Mohammad Rasoulof (; nascut el 16 de novembre de 1972) és un cineasta independent iranià que viu a l'exili a Europa. És conegut per diverses pel·lícules guardonades, com ara Gagooman (2002), Jazire-ye ahani (2005), Be omid-e didar (2011), Dast-Neveshtehaa nemisoozand (2013), Lerd (2017) i El mal no existeix (2020). Per aquesta última va guanyar l'Ós d'Or al 70è Festival Internacional de Cinema de Berlín.
Ha estat detingut diverses vegades i li han confiscat el passaport, ja que la naturalesa i el contingut de les seves pel·lícules l'han posat en conflicte amb el govern iranià. El maig de 2024, després de l'anunci que la seva pel·lícula Dane-ye anjir-e ma'abed va ser seleccionada a la competició principal del 77è Festival Internacional de Cinema de Canes, Mohammad Rasoulof va ser condemnat per la República Islàmica a 8 anys de presó, assots i una multa. Rasoulof va fugir a una casa segura a Alemanya després de la sentència.
Primers anys i educació Mohammad Rasoulof va néixer el 16 de novembre de 1972 a Siraz, Iran.Silverdocs Film Festival Mohammad Rasoulof Biography Es va llicenciar en sociologia a la Universitat de Siraz, i va estudiar edició cinematogràfica a Universitat de Soore, Teheran.
Carrera El seu primer llargmetratge, Gagooman (El crepuscle), i va rebre el Simorgh de Cristall a la millor primera pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Fajr a Teheran."Internet Movie Database" 17 March 2010 "Source 2" 23 December 2020 La seva segona pel·lícula, Jazire-ye ahani (Illa de ferro), fou estrenada el 2005. Després Keshtzarha-ye sepid (Els prats blancs) fou estrenada el 2009.
Be omid-e didar (A reveure!) estrenada a la secció Un Certain Regard del 64è Festival Internacional de Cinema de Canes va guayar el premi a la direcció. La seva pel·lícula Dast-Neveshtehaa nemisoozand també fou premiada a la secció Un Certain Regard del 66è Festival Internacional de Cinema de Canes, on va guanyar el Premi FIPRESCI. Lerd a guanyar el primer premi a la secció Un Certain Regard al 70è Festival Internacional de Cinema de Canes.
El juny de 2017, Rasoulof va ser convidat a ser membre de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques.
El mal no existeix va ser guardonada amb l'Ós d'Or a la secció principal de la competició al 70è Festival Internacional de Cinema de Berlín el 2020, i el Sydney Film Prize al 68è Festival de Cinema de Sydney el 2021.
El 2024, Rasoulof va exercir com a president del jurat de New Currents al 29è Festival Internacional de Cinema de Busan.
Problemes legals i exili El 2010, Rasoulof va ser arrestat al plató i acusat de filmar sense permís. Va ser condemnat a sis anys de presó, més tard reduïda a un any.Iranian Students News Agency 20 December 2010 "Source 3 " 22 December 2010
El setembre de 2017 se li va confiscar el passaport al seu retorn a l'Iran, el que significa que es va convertir en mamnu'-ol-xoruğ (ممنوعالخروج), és a dir, se li va prohibir sortir del país. A més, se li va ordenar assistir a una vista judicial.
El 23 de juliol de 2019, el Tribunal Revolucionari Islàmic de l'Iran va condemnar Rasoulof a un any de presó i a una prohibició de dos anys d'abandonar el país i de participar en activitats socials i polítiques a causa de la seva pel·lícula Lerd. Se l'acusava de "reunió i connivència contra la seguretat nacional i de propaganda contra el sistema". L'agost de 2019 Rasoulof va apel·lar el veredicte. De camí cap al jutjat, en un acte de solidaritat professional, ell i el seu advocat van estar acompanyats per alguns dels cineastes iranians més reconeguts, entre els quals Kianoush Ayyari, Majid Barzegar, Reza Dormishian, Asghar Farhadi, Bahman Farmanara, Rakhshān Banietemad, Fatemeh Motamed-Arya, Jafar Panahi i Hasan Pourshirazi.(fa)
El 4 de març de 2020, Rasoulof va ser condemnat a un any de presó per tres de les seves pel·lícules, considerades "propaganda contra el sistema". La sentència també incloïa la prohibició de fer pel·lícules durant dos anys. Ha manifestat que té la intenció de recórrer la decisió i que no es lliurarà, tenint en compte la pandèmia de coronavirus en curs, que ja havia portat l'Iran a alliberar temporalment 54.000 presos per evitar que el virus es propagués.
