La circassiana al bany, també coneguda com Una banyista, era una pintura a l'oli neoclàssica de gran format del 1814, obra de Merry-Joseph Blondel. El llenç mostrava una jove circassiana de grandària natural prenent un bany en un entorn inspirat en l'antiguitat clàssica. La pintura es va perdre en l'enfonsament del Titànic, el 1912. Quan es van presentar les indemnitzacions corresponents al gener del 1913, l'obra va adquirir notorietat per ser el bé de major reclamació econòmica contra la White Star Line.
Història La pintura es va mostrar per primera vegada al Saló de París del Museu del Louvre, al novembre del 1814.Livret du Salon du Louvre Explication des ouvrages de peinture, sculpture, Architecture et Gravure exposes au musee royal des arts, le 1er Novembre 1814, p.11. La reacció inicial cap a l'obra fou discreta, amb algunes crítiques favorables quant a la competència de l'artista i a l'atenció als detalls. Le Spectateur, No. xxv: Observations sur l'etat des arts au dix-neuvieme siecle, dans le salon de 1814. Pàg. 246. A part d'alguns dubtes de caràcter tècnic quant al gir de la part superior del cos i l'absència de «gràcia» en la figura de la dona, la principal crítica fou que, malgrat el gran format del quadre, l'obra no resultava tan emocionant com altres obres anteriors de Blondel. Delpech, M. S. Examen raisonne des ouvrages de peinture, sculpture et gravure, exposes au salon du Louvre en 1814, p. 174. Al 1823, però, els crítics començaren a mostrar més interés pel quadre, sembla que per la favorable acceptació popular de les reproduccions impreses de l'obra i l'increment de l'estatus de la carrera de Blondel.Cotta F.G. Almanach des Dames pour l'An 1823, París, Gravat núm. 2, pàg. 5-8.
RMS Titanic Al gener del 1913, Mauritz Håkan Björnström-Steffansson, supervivent de l'enfonsament del Titanic, presentà una reclamació a Nova York contra la White Star Line per la indemnització de la pèrdua de la pintura. La suma de la reclamació ascendia a 100.000 dòlars, la peça més valorada de l'equipatge perdut per la catàstrofe. Björnström-Steffansson mai va rebre la indemnització sol·licitada; tots els casos contra la White Star Line s'aplegaren en una suma equivalent a 644.000 dòlars.
Dimensions La reclamació de Steffansson descrivia l'obra com de «8 x 4 peus», tot i no especificar si es tractava de la grandària del llenç o d'aquest més el marc.District Court of the United States, Southern district of New York, Claim by H. Bjornstrom-Steffanson - Exhibit A, 9 gener 1913, US National Archives, Nova York. Aquest format no es correspon pas amb la grandària estàndard francesa de pintures a l'oli de retrats de cos sencer normalment emprats en el , ni coincideix tampoc amb el format de cap altre retrat de cos sencer conegut de Blondel. La longitud dels retrats de cos sencer a grandària natural fets per Blondel de domini públic es correspon amb l'estàndard francés F120, amb unes dimensions de 195 cm x 130 cm, i amb un marge de diferència de 10 cm.
Referències
Categoria:Quadres del Neoclassicisme Categoria:Obres pictòriques de la dècada del 1810