la dona i la ciutadana”, de Olympe de Gouges, i “Vindicació dels drets de la dona”, de Mary Wollstonecraft.

La Quarta Ona feminista recupera  les dones com a subjecte polític, assenyala la filòsofa Alicia Miyares, i entre els principals objectius se situa  completar l'agenda inconclusa de la paritat, que no s'ha estès més enllà de la paritat en la representació política: periodistes, esportistes, científiques, acadèmiques, editores, juristes, actrius, etc.

La britànica Prudence Chamberlain assenyala que l'objectiu central de la Quarta Ona és la justícia per a les dones i, de manera particular, la denúncia contra l'assetjament sexual i la violència cap a les dones.

Luisa Posada Kubissa considera que la Quarta Ona és un moviment reactiu i una rebel·lió contra la configuració del "patriarcat violent"  expressat, segons la filòsofa i teòrica feminista, amb la violència en sentit ampli: com a violació, com a assetjament, com a maltractament, com a assassinat, com a desigualtat econòmica i laboral, com a pornografia, com a prostitució, com a tracta… Avui caldria afegir altres fenòmens d'aquest poder sexualment expressat, com la pràctica dels ventres de lloguer.

La periodista argentina Florencia Alcaraz, del col·lectiu Ni Una Menos, iniciat al 2015, i que aconseguí convocar una manifestació massiva a Buenos Aires contra els feminicidis, assenyala la vinculació del feminisme amb els moviments socials en aquesta quarta onada:  “És un feminisme popular, que es construeix d'avall amunt , que té un component molt vinculat als moviments socials i que habilita moltes més a ser feministes” (...) “Es superaren els marges i els límits i el feminisme aconseguí arribar a moltíssimes més dones".

La Quarta Ona feminista s'articula a través de la creació de continguts audiovisuals i escrits de caràcter filosòfic, polític, econòmic, social, ecològic i cultural, acadèmics o no, i de la difusió dels mateixos a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació tradicionals.

Enfront del desenvolupament d'un neoliberalisme caracteritzat per frenar els avanços legislatius i de polítiques públiques encaminats a aconseguir la igualtat de drets per a les dones, la Quarta Ona del feminisme es configura com una resposta sociopolítica, filosòfica, econòmica i cultural que se suma al moviment associatiu generant espais que conviden a reflexionar, debatre i proposar solucions pràctiques i mesures legislatives que protegeixin la igualtat de les dones, els seus drets fonamentals i ajudin a erradicar la violència masclista en totes les seves manifestacions a nivell global.

Vegeu també Primera ona del feminisme

Segona ona del feminisme

Tercera ona del feminisme

Referències

Categoria:Història del feminisme