(Kitab) ar-rawd al-mitar fi-khàbar al-aqtar (, ‘(Llibre) del jardí perfumat en la notícia de les contrades’), sovint conegut senzillament com Ar-rawd al-mitar, és un diccionari geogràfic en àrab escrit entre el i el per Ibn Abd-al-Múnim al-Himyarí. És fonamental per a l'estudi de la història de l'Àndalus, ja que es fonamenta, en gran part, en les obres d'al-Bakrí i de Muhàmmad al-Idrissí.Encyclopaedia of Islam. Second Edition, Brill Publishers, Leiden, s.v. «Ibn ʿAbd al-Munʿim al-Ḥimyarī».
Se'n conserven sis manuscrits, el més antic dels quals fou copiat el 971 de l'Hègira (1563-1564). Un d'aquests manuscrits afirma que l'obra originària fou completada l'any 866 de l'Hègira (1461). Tanmateix, es conserven cites de l'obra en textos d'Àhmad al-Qalqaixandí, que va morir el 821 de l'Hègira (1418), per la qual cosa es creu que degué existir una versió anterior de la qual no ens n'han arribat pas exemplars, potser realitzada per un avantpassat homònim d'al-Himyarí.
Ar-rawd al-mitar fou popular al Magrib fins al . El primer historiador occidental que n'estudià el manuscrit fou E. Lévi-Provençal, que en publicà extractes el 1938. N'hi ha una edició moderna en àrab, del text complet, de l'any 1975.
Referències
Categoria:Llibres del segle XV Categoria:Literatura àrab