Teresa Bertinotti-Radicati , va ser una soprano italiana.
Biografia La carrera de Teresa Bertinotti -la primera dona admesa als teatres de Roma (on encara era vigent l'antiga prohibició de pujar als escenaris a les dones)- en l'àmbit musical va començar ja als dotze anys quan, després dels seus estudis realitzats a Nàpols, va actuar per primera vegada al Teatre San Carlo. Va estudiar cant amb Baldassare La Barbiera i ja als vint anys va tenir l'oportunitat de cantar en teatres com La Scala i La Fenice. Per això va començar a cantar per tota Itàlia: el 1798 va poder cantar a Roma després que s'eliminés la prohibició que les dones cantessin a l'escenari. També va cantar a Alemanya, Àustria, Portugal, Rússia, Holanda, Irlanda i el Regne Unit. Va tenir molt d'èxit a La flauta màgica i Così fan tutte al "King's Theatre" de Londres, on va actuar el 1811-1812.
Es va casar el 1801 amb el violinista i compositor Felice Radicati, va fer nombrosos viatges a Europa amb ellBozoli, Giuseppe, voce: "Radicati, Felice Maurizio", in Biografia degli Italiani illustri nelle scienze, lettere ed arti del secolo XVIII, e de' contemporanei, vol. 4, Alvisopoli, 1837, p. 400–402. i el 1815 es va instal·lar a Bolonya, quan el seu marit va obtenir la plaça de professora al Liceo Musicale i primer violí a l'orquestra Comunale. Radicati va compondre diverses òperes per a la seva dona, entre elles Fedra, que Bertinotti va cantar en la seva primera temporada al "King's Theatre"; també es diu que va compondre diverses àries perquè les interpolés a la Zaira de Vincenzo Federici per a la seva primera actuació a Londres el 1811.Grove Dictionary of Music and Musicians, vol. 1, 1900ª ed., Macmillan & Co, p. 248.
Bertinotti ja havia tingut l'oportunitat de cantar abans a la citada ciutat: de fet ja havia cantat el 1796 a lElfrida de Paisiello al Teatre Zagnoni, el 1800 a l'Orazi e Curiazide Cimarosa i el 1803 al Comunale ambLa selvaggia nel Messico de Giuseppe Nicolini.Bertinotti Radicati Teresa, su Storia e Memoria di Bologna. URL consultato il 19 Giugno 2022. Va ser ben rebuda quan va tornar als escenaris dels teatres bolonyesos:
Va romandre a Bolonya fins i tot després de la mort del seu marit, retirant-se dels escenaris el 1823 i dedicant-se a l'ensenyament.Bertinòtti-Radicati, Teresa, in Treccani.it – Enciclopedie on line, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana. URL consultato il 19 Giugno 2022. Entre els seus alumnes hi havia Carolina Cuzzani, que es va convertir en prima donna a La Scala,Luigi Romani, Teatro alla Scala: Cronologia di tutti gli spettacoli rappresentati in questo teatro dal giorno del solenne suo aprimento sino ad oggi. URL consultato il 19 Giugno 2022. i Balbina Steffenone, que va cantar el paper de Leonora a l'estrena nord-americana de Il trovatore.(EN) The Diaries of Giacomo Meyerbeer: The last years, 1857-1864. URL consultato il 19 Giugno 2022.(FR) Nouvelles diverses, in Le Ménestrel : journal de musique, n. 50, Parigi, Heugel, 9 novembre 1856, p. 4. URL consultato il 19 Giugno 2022.
Va ser agregada a l'Acadèmia Filharmònica el 1839. Teresa Bertinotti va morir a Bolonya als 78 anys. Està enterrada a la tomba familiar, al pòrtic sud del claustre V, costat oest, arc 6 del cementiri monumental de la Certosa de Bolonya.
Repertori Ipermestra a Le Danaidi d'Angelo Tarchi (Milà, 1794) Rossana a Rossana de Ferdinando Paër (Milà, 1795) Ginevra a Ginevra di Scozia de Johann Simon Mayr (Trieste, 1801) Zulira a La selvaggia nel Messico de Nicolini (Bolonya, 1803) Virginia a La Virginia de Vincenzo Federici (Ferrara, 1805) Fedra a Fedra de Felice Radicati (Londres 1811) Telaira a Castore e Polluce de Felice Radicati (Bolonya, 1815) Minerva a Il vero eroismo ossia Adria serenata de Farinelli (Venècia, 1815) Berenice a Antigono de Luigi Caruso Merope a Merope e Polifonte de Sebastiano Nasolini Amenaide a Tancredi de Rossini Donna Anna nel Don Giovanni de Mozart Pamina ne La flauta màgica de Mozart Fiordiligi nel Così fan tutte de Mozart Fecennia a I Baccanali di Roma de Pietro Generali Zenobia in Aureliano a Palmira di Rossini
Referències
Bibliografia Un mondo di musica: concerti alla Società del Casino nel primo Ottocento, a cura de Maria Chiara Mazzi, Bollettino del Museo del Risorgimento di Bologna, 2014. De Bekker, Stokes Encyclopedia of Music and Musicians, Volume 1, p. 67, originàriament publicat el 1908, ara en facsimil a Read Books, 2007, ISBN 1-4067-7180-5 Green, Janet M. and Hubbard, William Lines, Musical Biographies, publicat per primer cop el 1908, ara en facsímil a Read Books, 2008, p. 71. ISBN 1-4097-7867-3
Categoria:Sopranos italianes Categoria:Morts a Bolonya Categoria:Persones de la província de Cuneo Categoria:Cantants piemontesos Categoria:Nascuts el 1776