Rasoulof estava programat inicialment per participar al 76è Festival Internacional de Cinema de Canes com a membre del jurat de la secció Un Certain Regard. No obstant això, va ser arrestat el juliol de 2022 després de criticar la repressió del govern contra els manifestants a la ciutat sud-oest d'Abadan per un esfondrament mortal d'edificis. Va ser alliberat temporalment de la presó el febrer de 2023 a causa de la seva salut. Més tard, Rasoulof va ser indultat i condemnat a un any de presó i una prohibició de dos anys d'abandonar l'Iran per "propaganda contra el règim".
Després de l'anunci que la seva pel·lícula Dane-ye anjir-e ma'abed va ser seleccionada a la competició principal del 77è Festival Internacional de Cinema de Canes, el repartiment i la tripulació van ser interrogats per les autoritats iranianes, amb prohibició de sortir del país, i pressionats per convèncer Rasoulof que retirés la pel·lícula de la programació del festival. El 8 de maig de 2024, l'advocat de Rasoulof va anunciar que el director havia estat condemnat a vuit anys de presó, així com a flagel·lació, una multa i la confiscació dels seus béns.
Poc després, Rasoulof, i alguns membres de la tripulació, van aconseguir fugir de l'Iran. Mentre apel·lava la seva sentència, Rasoulof va planejar el seu "viatge esgotador, llarg, complicat i angoixant" fora de l'Iran, que va durar un total de 28 dies. Va viatjar a peu durant diverses hores amb un guia fins a un poble de la frontera del costat iranià, on va esperar el moment adequat per creuar. Va ser traslladat a una casa segura en un poble del costat no iranià, on va esperar un llarg període. Després va ser traslladat a una ciutat amb un consolat alemany. El seu passaport havia estat confiscat per les autoritats iranianes, per la qual cosa no tenia documents per identificar-se. Tanmateix, Rasoulof va viure anteriorment a Alemanya, així que es va posar en contacte amb les autoritats alemanyes, que van poder identificar-lo mitjançant les seves empremtes dactilars i li van emetre un document de viatge temporal que feia servir per viatjar a Alemanya. El 24 de maig de 2024, va passar per la catifa vermella a Canes, on més tard va rebre un premi especial per la seva pel·lícula.
Filmografia AnyTítolOriginal DirectorGuionistaProductorNotes2002GagoomanگاگومانDocu-Ficció2005Jazire-ye ahaniجزیره آهنی2008Head Windباد دبورDocumental2009Keshtzarha-ye sepidکشتزارهای سپید2010Gesher2011Be omid-e didarبه امید دیدار2013Dast-Neveshtehaa nemisoozandدستنوشتهها نمیسوزند2017Lerdلِرد2019Hatchbak Ghermezهاچبک قرمزCoescrita amb Ashkan Najafi; Coproduït amb Kaveh Farnam, Farzad Pak, Rozita Hendijanian2019Son-Motherمادر-پسرCoproduït amb Kaveh Farnam, Farzad Pak2020El mal no existeixشیطان وجود ندارد2022Jenayat-e amdiجنایت عمدیDocumental2024Dane-ye anjir-e ma'abedدانه انجیر مقدسCoproduït amb Rozita Hendijanian, Amin Sadraei, Jean-Christophe Simon, Mani Tilgner
Premis i nominacions