El Palau del Marquès de Monistrol era un edifici situat al carrer de la Riera de Sant Joan, 25 cantonada amb el de Miserferrer, enderrocat el 1914 per a l'obertura de la Via Laietana. Actualment, en aquest indret hi ha l'Edifici Caixa Catalunya.

Història i descripció miniatura|esquerra|Dibuix de Dionís Baixeras miniatura|esquerra|Saló del palau miniatura|esquerra|Quarteró núm. 32 de Garriga i Roca (c. 1860)

En el testament del notari Joan Vilana (†1528) es mencionen unes cases situades davant de l'església de Sant Joan de Jerusalem, que foren heretades pel seu fill Lluís Vilana i Costera, casat amb Isabel de Gualbes i Sapila. El 1593, l'hereu Frederic Vilana i de Gualbes va guanyar el litigi a la Reial Audiència per l'herència de la seva tia Anna de Gualbes, i el 1596 prengué possessió de la quadra de Monistrol d'Anoia.AHPB, notari Montserrat Rialp, 05-10-1596.AHPB, notari 992/27, f. 606-612v, 15-11-1760. Creació de censal per Francesc de Marí-Vilana i de Vilamala i Maria Teresa de Montserrat, i Francesc Fèlix de Dusai i Teresa de Marí a favor del rector i comunitat de preveres de Santa Maria del Pi, amb hipoteca de la quadra i terme de Monistrol d'Anoia. El 1599, va rebre el privilegi de noble de mans de Felip III, i fou succeït pel seu fill Francesc Vilana i Martí, que es va casar en primeres noces amb Macianna de Peguera i Clarís, filla del jurista Lluís de Peguera.

El seu fill Felip Vilana i de Peguera (†1656) era amic de Pau Claris i es va casar amb Maria Boixadors i Riera, filla del comerciant Onofre Boixadors. El matrimoni va tenir cinc fills, dels quals l'hereu Francesc Vilana i Boixadors es va casar amb Jerònima de Vilamala i Puigmarí, essent succeït pel seu fill Francesc Vilana i de Vilamala. Casat amb la seva cosina Anna Vilana i de Cordelles-Giudice, va morir sense fills el 1751. Aleshores, el seu nebot Francesc de Marí-Vilana i de Vilamala (1696-1765), fill del militar Francesc de Marí i Genovès, mestre de camp del terç de Barcelona, i de Maria Gràcia Vilana i de Vilamala, va iniciar un litigi contra la vídua per l'herència, i el 1755, morta ja aquesta, va prendre possessió de la torre i del lloc de Monistrol.

El 1757, amb motiu del casament de la seva filla Teresa de Marí i de Montserrat amb Francesc Fèlix de Dusai i de Fivaller (1730-1793), va fer reformar i ampliar la casa de la Riera de Sant Joan per a convertir-la en una gran residència. L'escultor Carles Grau hi va fer, entre d'altres, un floró de guix al centre del sostre del saló amb quatre targes als angles, i sis cartel·les de pedra per a l'escala.AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/8, f. 125-125v, 18-02-1757. La pedra va ser subministrada i treballada pel moler Sebastià Prats.AHPB, notari Fèlix Veguer i Avellà, manual 1.047/8, f. 120v-121v, 16-02-1757.

L'hereu fou Francesc de Paula de Dusai i de Marí (1758-1825), primer marquès de Monistrol d'Anoia (1796), que hi va fer diverses reformes.

Pintures de Francesc Pla «el Vigatà» El pintor Francesc Pla «el Vigatà» es va encarregar de la decoració del saló, consistent en un sòcol, unes columnes corínties flanquejant les portes, un fris a mode d'entaulament que rematava les parets, i una àmplia escòcia que enquadrava el sostre, on hi havia un oval emmarcat per una motllura. En el moment de l'enderrocament, els plafons dels murs havien desaparegut i només es va poder salvar la pintura al tremp del sostre, que fou arrencada per la Junta de Museus de Barcelona i dipositada el 1916 al Museu d'Art i d'Arquelogia del Parc de la Ciutadella, on fou restaurada per Oleguer Junyent. Posteriorment, seria traslladada a la «sala del Vigatà» del Museu d'Arts Decoratives o dormitori del Príncep d'Astúries del Palau Reial de Pedralbes, on encara es conserva.

Referències

Vegeu també Torre Vilana Casa Cervelló-Giudice Casa Dusai Parc de la Torreblanca Torre Abadal

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Via Laietana